Acabo de llegir aquest llibre editat per Siruela, Madrid, 1998. És un llibre d'aquests que s'ha de llegir com les gallines, que moltes vegades cal fer una pausa per a repansar el que s'acaba de llegir, però no treu que té reflexions força interessants.
Interessants perquè no solament ens mostren que la Xina és un altre món, sinó perquè ens resituen a tots com persones, persones reals de carn i ossos.
Dic de carn i ossos perquè la insipidesa és per l'autor tant un concepte filosòfic com en el sentit literal que tots entenem.
La insipidesa, és a dir, el no sabor, és el punt de partida per a poder apreciar i distingir perquè la insipidesa ens distancia de totes les coses i fa que quan cap sabor es destaca, l'assaboriment és més intens.
Així llegim que Las esquematizaciones necesarias a las historias de la filosofía nos llevan con frecuencia a oponer de manera categórica "taoístas" y "confucionos". Como si hubiera, por un lado, las aspiraciones de la vida interior y, por otro lado, las exigencias de la vida social. Pero creo que el tema chino de la insipidez nos lleva a superar este tipo de divergencia, y éste es el aspecto en que resulta prometedor...sino a sondear lo que tras ellos subyace en común y les permite dialogar
L'art de l'assaboriment consisteix a saber aturar-se a temps per a deixar que es desprenguin els altres valors
Una brisa lleugera porta els cants al buit, la melodia s'enrosca per ella mateixa al voltant dels núvols que passen, i vola.
Hi ha un més enllà del sabor, quan aquest s'allarga, alliberat ja del pur impacte sensitiu que no deixe ser només que això. El contacte amb el sabor representa en el el grau zero de l'experiència veritable, la qual és tant o més fecunda quan es desenvolupa a través d'una relativa absència (al deixar de menjar). Això sembla ser l'ideal xinès de l'escriptura poètica: Que sigui propera sense ser superficial, que s'expandeix a la llunyania sense límits. Només hi ha excel.lència més enllà de la resonància
La pintura de Ni Yan és Posseir el passat. Pintor de la insipidesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada