Fa poc he llegit aquest llibre editat per Taurus, Madrid, 1998. És un llibre que els economistes en poden treure més suc, però que malgrat tot, també es fa entenedor pels profans encara que com sura ideologia una part del ram de l’Economia pot dir-me que és una engaltada.
L’engaltada pot raure en el fet que l’autor és molt serve amb el rumb que està prenent l’economia a nivell mundial.
Un dels aspectes més censurats pels autors la llibertat de moviments de capitals aprovada per la Unió Europea, però que el liberals anglesos aplaudeixen, de tal forma que The Economist va escriure La pérdida de poder de los Estados nacionales es buena. Con ella los gobiernos han perdido la posibilidad de abusar de su poder elevando los impuestos y endeudándose produciendo inflación, esto obliga a una “sana disciplina”.
Mentre aquí, a Catalunya, cada vegada es parla menys de l’economia productiva, cosa lògica perquè està clarament de baixa. Per això llegeixo:
El motor de los negocios ya no son las diferencias relativas al coste. Lo que cuenta es la absoluta ventaja en todos los mercados y paises al mismo tiempo. Siempre que las empresas transnacionales hacen fabricar sus productos allá donde los sueldos son más bajos y los gastos sociales o gastos de protección del medio ambiente ni siquiera existen, el valor absoluto de sus costes desciende. Pero con esto no sólo desciende el precio de las mercancías, sino también el precio de la fuerza de trabajo.
Vaig tenir oportunitat de petar unes xerrades amb el poeta Pere Quart (Joan Oliver) i més d’una vegada em va dir que Si no hagués estat per la Revolució Francesa i la Revolució Russa ara aniríem amb una anella al nas. El cas és que ara la por que conferia la Revolució Russa ha desaparegut amb la caiguda de la U.R.S.S.
Amb Karl Marx tothom s’atraveix per dir allò que no es cumpleix. I és cert, moltes coses que va dir no es poden cumplir, per exemple, la seva principal recomenació va ser que s’unissin tots els treballadors del món i els qui s’han unit són els capitals, els quals des dels paradisos fiscals ataquen a les economies febles (Mèxic) o fan males jugades a les que pugen (Indonèsia) o fan ensurts a les del G7. Tampoc no va preveure que un país pseudocomunista com Xina estigués finançat el més poderós (E.U.A.)
Recordo que un freudomarxista com Erich Fromm criticava Alemanya (R.F.) perquè considerava que la socialdemocràcia pertanyia a la cultura capitalista i ara que l’Estat de Benestar fa aigües no diria el mateix perquè s’està preparant la liquidació de les classes mitjanes.
S’ha dit que era mentida allò de què la distància o gap entre rics i pobres serà creixent. És cert, és mentida perquè ara ja no hi ha rics i pobres, ara anem a la societat de 80/20. Un 20% que no li mancarà res i un 80% que no tindrà cap mena de seguretat
No està en llibre, sinó en EL PAIS d'ahir dissabte, però confirma el que diuen els autors del llibre. Ahir hi havia una notícia amb aquest títol IBM congela el plan de pensiones para empleados para ahorrar 2.480 millones en cuatro años
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada