Aquests dies l'Institut Químic de Sarrià commemora el seu centenari.El Dr. Enric Julià, Director General de l'IQS, explica que entre els diferents actes per aquesta celebració s'ha considerat oportú que Raimon faci un recital al Palau de la Música com a record d'un que va fer també per l'IQS el dia de Sant Albert Magne (patró dels químics) de l'any 1966 i que va tenir un gran ressó per raons extra-artístiques.
Jo no sóc químic, ni he passat per la universitat; i en aquella data per mi (que em dic Albert) va ser un dia qualsevol de treball, però ara he tingut oportunitat de tornar a veure el "meu" Raimon al Palau.
Vaig veure a Raimon per primera vegada en una de les seves primeres actuacions que va fer a Barcelona, va ser un diumenge pel matí al Teatre Romea als principis de la dècada dels seixanta.
Més endavant va ser en una de les Sis Hores de Canet amb la Guàrdia Civil a la porta i algunes vegades més en condicions més normals, en democràcia.
Quan avui amb disposava a agafar el metro per a anar al Palau de la Música, una amiga de 32 anys m'ha dit que no li agrada Raimon. Normal. Ella, com els de la seva generació, no ve d'un silenci antic i molt llarg, per ella, com els de la seva generació, Raimon és un cantant que pot ser com a mínim son pare.
Per això parlo del "meu" Raimon, encara que no sigui l'únic que pugui dir "el meu Raimon" o, si es vol, "el nostre Raimon" perquè sentir segons quines cançons emociona i quan un cantant té la capacitat d'arribar directe al nostre cor i emocionar-nos és perquè hi ha un nexe entre l'artista i l'expectador. Evidentment que Raimon és un artista de ple dret, com ho demostra en cançons com Veles e vents o amb la simple lectura d'uns versos de l'Espill, de Jaume Roig.
Tanmateix, en cantants com Raimon es combina, més ben dit, es combinava, la pràctica d'un art amb la necessitat de comunicar unes inquietuds que una part del poble va fer seves i jo, com un més, vaig fer meves i el crit de Raimon era el meu crit.
M'ha omplert de joia veure com avui el crit de Raimon no ha perdut la seva força física, ni tampoc l'emotiva. Potser perquè he mirat aquesta terra l'emoció sempre m'acompanyarà. Després del recital he tornat a casa en un taxi que sintonitzava la COPE.
2 comentaris:
Segons deia el seu biògraf Antoni Batiste avui al telenotícies Raimon ajunta el fet de ser un bon intèrpret, un bon poeta i un bon músic. Disfrutem-lo mentre podem,"clàssics i no" sense anar més lluny és una bona joia.
M'ha agrardat molt el teu article sobre Raimon, la veritat es que és un dels meus cantants favorits, ho ha estat sempre, no fa gaire , un any va venir a Vic, vaig anar a veure'l, i tal com dius no ha perdut gens de la seva força, ni de la seva emotivitat, la veritat es que vaig gaudir com tantes d'altres vegades, que l'havia vist al llarg de la meva vida. En aixó coincidim...Raimon tot un artista!
M.Àngels
Publica un comentari a l'entrada