EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de gener 02, 2006

A l'entorn del fum del tabac






A la pràctica la prohibició de fumar en certs llocs comença avui i com que no sóc fumador confesso que s’ha fet molta demagògia tant per part dels fumadors com dels que no ho són, però que han volgut demostrar públicament que són més tolerants que els prohibicionistes.

Els prohibicionistes no es pot pas dir que ens hàgim sortit amb la nostra perquè quan m’arribi el meu darrer sospir hauré portat més anys sota el fum que no al contrari. A no ser que visqui més de cent anys perquè com em deia un realment simpàtic andalús fumador “moriràs más sano”. Així doncs no accepto que m’hagi sortit amb la meva, sinó que en tot cas se m’ha fet o se’ns ha fet una petita compensació després de tants anys d’injustícia social.

Els fumadors ara, diuen, se senten perseguits i un periodista parla de la minoria fumadora, però això són poca-soltades perquè els no fumadors hem desenvolupat una mena d’educació semblant a la dels catalanoparlants quan tenim davant un castellanoparlant, que se li contesta en castellà encara que entén perfectament el català. M’explicaré.

Quan a la feina atenc una visita, aquest senyor, posa la mà a la butxaca i em pregunta educadament “Puc fumar?”. Aparentment hom dirà que això està molt bé, però de fet espera que jo li digui “I tant, no faltaria més”. Si la pregunta del fumador no és hipocresia pura que m’ho expliquin i no diguem si la visita és un client. Per descomptat que aquest tipus de pregunta s’ha estat fent des d’uns anys ençà, no sempre.

I no ha estat sempre per la senzilla raó que abans els no fumadors érem minoria, una minoria indefensa. Tant indefensa que quan un rebutjava la invitació a fumar havia de passar per un bitxo estrany. Un exemple, entre molts, és la naturalitat amb la que s’imprimia en el menú dels banquets, després de les postres, CAFÉ, COPA I PURO. I no causava cap incomoditat als responsables del banquet.

És prou evident que el no fumador no era normal, quasi podríem dir que era poc home perquè fumar era, com el Soberano, “cosa de hombres”. Per descomptat que ja fa molts anys que la dona es va incorporar a l’equip dels fumadors, però cal recordar que les seves eren altres raons.

Si fumar feia home, quan es tractava d’una dona feia interessant i la foto de l’admirada per mi Juliette Binoche pretén ser la d’una dona interessant. Més endavant vindria el Moviment d’Alliberament de la Dona i algunes van creure que fumar era també cosa de dones. I el fum es va anar estenent com si fos l’emblema de la igualtat sexual.

Possiblement ara hi ha més fumadores que fumadors, però la postmodernitat fa possible que encara sigui una icona el cow-boy de Marlboro, és a dir, fumar continua essent una imatge viril i per això he triat la foto de Picasso perquè aquest gran artista i comunista no se li pot atribuir un lligam amb la indústria tabaquera; tanmateix, Picasso artista, el pintor de Les Senyoretes del Carrer d'Avinyó era també un pintor mascle, vull dir que de bon segur sostenia la cigarreta amb cert orgull. També a França els actors de la “nouvelle vague” fumaven ostensiblement Gitanes. Tot plegat ens porta que fins fa poc fumar era la cosa més natural del món o així ens ho van voler fer veure per tal de fer sentir incòmode el qui no fumava. ¿On és doncs la veritable hipocresia?

Per això la darrera imatge triada és la del fumador desconegut, el qui potser té dificultats per dur-se un crostó a la boca, però no li manca la cigarreta

També és de lamentar que les noves ordenances municipals no diuen res respecte els qui tiren a terra puntes de cigarreta. O sigui que el fumador és l’únic que té el privilegi d’embrutar l’espai comú de la ciutat sense cap càstig, potser és la compensació de no poder embrutar l’aire a certs llocs.

O sigui que jo continuaré veient com una senyora o un senyor, abans d’entrar en una tenda, llençarà la cigarreta a terra perquè és molt ben educada i sap que no pot entrar fumant.

Per altra banda, sembla que les empreses deixaran que els fumadors facin una pausa per sortir a fumar; com que suposo que la llibertat és un dret per a tothom, els no fumadors també haurien de poder fer una pausa per sortir a fer el que els vingui de gust.

En un llibre sobre la llibertat vaig llegir que la llibertat del teu puny, acaba al meu nas, evidentment només cal substituir puny per fum per adonar-nos que tant si el fum té el càncer com si no, cosa que a mi tant se me’n dona, jo no tinc perquè respirar el fum que surt de la boca d’un altre.

18 comentaris:

júlia ha dit...

Hola, Albert,
No volia posar cap comentari en el teu blog, precisament avui, perquè suposo que ja deus haver vist que no comparteixo alguns plantejaments, però ja que m'ho demanes... Jo sóc no fumadora de tota la vida, estic d'acord amb tu en moltes coses, he patit molt de fum i em sembla bé que la cosa es controli, ara bé... No m'agrada l'excés, ni tampoc que haguem passat d'una banda a l'altra,com en tantes altres coses, no m'agrada que la gent hagi de sortir al carrer a fumar, no m'agraden els plantejaments exagerats, si tot el que es diu fos cert ja seríem tots morts, els de la nostra generació (al volt dels 50 i alguns), amb el que hem arribat a empassar.

júlia ha dit...

Tinc fumadors a la família, he vist com a alguns els ha perjudicat la salut el fumar, però també he vist persones de vida saníssima morir de mala manera. Potser evidenciar això sigui demagògic, no ho sé. I, sobretot, no m'agrada que aquest sigui 'el problema', com si no hi haguessin coses més importants al món de les quals parlar. En ocasions, efectivament, em vaig sentir incòmoda perquè no fumava, no vull que ara passi a l'inrevés perquè no m'agraden les imposicions i els dogmes. La veritat és que sóc molt incrèdula en tot, fins i tot en el que diuen els metges, ja que en podria explicar moltes... Parlaré més extensament de tot plegat -i d'altres temes pendolars de la nostra societat- en el blog, espero que la divergència cordial no et sàpiga greu, de fet m'he tornat tolerant amb moltes coses, amb els anys, sobretot amb les debilitats humanes més domèstiques.

Albert de la Hoz ha dit...

Amb la mateixa cordialitat et vull respondre. Tot el que dius està molt bé i a mi tampoc no m'agraden les imposicions i els dogmes, el problema està en qui imposa què. Saps molt bé que el costums, les bones formes, l'educació poden actuar també com imposicions i dogmes, que és el que jo intento demostrar. La llei escrita sol ser paper mullat. Evidentment que hi ha coses més importants, també ho diuen els fumadors. Jo no parlo de malaltia i metges, sinó precisament com tu de intolerància, però l'intolerant no és l'Estat que ha fet la llei, sinó l'estat de coses que l'ha propiciada

Veles e vents ha dit...

Hola! Sóc una gran exfumadora..,això de gran ho dic perquè era una gran fumadora..per tant també hauré de ser una gran exfumadora. M’agradava (n’estic segura que encara m’agrada ),però no tornaré a fumar( encara que només ho faça per no haver de tornar a deixar-ho) ja que el fet de deixar de fumar ha estat una de les coses més dures i dificils que he hagut de fer a la vida.

Després de sis anys i mig sense fumar encara no havia assaborit el triomf personal que significa haver deixat el tabac i és ara just, amb la prohibició ,que comence a valorar el fet d’haver-ho deixa’t, degut fonamentalment a què sé ,que amb la prohibició no haguera aconseguit de deixar de fumar (tossuda que és una quan pensa que li imponen quelcom).

Així que ara amb les restriccions jo me n’elegre de no ser fumadora almenys perquè no em prohibeixen de fer-ho.

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies novament a Júlia i també a Veles e Vents. Deixo clar que jo no opino sobre afers sanitaris perquè també desconfio dels qui fan coses pel meu bé, però no he vist un argument sobre el meu argument central: el control social és anterior a l'Estat, com ha passat amb la religió, i el tabaquisme està en deute amb "la dona interessant" o "l'home viril" o ¿es vol fer veure que la publicitat subliminal és innocent? ¿com s'explica que el jovent d'avui fumi?

imma ha dit...

Avui anava per Girona intentant trobar alguna cafeteria lliure de fum, i només n'he trobat un parell. M'ha fet gràcia, tanta història, tants debats... però encara considero que aquesta llei és massa permissiva ja que, per mi, haurien de prohibir fumar a tot arreu. La majoria de la meva família és fumadora, he viscut sempre enmig de grans fumadors. He vist sortir a ma mare a mitja nit a buscar un paquet de tabac... realment estan enganxats a una droga que en un principi sembla més inofensiva del que és, però que t'acaba dominant la vida... si realment, s'ha pogut reduir el consum de tabac amb lleis similars a aquesta, la considero molt positiva, però, i ara em repeteixo, considero que hauria de ser encara més estricte, m'agradaria entrar a TOTES les cafeteries i poder respirar en tranquil·litat.
Mol jovent fuma, per "reforçar" per semblar més adults interessants, potser influenciats per la publicitat, o ves a saber, jo mai hi vaig trobar cap sentit en empassar-se el fum d'unes herbes embolicades amb un paper blanc....

júlia ha dit...

No crec que les prohibicions, bons consells i tot això facin massa forat en el jovent. A l'escola s'ensenyen bons hàbits però arriba una edat en la qual es vol portar la contrària, i en la qual, malauradament, la salut encara és un bé poc valorat.

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies a Imma i de nou a Júlia. Júlia, em sap greu dir-te que no has entès en quin context jo parlo del jovent. No es tracta de si està ben aconsellat o no, sinó es tracta que s'empassa la publicitat que rep de les tabaqueres, que si és noi se sent viril fumant, com Picasso, i si és noia se sent dona com la Binoche. El teu missatge és prohibir prohibir, el meu és criticar una cultura que ha fet del fumador/a una imatge positiva, envejable, interessant i que per això la indústria tabaquera té dos targets: a) el jovent occidental b) els països subdesenvolupats que no tenen lleis d'autodefensa

Anònim ha dit...

La combustió del vostre cotxe em perjudica tant com les cigarretes dels fumadors. També m'irrita prohibir.
Firma: ALLEGRO

Albert de la Hoz ha dit...

Els qui estem contra el fum que surt de la boca d'un altre, podem també signar qualsevol manifest per la sostenibilitat igual que el poden signar els fumadors, però barrejar problemes és una manera de desvirtuar-los. Durant la Guerra Civil el tabac era motiu de germanor entre els dos bàndols... era bonic.

júlia ha dit...

Malauradament, el problema de la publicitat i de tot el que ens fa empassar, crec que ha arribat a uns límits molt preocupants. La nostra cultura crea aquests tipus de models, en això estic d'acord amb tu, que influeixen molt en gran part del jovent -i també dels adults, encara que potser es tenen més recursos, de gran, per obviar-los-, l'anorexia, per exemple, no existia, fa anys. Per altra banda, els models contraculturals tampoc no són innocents i han portat molta gent al tabac i a coses pitjors. La quantitat de publicitat a televisió, fins i tot al mig de programes seriosos, telenotícies i altres, és aclaparadora i va en augment.

Sabrosona ha dit...

Poca cosa puc dir, has descrit molt bé com ens sentim els que no hem fumat mai, fàstic, és la paraula, quan intento fer un café al bar al costat de la feina i algú de bon matí és posa a fumar al meu costat, soc incapaç de gaudir així.
Fàstic en besar una boca fumadora, fàstic en la pudor de la roba, fàstic dels espais tancats on fumen algunes persones...
Imagino que amb l'edat em torno radical, però no puc evitar sentir el que sento i com..
Un petonet guapo.

David Madueño ha dit...

Hola Albert, gràcies per entrar a comentar el meu blog. Precisament va ser el teu post un dels que em va animar a expressar la meva opinió.
Per cert, Allegro: el fum dels cotxes (que jo també firmaria per eliminar, però l'imperi del petroli no hi estaria gaire d'acord) es produeix al carrer, no dins de cap local. Ara podeu fumar al carrer, on el vostre fum serà igual de normal que els dels turismes, i podrà anar cap a l'atmosfera, molt més enorme que un local de 100 metres quadrats.

La reusenca ha dit...

Ostres fàstic és una paraula molt forta, senyors. Sóc ex fumadora i em sona malament això de que algú et pugui tenir fàstic només per tenir un vici,no? No sigueu tan radicals... Jo estic contenta perquè mai he fumat a la feina i m'he considerat sempre una fumadora respectuosa i reconec que em molestava molt que em "fumessin" com a vosaltres.
Fixa't Albert en aquesta contradicció :"O sigui que jo continuaré veient com una senyora o un senyor, abans d’entrar en una tenda, llençarà la cigarreta a terra perquè és molt ben educada i sap que no pot entrar fumant." Un persona ben educada llença una cigarreta al terra o en una paperera? Quina infracció és més greu?
Penseu-hi!

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies als nous opinants. A la reusenca li dic tres coses. (a) Una persona no fa fàstic per "esser" fumadora, això seria un essencialisme excloent, com el racisme, sinó fa fàstic per la pudor de la seva boca, com també me'l fa qui ha begut massa vi. Jo bec vi. (b) No sé què passa a Reus, però a Barcelona no he vist mai tirar la cigarreta en una paperera, que podria cremar-se, per cert. Jo creia que s'havia notat la ironia quan dic "ben educada", però em referia a l'"educació" dels fumadors, que consideren que la seva brossa no és brossa. (c) Ésser radical no és negatiu, és anar a la rel de les coses i la rel de l'afer és que el fumador ha creat un món a la seva imatge, que considera natural allò que no en té res de natural. Clar que això és extensiu a altres problemes, però aquí en parlem només d'un. Jo defenso el meu nas, és extremisme?

Violant ha dit...

Ei...Albert!
Sóc no fumadora. Em molesta el fum...que voleu que us digui! Clar que n'hi ha d'altres de fums tòxics que també m'agradeixen. Un altre dia en parlaré. Però que algú que estigui al meu costat fent el cafè o menjant dirigeixi la seva fumera cap a mi és una cosa que em costa d'aguatar i ho he fet durant molts anys, sense dir ni piu. Potser ha arribat el moment de fumar en llocs on el fum s'esvaeixi ràpidament i ningú hagi de respirar allò que no vol.. Ah...i seria bo recollir les restes de la cigarreta perquè he notat que la majoria ( he dit la majoria !) les tira al terra creant una mena de col.lage-catifa : cigarretes, xiclets, fulles seques, escopinyades, papers... Endavant amb els cedres de butxaca que n'hi ha de disseny i tot!

La reusenca ha dit...

Ei Albert! Accepto totes les puntualitzacions, però mira... per mí, ésser radical sempre serà negatiu. En el tema del fum i en tots els temes en general.Una abraçada gens radical.

edelweiss ha dit...

Fa uns anys vaig tenir la oportunitat de viure la persecució dels fumadors a EEUU. M'ho mirava amb ulls incrèduls, publicitat amb caixes de morts a les tanques dels carrers, gent a la porta del grans gratacels fent la cigarreta, mirats amb menys preu per els vianants que passaven ...arran de la vora via ( respirant la gran bafarada dels tubs dels cotxes )per tal que el fum d'aquells éssers no els impregnés.
Cartells intimidatoris en els comerços i restaurants ..anuncis a la TV amb imatges esgarrifoses dels pulmons dels fumadors....

Caminava pel carrer i em feia creus de tot aquell muntatge en contra dels fumadors. no em quadrava gens ni mica com un estat es "preocupava" de la salut d'aquella gent, com els feia advertiments sobre el vici de fumar, però descuidava aquell colectiu de població obesa, que veies per tos els racons.Persones que necessitaven dos seients per seure al metro, molts havien d'anar monotoritzats amb cadires de rodes electròniques perquè les seves cames no aguantaven el pes del seu cos. Nens i nens que ben segur els era dificultós respirar a causa del seu sobreprès.

al·lucinant !!!!!!!

Jo pensava : realment, Amèrica es diferent !!!
i vet ací què aquest cony de país s'afegeix al carro de les prohibicions ... vol ser imatge i semblança d'aquest poble " Yankee "
de doble i ridícula moralitat.
Que't permet pesar 200Kg, ser a la cua de la caixa d'un supermercat d'armes, peró et senyalarà amb el dit si gosses encendre un cigarret.

Esper-ho veure aviat un post que digui:
a l'entorn dels fums dels cotxes

;-)