A propòsit de la mort del filòsof Julián Marías, no em puc estar de recordar un article meu que va aparéixer a la revista LES CORTS a l'Abril/Maig del 1978, de l'Associació de Veïns de Les Corts, quan jo vivia al barceloní barri de Les Corts de Sarrià i estava implicat amb l'esmentada associació. Cosa no sorprenent en aquella època.
Com passa en aquests casos, no puc dir que ara escriuriuria el mateix, però sí vull repetir aquí un bocinet del meu article dedicat a aquest famós folòsof, del que avui en trobareu força informació a la premsa i si no en teniu prou a les 1945 h. a Canal + , com diu també el diari.
El seu estil és sempre distant i mandarí, per exemple: "la política és uno de los temas más interesantes y difíciles con que puede enfrentarse una mente teórica". És prou clar que ens parla de la política com d'una ciència aïllada, no interconnecta...... Xavier Rubert de Ventós , el qual ha escrit que "l'intel.lectual és orgànic en la mesura que no es troba perfectament sintonitzat amb el Partit o l'Estat: llavors la seva excentricitat és ensems testimoni de la injustícia objectiva i símptoma del caràcter anòmal de la seva posició en el sistema productiu".
Més endavant de llegim
"Si se establecen minorías, han de ser generosas". Moltes gràcies, passi-ho bé. De tots els articulistes catalans que han contestat el tristament cèlebre article de Marías que ens deia que Catalunya no és una nacionalitat, ha estat l'article de Rubert el que més m'ha atret......(La Vanguardia 31.1.78): "A la mentalidad totalitaria le gusta que las cosas -las más de las cosas- coincidan: Estado, Patria, Nación, y, si es posible, también Partido, Religión, Raza e Historia"
2 comentaris:
En aquella època Marías era una mena de patum i costa molt valorar aquests personatges si no hi ha una certa distància temporal i anímica. De fet, representa tota una època.
Vaja,
un ex-veí del barri
Associació de veïns de les Corts, la del carrer Anglesola? be, probablement amb quasi 30 anys les coses han canviat molt, però ara que el moviment veïnal esta en hores baixes (aqui) fa gràcia veure coses del passat.
En tot cas, deixa'm corregir-te una cosa. Les Corts van deixar de ser de Sarrià l'any 1836, que vam ser municipi propi fins l'any 1897 que ens van agregar a Barcelona.
salut!
Publica un comentari a l'entrada