EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de febrer 17, 2006

Catalunya a Cuba, una amor que fa història





A la ciutat de Barcelona es fan cada dia moltes activitats culturals, que és la cosa més normal del món a una gran ciutat. A més de tot allò que es fa en sales de projecció, teatres, sales de concerts i grans casinos o ateneus; també hi ha petits pisos en què es fan petites coses que tenen una petita audiència. I malgrat aquesta petita audiència no treu que hom hi trobi coses interessants, sin més no per mi.

A La Vanguardia del dia 14 vaig llegir l’anunci d’una conferència amb aquests mots: Catalunya a Cuba: una amor que fa història.

Acte organitzat per ACISI, una entitat dedicada a fer estudis sociològics en especial incidència a la interculturalitat i a la influència de la Unió Europea. La xerrada per mi interesant va ser la que va fer Tate Cabré, la qual demostra que el que és Catalunya avui és gràcies els que van tornar de Cuba.

Aíxí doncs ens diu i exposa en pantalla
Els primers catalans 1492-1778: Cristòfol Colom al 1492, l’expedició des de Barcelona al 1493: 17 navilis i 1.500 homes: Bernat de Boïl, Ramon Paner, Jaume Ferrer de Blanes, Pere Margarit, Miquel de Ballester, Joan Millan…

Fer les Amèriques: el gran moment del segle XIX: els Partagàs, Samà, Gumà, Baró, Güell…

Gumà va fer fer una plaça a Matanzas que després la va fer fer exactament igual a Vilanova i la Geltrú.

Arquitectura i pensament: el llegat de les pedres i de les idees, modernisme, antiespanyolisme…

Aquest antiespanyolisme s’ha d’interpretar des de l’òptica americana, és a dir, col.laborar en la independencia de les colònies espanyoles a les Amèriques.

Aquests catalans van portar diners, molts diners de Catalunya, però també va fer molta obra per tot Cuba, que ara en diríem social, com col.legis i teatres que ara són cinemes.

Catalunya no seria tal com la coneixem avui sense el gran llegat que va rebre de Cuba.
Haurien existit el Modernisme i La Renaixença sense els mecenes-indians que els van impulsar?
La revolució industrial hagués estat la mateixa?
La gran importància d’aquesta herència ha fet que les relacions amb Cuba no s’hagin interromput mai, ni en els moments històrics més durs, sobretot a les viles i ciutats amb forta herència d’ultramar,
Especialment al Maresme i al Garraf. Sempre hi ha hagut historiadors locals que han realitzat profunds estudis sobre personatges o empreses.

Altres nuclis de recepció d’indians: Corçà, Pals, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Girona, Olot, Santa Coloma de Farners, Calella, Caldes d’Estrach, Pineda de Mar, Lliçà d’Amunt, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Rocafort de Queralt,Torredembarra, Riudoms, Montbrió del Camp...

El fet és que una bona part de les persones implicades en el Modernisme i la Renaixensa tenien vincles amb Cuba. Com també en aspectes de la vida en general.

Així tenim que el Club Nàutic de Barcelona i la Federació Catalana de Bèisbol van ser fundats per indians. El poeta Joan Vinyoli té avantpassats a Cuba, la mare d’Eugeni d’Ors havia nascut a Cuba, Un tiet rebesavi de Salvador Espriu va fundar, junt amb altres catalans, la ciutat de Cárdenas i l’avi del poeta va fer-se construir al carrer Perera d’Arenys de Mar la Casaa Pairal.

La Revolució Industrial a Catalunya també va ser possible pels diners que en bona part van arribar de Cuba, com és el cas del Vapor.

El porxos de Xifré van ser fets per Xifré un indià que va ser el català més ric del XIX.
El pintor Cusachs va ser finançat pel Marquès de Marianao, un indià. La Pedrera va ser feta per la senyora Milà, vídua de Josep Guardiola, un indià, que al morir la gent deia si s’havia casat per la guardiola. És evident que l’Anís del Mono va ser fet per un indià perquè el logo és un animal tropical i que entre els hereus d’aquesta marca hi ha la família del polític Artur Mas. Com sabem tots els aficionats als còctels, el Boadas Cocktail Bar va ser fundat pel pare de l’actual mestressa, que havia treballat al Floridita de l’Havana i que el còctel Daiquiri el va crear un català que treballava a l’Havana.Encara hem d’afegir que el Pare Claret va ser bisbe de Santiago de Cuba. Els Torres de Vilafranca del Penedès també va arribar de Cuba.

Com es pot veure la hisòria és inacabable.

No cal dir que la llegenda de La Puntaire i altres històriques romàntiques semblants ens evoquen la duresa d’aquelles noies que va passar la vida esperant que el seu promès tornés d’Amèrica i que quan ho feia, arribava amb una família ja feta.

El nostre allioli en cubà és oleole

Després de la Tate Cabré ens va parlar Roberto Hernández un radiofonista cubà, amb avantpassats catalans, que viu aquì i ens va fer un interessant recull de les diferents activitats en les que podem trobar a Barcelona cubans, en un especial ènfasi en el món de la música.

Després vam gaudir de dolços fets a l’estil cubà, acompanyats d’un rom cremat i unes havaneres en viu cantades per Blau Mediterrà

A la foto de dalt tenim Roberto Hernández, Flora Royo d'ACISI i Tate Cabré

8 comentaris:

júlia ha dit...

La relació de Cuba i Catalunya és molt important, té aspectes lluminosos i d'altres més foscos, com la qüestió de la defensa d'interessos catalans empresarials en les guerres per la -suposada- independència de l'illa. Un tema fascinant, encara per acabar d'investigar i valorar.

Anònim ha dit...

a quins interessos empresarials catalans es refereix? Tate Cabré

júlia ha dit...

No sóc especialista en el tema, però molts catalans tenien interessos econòmics a Cuba abans de la independència. Encara existeixen cognoms catalans importants, com el del Rom Bacardí. De fet, com expliqueu, els diners del Modernisme, en gran part, venien d'allà. Sucre, xocolata, cafè... Tinc entès que l'importància del voluntariat dels catalans a Cuba, per intervenir a la guerra, al principi, venia potenciat per aquest fet. Parlo de 1898 i abans. Cal dir també que l'esclavisme es va abolir allà molt tard, crec que amb Brasil va ser el país on va durar més. Era una altra font d'ingressos per a algunes fortunes catalanes.

júlia ha dit...

Continuo... la posició d'aquests empresaris va ser diversa, alguns creien que la independència afavoriria els seus interessos, d'altres al contrari. El problema de Cuba va fer vessar molta tinta i encara, crec, està poc estudiat d'una forma objectiva. Tv3 va fer un reportatge molt interessant, prou conegut, sobre el tema,
http://www.tvcatalunya.com/Cuba_fidelisima/menu.htm

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies Júlia. Crec que s'ha exagerat aquí l'afer de l'esclavisme i em va empipar molt quan una colla volia fer treure el monument de Barcelona al Marquès de Comillas. Si el treiem, hauríem d'arraconar tot el que els seus diners vam fer possible. Parlem?

júlia ha dit...

El tema de l'esclavisme s'ha de situar en un context i en un moment històric determinat, era una manera com una altra de fer diners, molta gent amb diners -de molts indrets- invertia en això i, encara que ara ens pugui semblar estrany, no estava mal vist. Cal pensar que durant molt de temps es va discutir sobre si els negres tenien ànima, coses així (també s'havia qüestionat, abans, l'ànima de les dones). També les idees sobre les pàtries, la guerra, la violència, han variat molt... a millor, espero (al menys en teoria).

Anònim ha dit...

Ah valen, parlaveu de l'esclavisme! és que com deieu interessos catalans jo no ho havia associat. El Marquès de Comillas, que és el negrer més conegut, no era català sinó càntabre, jàndalo, com deien llavors, i si bé sempre ha existit el mite dels negrers catalans crec que sempre ha estat això, un mite, un clixé anticatalà més, alimentat per la xerramequeria popular.

Molts espanyols indians cubans, alguns d'ells negrers, es van instal.lar a Barcelona tornats de Cuba perquè era la ciutat més efervescent d'Espanya però no eren catalans: hi havia, ja que l'heu citat, el marquès de Comillas però també l'Agustín Goytisolo, avantpassat dels tres germans escriptors, que era basc, hi havia els Urrutia, els del gran panteó a Montjuïc, i molts d'altres...

A Cuba Siempre Fidelísima, documental de la Dolors Genovès, que la Júlia esmenta, hi apareix un especialista en el tema, en Moreno Fraginals, que va morir fa poc, (el seu fill que també és historiador, en Moreno Masó viu al Maresme)que desmenteix aquest clixé i explica que el monopoli del comerç dels esclaus, dit "asiento de negros", era un privilegi, perquè era molt lucratiu, i el concedia la corona espanyola a qui volia, i el van tenir successivament els genovesos, els portuguesos, els holandesos, i els anglesos, aquests ja quan es va abolir l'esclavitud.

Una vegada abolida la trata oficialment (que continuaria clandestinament fins el 1886) alguns espanyols, entre ells alguns cognoms catalans, s'hi van lucrar. Jo tinc un llibret editat a Cuba que es diu "Negreros catalanes y gaditanos"però Moreno Fraginals defensava que eren minoria.

El tema dels voluntaris catalans, els que surten als quadres amb la barretina embarcant-se al port de BCN, és diferent. Aquests sí que estaven pagats per la Cambra de Comerç de BCN per anar a lluitar a favor de la corona espanyola i contra els mambises. Eren mercenaris catalans i la mentalitat dels qui els pagaven era espanyolista i esclavista. FIns i tot l'esglèsia era esclavista. Sempre hi havia excepcions, és clar, i altres catalans que lluitaven a Cuba a favor de la independència de Cuba, com en Miró i Argenter.

Tate Cabré

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies a Júlia per treure un tema i a Tate per aclarir-lo