EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de febrer 18, 2006

Fa 27 anys a la revista TRIUNFO





Crec que la diferència més significativa entre la ràdio d'avui i la que quan vaig escriure aquesta carta a la revista TRIUNFO és que de fa un temps totes les emisores de ràdio s'han posat d'acord a fer tertúlies, les qual tenen el mèrit de què opinen persones que són això ara se'n diu ser lìders d'opinió mercès a la facilitat de paraula que tenen per a tractar qualsevol tema de l'actualitat.

Evidentment aquestes tertúlies tenen l'inconvenient del tint ideològic de l'emisora en qüestió, però en qualsevol cas, se segueix amb el que jo deia fa 27 anys: les emisores són incapaces de fer un veritable programa de ràdio si entenem per un programa allò que s'ha elaborat prèviament. La prova és que no ens podem imaginar encara l'estrena d'una obra de teatre escrita i pensada per a ser emesa per la ràdio.

El senyor Benet i Jornet, per exemple, estrena al teatre i a la televisió,però no sembla que s'hagi plamtejat o li hagin plantejat res per a la ràdio.

A part del que podeu veure en aquesta carta a la revista setmanal TRIUNFO, també recordo Brand, de Henrik Ibsen, que es va fer per ser emesa per la ràdio, exactament BBC-Radio, així com, només faltaria!, alguna obra de Shakespeare, com també la lectura que Alec Guiness va fer del poema Four Quartets, de T.S.Eliot. Val a dir que tots aquests programa anaven amb acompanyats amb música adient per a l'ocasió. També guardo aquest enregistrament en cassette com una joia.

De com costa en algunes mentalitats ibèriques a no confondre allò que és realment anglès del que és gal.lès o escocès o irlandès no cal insistir-hi gaire.

3 comentaris:

júlia ha dit...

Totalment d'acord, la ràdio és un mitjà actualment desaprofitat en molts aspectes, un d'ells, la producció dramàtica. Dóna gust veure l'estoc d'obres gravades que pots comprar a Anglaterra, interpretades per actors boníssims, tant d'obres produïdes per a la ràdio, especialment, com del que en podem dir 'teatre radiat', que, en una època, a casa nostra també era important.

Albert de la Hoz ha dit...

Cert. Crec que la meva afició al teatre la vaig agafar a les nits que junt amb ma mare escoltàvem el Teatro Invisible de Radio Nacional de España

Arare_ ha dit...

Eh,eh,eh! que no havia arribat aquí, jo, encara! Fa mil i pico d'anys vaig anar a veure "bajo el bosque lácteo", de Dylan Thomas... em sembla que qui recitava tota l'estona era la veu de Richard Burton, era una peli d'art i assaig que em va entusiasmar!!! saps si encara es pot trobar? ho he recordat llegint el que dius a la revista, el que passa és que no sabia que era una obra escrita per a la ràdio.