EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de febrer 23, 2006

Dee Dee Bridgewater al Palau de la Música





Fa un temps un company de feina em va deixar un CD de la cantant negra de jazz Dee Dee Bridgewater, per mi era en aquell moment un nom desconegut. Vaig escoltar-lo a casa i em va agradar tant que vaig anar a Discos Castelló a veure si en trobava un altre CD de la mateixa. Des d’aleshores he intentant anar seguint-li la pista.

El cas és que aquest gran cantant és ja de les més importants del món del jazz vocal i possiblement la millor d'aquesta modalitat que se'n diu scatt.

Així que arran del VII Festival del Mil.lenni de Barcelona, que s'ha fet al Palau de la Música, abans d'ahir vaig anar a veure a Dee Dee Bridgewater.

Com s'endevina pel programa que es diu J'ai deux amours va primar la cançó francesa. Així va començar amb La mer, per després amb cançons com Mon home, Et maintenant, La bell vie, la vie en rose, Les feuilles mortes. Segurament em deixo alguna.

Val a dir que totes aquestes cançons estan arranjades pel jazz, que per això ve acompanyada amb un magnífic conjunt de músics.

Que són : Louis Winsberg (guitarra), Minino Garay (bateria i percussió), Marc Berthoumieux (acordió) i Ira Coleman (baix).

Aquests arranjaments converteixen aquestes cançons franceses en veritables caçons de jazz, que per això la cantant sap donar un toc de geni i precisió fantàstic, passant de la forma més melòdica al scatt i també fa la viu-viu amb el rap, però d'una manera molt personal.

De tota manera he de assenyalar un cançó en particular que es diu Dont say so what, amb aquesta peça Dee Dee Bridgewater fa un veritable lluïment de les seves facultats de jazz i scatt.

Sense subestimar a cap cantant, en l'art de l'scatt qui per mi era la de referència era l'elegant i, curiosament, blanc Anita O'Day per la seva actuació al Newport Jazz Festival de 1958.

Acabat el programa, van ser tan insistents els aplaudiments que ella va sortir a dir vàries vegades gràcies i va dir que acabava de venir dels E.U.A. que també l'apreciaven, però que hi ha en l'ambient certa tensió a causa que hi ha such an idiot

Per a donar un final no polític a la festa ens va obsequiar finalment amb l'Ode à l'amour, que també la cantava Edith Piaf, d'una altra manera, clar.

2 comentaris:

Smacky ha dit...

You probably don't read English. Smacky certainly can't read the strange collection of random letter samplings that passes for your native tongue. Be that as it may, the owner of this blog is an ass.

Albert de la Hoz ha dit...

I do know Chaucer's language while you only understand the pictures of my blog because you have not idea where is Catalonia, but our language is older than yours. On the other hand you do not insult me by saying I am an ass because my country has a race of ass and we are proud of it, but you are an ass in yours.