Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
EL MEU LOGO
a
diumenge, de febrer 26, 2006
Fa avui 26 anys al diari AVUI
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Albert, disculpa, acabo de veure el teu post al meu penúltim article a la versió en anglès a la Rosa de Sang. Aquesta setmana he estat bastant incomunic. El que faré serà un comentari en el teu nou post.
Dir-te que malgrat haver-ho escrit fa 26 anys es tracta d'un tema de total actualitat. La religió, el seu sentit i significat és de plena vigència avui en dia amb tot el que estem veient i vivint, i especialment de cara a poder arribar a definir una relació correcta entre unes religions que cada dia s'interrelacionen més.
Afegir una discrepància, això sí. Em costa molt de conciliar religió i llibertat. Sí, és clar, si la religió te la prens lliurement, com un diàleg joiós amb Déu, com tu dius, íntim, personal i basat en una ètica pròpia, sí, la religió la vius en llibertat. Però jo m'hi refereixo des d'un punt de vista més filosòfic. Penso que una cosa que ens ha vingut donada i que no hem escollit no és llibertat. Llibertat seria una opció eminentment pròpia, escollida sense interferència, meditada, estudiada i decidida sense intervenció externa, i això no existeix, en la religió evidentment tampoc, per tant, la religió acaba essent només un altre prejudici que ens ajuda a viure, res més. I per tant, com a prejudici, la religió no es pot viure en llibertat, només es pot viure en el brutal esclavatge que representa la nostra vida moral.
1 comentari:
Albert, disculpa, acabo de veure el teu post al meu penúltim article a la versió en anglès a la Rosa de Sang. Aquesta setmana he estat bastant incomunic. El que faré serà un comentari en el teu nou post.
Dir-te que malgrat haver-ho escrit fa 26 anys es tracta d'un tema de total actualitat. La religió, el seu sentit i significat és de plena vigència avui en dia amb tot el que estem veient i vivint, i especialment de cara a poder arribar a definir una relació correcta entre unes religions que cada dia s'interrelacionen més.
Afegir una discrepància, això sí. Em costa molt de conciliar religió i llibertat. Sí, és clar, si la religió te la prens lliurement, com un diàleg joiós amb Déu, com tu dius, íntim, personal i basat en una ètica pròpia, sí, la religió la vius en llibertat. Però jo m'hi refereixo des d'un punt de vista més filosòfic. Penso que una cosa que ens ha vingut donada i que no hem escollit no és llibertat. Llibertat seria una opció eminentment pròpia, escollida sense interferència, meditada, estudiada i decidida sense intervenció externa, i això no existeix, en la religió evidentment tampoc, per tant, la religió acaba essent només un altre prejudici que ens ajuda a viure, res més. I per tant, com a prejudici, la religió no es pot viure en llibertat, només es pot viure en el brutal esclavatge que representa la nostra vida moral.
Publica un comentari a l'entrada