"La construcció de Xina", de Dolors Folch

Aquest llibre d'Editorial Empúries, Barcelona, 2001, és molt especialment recomenable a tothom perquè nosaltres, els europeus, ens creiem ser el melic del món i Xina és realment una altra civilització.

La història de Xina és la que té una línea més contínua i té la particularitat que encara no ha estat absorbida per la nostra. Fins i tot el capitalisme xinès és diferent, però aquest tema l'aparco perquè "ara no toca". Al nostre planeta blau hi ha altres civilitzacions, però han estat absorbides per l'occidental.
Vull dir que la civilització de l'Antic Egipte es pot considerar ja que és part de la nostra perquè a més del que van fer els científics que Napoleó hi va dur, quan un anglès va descobrir la tomba de Tutankhamon esdevingué un fet científic europeu, mentre que la tomba de Fu Hao, dona de l'emperador Wu Ding, morta pel 1250 aC, la seva troballa no té res a envejar a la de Howard Carter, però va ser trobada i estudiada pels xinesos perquè en tots els seus aspectes el món xinès evoluciona sobre si mateix, sense interferències.

Evidentment la muralla xinesa és una obra colossal, però és alhora la plasmació d'un fet: Xina és un món apart o, si es vol, fins fa poc.

Aquest aspecte de l'isolament de Xina afegit en què el xinès és l'idioma més difícil del món per nosaltres fan que sigui una cultura interessant perquè jo crec que: (a) si assumim que la màxima que més ens humanitza és "coneix-te tu mateix", una de les millors maneres d'assolir-ho és conéixer les altres cultures o civilitzacions perquè faran adonar-nos que molts dels nostres valors, déus, mites i creeneces són relatius i que els absoluts tendeixen a dur-nos a la intolerància. Conéixer és estimar. (b) això no treu que un anglès o un català miri el món des del color del cristall que la seva pròpia cultura ha tintat.

Un aspecte simpàtic del llibre de Dolors Folch és que no solament és en català; així trobem un tipus de comparació al que no estem acostumats, com per exemple: Xina té 6000 illes, dues de les quals, Taiwan i Hainan, amb unes superfícies de 36000 i 32000 km. quadrats respectivament, són lleugerament més grans que Catalunya

Un dels aspectes més polèmics de la cultura xinesa rau en la persona de Cunfuci en el sentít de si el confucisme és una religió, per Dolors Folch sí.

Donat el debat que avui dia hi ha a Barcelona sobre el civisme, el confucisme ens aniria força bé perquè per a Confuci l'educació tant humana com cívica de l'individu es fa dins del marc familiar: l'amor filial, en tant que profund respecte pel marc jeràrquic, educa l'individu a comportar-se en societat a través d'educar-lo a comportar-se en família.

Així doncs mentre aquí ens han sublimat l'acadèmia de traductors de Toledo, Dolors Folch ens diu que Les traduccions del cànon budista al xinès són l'esforç d'adaptació cultural més important del món antic i que a l'any 400 de la nostra era es va fer una escola de traductors on treballaven 500 monjos.

Ja sabem que el xinesos també se'nsvan anticipar en el descobriment del paper entre altres coses, però és que si van descobrir el paper abans que aquí era per raons de necessitat, van escriure abans que nosaltres i abans del paper havien usat ossos, pedres i bambú. Com també van ser els primer enginyers hidràulics, per tant, quan acabin l'envassament de les Tres Gorges no haurem de dir que és gràcies a la tecnologia occidental.

Espero que això animi a llegir aquest llibre perquè, evidentment, Xina ens ofereix ara molts clarobscurs, però aporta un bagatge cultural immens i aquest llibre és una petita, discreta i, a principiants com jo, imprescindible aportació. I és per això que em permeto transcriure els darrers mots de la introducció: l'exotisme de Xina es dissol en un mar de múltiples individualitats i ens permet, finalment, mirar la nostra pròpia història des de l'altre costat del mirall.