Tots sabem molt bé que el nom no fa la cosa i que la manifestació de l'altra dia era de fet en contra del projecte d'Estatut per a Catalunya.
El cas és que avui a LA VANGUARDIA hi ha també un manifest que es diu En defensa de la Constitución española", que li hem d'agrair que no amaga la feritat i en un dels punts fa referència al llamado nuevo Estatuto de Cataluña. Potser ens diran que la coincidència en el temps de la manifestació i del manifest és pura casualitat.
No hi falta la pàgina web per a què us hi adheriu i la llista dels primers signants.
Em vull permetre esmentar un signant perquè en el seu moment em va caure bé: Amando de Miguel.
De la famosa manifestació de la Diada Nacional de Catalunya d'un milió, Amando de Miguel va escriure un magnífic article, del que jo vaig citar una frase en una carta publicada el dia 21: esa masa millonaria del día 11 en Barcelona era fundamentalmente de izquierdas.
Ja sé que Amando de Miguel va abandonar la Universitat de Barcelona perquè no estava d'acord amb el catalanisme, però d'aixo a declarar el seu odi a Catalunya i participar en una manifestació fonamentalment de dretes hi va un bon troç.
Com m'agrada ser equànim em sap greu el seu cas perquè en un temps que jo havia fet una tasca de caràcter feminista, Amando de Miguel havia estat per mi un punt de referència com a home en tant que autor de EL MIEDO A LA IGUALDAD. Varones y mujeres en una sociedad machista, Grijalbo, Barcelona, 1975, de tal manera que va participar com a conferenciant en unes jornades que vaig organitzar sobre la família, en les que també van participar també Victòria Sau i Josep Maria Carandell, tots tres ho van fer de franc, és a dir, per amor a la causa feminista. Això era a l'estiu del 1977 quan, evidentment, Amando de Miguel no s'havia destacat com espanyolista i es definia simplement per castellano viejo.
Avís a nevegants intrèpids: Quan Amando de Miguel mereixia la meva simpatia va ser doncs entra 1975 i 1977. Como jo no hi era al món universitari, vaig perdre tot contacte amb ell després de la xerrada que vam tenir quan va venir a fer la conferència.
El dia 25 Gener 1981 LA VANGUARDIA va publicar un manifest d'intel.lectuals que vivien a Catalunya que anava en contra el català, aquest manifest va ser signat per Amando de Miguel, cosa que em va doldre. El dia 21 Març 1981 LA VANGUARDIA va publicar una carta meva en contra del manifest que es deia Por la igualdad de los derechos lingüístico en Cataluña, com deia al principi el nom no fa la cosa i aquí enganyaven també amb el títol.
1 comentari:
En Ramon Barnils sempre explicava que el van anar a trobar en Federico y l'Amando per proposar-li de signar el manifiesto de los 2300 en contra de la política de la Generalitat, i deia que així que l'anaven intentant convèncer, veia com de les seves esquenes anaven apareixent dos canons enormes apuntant-lo directament a la cara. L'espanyolisme més recalcitrant sempre s'amaga en el cosmopolitisme i en el no nacionalisme, però saben ben bé qui són. Els mateixos que defensen la Constitució són els que em neguen el dret a definir-me com em dóna la gana. Aquests liberals de pa sucat amb oli són els que em neguen el dret a dir que sóc com sóc i que sóc aquí. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada