Maurice Béjart i Ángel Corella

Qui segueix el meu bloc ja ha vist la meva afició al teatre, però he de dir que també fa molts anys que en sóc del ballet. Suposo que, com molts, el primer ballet que vaig conéixer va ser el clàssic dels clàssics, El Llac dels Cignes. Després vingueren altres com Les Silfides, Giselle, com també grans ballarins com Margot Fonteyn i Rudolf Nureyev; tot al Liceu.

El que per mi va marcar una nova manera de veure el ballet va ser el coreògraf Maurice Béjart al Sadler’s Wells, Londres, amb el ballet Nijinsky, Clown of God (1971) amb el gran Jorge Donn, com estrella, i també un desconegut Víctor Ullate.

Des d’aleshores he procurat no perdre’m cap coreografia de Maurice Béjart.

Fa poques setmanes Maurice Béjart va ser al Liceu amb la companyia Béjart Ballet Lausanne a presentar les seves noves creacions: Brel et Barbara, basat amb les cançons d’aquests dos grans chansoniers, un espectacle que mesclava la tendresa i l’humor, així com L’Art d’être Grand-Père, en què ens parla de la relació entre el ballarí i el professor de ballet. L’espectacle va acabar amb un clàssic del seu repertori: Boléro, un ballet que encara no havia vist mai i que és un impressionant mescla de força i sensualitat, un ballet que només pot tenir un efecte amb qui té la sort de veure’l: entusiasmar-se.

Cal dir que el gran Maurice Béjart va voler obsequiar els barcelonins amb unes proves d’un ballet que està preparant amb música de Richard Wagner. Promet, però esperarem amb il.lusió.

Ahir vaig veure un espectacle de ballet al Palau de la Música, es tracta de la companyia Ángel Corella & Stars of American Ballet, que està liderada pel propi Ángel Corella que és indiscutiblement un gran ballarí, com també un bon empresari.

Ángel Corella és estrella en diverses companyies de fora d’Espanya i al mateix temps ha creat la seva pròpia troupe i tres botigues per vendre roba i complements pel ballet (Madrid, Barcelona i la tercera on-line).

L’espectacle d’ahir consistia amb Who cares?, Work within work, Tango i After the rain. La segona part La fierecilla domada, Sueño de una noche de verano i Romeo y Julieta.

Vull destacar en primer lloc l’únic que em va emocionar, que va ser After the rain. Un pas a deux d’una gran sensualitat i tendresa, fet a l’estil Modern American Ballet.

La resta de l’espectacle és molt digne, pels noms dels coreògrafs semblen americans, però no s’aparten gaire dels ballets de l’estil que va imposar Marius Petipa el segle XIX.

Es tracta d’un bon i entretingut espectacle de ballet, portat a Barcelona per un senyor que en el seu programa de mà ens diu que ha ballat per la Reina Isabel II d’Anglaterra i la Princesa Margarida, per Bill Clinton i Hillary Roddam Clinton, per George Bush i la seva esposa i que té molts premis de dansa, entre altres. Em deixava que el 2004 va ser nominat pel Premi Príncep d’Astúries.