Ahir, tot passejant per Barcelona vaig encepegar amb la cua que hi havia, i segur que avui hi ha, per a veure els anomenats papers de Salamanca perquè de salmantins no ho han estat mai.
Salamanca té un títol de la UNESCO que l'honora i segur que molts catalans hem jugat a veure qui és el primer a veure la granota de la façana de la Universitat. De ma mare sé la dita que a Salamanca hi ha un gall que tot ho canta per a fer entendre que en aquesta ciutat se sap de tot.
És doncs una llàstima que per una cosa que no els interessa gens ni mica s’hagi muntat un trip-i-joc inimaginable i que ara aquesta ciutat ens resulti antipàtica a causa de la gran manipulació que s'ha fet amb finalitats polítiques. Manipulació que no solament afecta a nosaltres, sinó que, evidentment, no tots els salmantins s'hi han identificat, alguns han patit d'allò més i com no sé els noms només em permeto assenylar el descendent de don Miguel de Unamuno, el qual, a més de ser amic de don Joan Maragall, com deia ell, s'ha manipulat de la manera més obscena la frase unamuniana de vencereis pero no convencereis, una frase dedicada a les tropes franquistes, les que van robar els papers a Catalunya.
Tots estarem d’acord que els papers catalans desats a l’arxiu de Salamanca no han interessat gens ni mica als ciutadans d’aquella ciutat perquè de la mateixa manera que no volen saber res de la nostra llengua i de la nostra cultura, tampoc no tenen cap interès a saber què hi diuen. Tampoc els interessa què ens va passar com a poble, que és del que es tracten. L’únic que els interessava era la seva possessió, més ben dit, la seva infantil possessió, era com allò de la canalla quan diu “jo sí, tu no”. Així de clar, així de senzill.
Aquest gran home d’Estat que es deia José Mª Aznar va parlar en el seu moment de l’antiamericanismo infantil, però ell i els seus, especialment el tercet Acebes, Rajoy i Zaplana –l’ordre és alfabètic- s’han dedicat - i segueixen- a promoure un anticatalanisme infantil, que crec perillós per a tothom. Ja veurem com acaba.
De moment, m’ha semblat fantàstic que hi hagi cua per a veure els papers recuperats. Cosa que ja demostra la diferència d’interessos entre els barcelonins i els salmantins.
Aquesta recuperació ha estat un cert reconeixement de la nostra personalitat, però en aquesta noble tasca també han participat persones sense cap altra atribut que les ganes de fer una tasca necessàries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada