"En la cuerda floja", de James Mangold

Pel 1971 va caure a les meves mans l’LP que duia el títol JOHNNY CASH AT SAN QUENTIN. Des d’aleshores sempre he posat atenció en aquest cantant. Aquest disc en concret va ser enregistrat quan ell cantava pels presoners d’aquesta penitenciaria. Com Cash també havia estat empresonat s’adreça amb un nice see you again i així, tot tractant els presoners com iguals, entre cançó i cançó es va posar el públic a la butxaca.

El cas curiós és que Johnny Cash no ha format mai de la nòmina de la protest song, però indubtablement moltes de les seves cançons són de protesta i tenen un caràcter trencador.

Així doncs que amb aquest equipament emocional no tenia més remei que anar a veure la pel.lícula :

EN LA CUERDA FLOJA, títol original: Walk de line, que en alguns cinemes la podem veure en V.O.S.
Dirigida per James Mangold i guió de Gill Dennis i James Mangold. Intérprets: Joaquín Phoenix (Johnny Cash), Rees Witherspoon (June Carter), Ginnifer Goodwin (Vivian Loberto, Robert Patrick (Ray Cash) Dallas Roberts (Sam Phillips), Dan John Miller (Luther Perkins) Shelby Lynne (Carrie Cash), Tyler Hilton (Elvis Presley), Waylon Malloy Payne (Jerry Lee Lewis). Shooter Jennings (Waylon Jennings) i Jonathan Rice (Roy Orbison)

La pel.lícula és la biografia de Jonny Cash. La seva vida va ser durant una bona part dels primers anys força dramàtica, marcada d’entrada per la mort del seu germà quan els dos eren nens. Això passa en l’ambient que en diem l’Amèrica profunda on el còctel de la difícil lluita per la supervivència, la religió, el poder dur del pare i la submissió de la mare creen un ambient asfixiant, per exemple el pare s’encarrega de fer responsable a Johny per la mort del seu germà.

Després vindrà enregistrar el seu primer disc, casar-se, drogues, presó i tornar-se a casar amb la que serà la seva dona de tota la vida, June Carter, la dona que com diem nosaltres el farà anar recte. Tot això en mig de la gran aventura que representa que junt amb altres com Elvis Presley, Carl Perkins, Roy Orbison, Jerry Lee Lewis y Waylon Jennings fan gires com a pioners del rock and roll. Assoleix el gran èxit arran del concert que va enregistrar a la presó de Folson el 1968 i arriba a vendre més que The Beatles. Johnny Cash és un cas particular com tots, però alhora és generalitzable com un dels tants que van lluitar per fer valdre les seves cançons i no com esdevindria més tard, només que fer diners. Així per exemple, va ser un dels primers a gaudir/patir els problemes de ser estrella, que el durien a les drogues, com altres.

Una de les característiques més conegudes era que sempre vestia de negre, the man in black, perquè ell sempre deia que anava de funeral, que era un working class hero –anys després això ho diria també John Lennon, un reconegut cantant de gospels, etc. Se sentia d’alguna manera una mica especial.

Cal dir que els dos actor principals, Joaquin Phoenix i Reese Witherpoon demostren ser dos actors de gran talent i per tant el seus Johnny Cash i June carter són absolutament convincents. Les cançons triades i la seva interpretació per Phoenix no deixen lloc al dubte. En definitiva es tracta d'una història d'amor de la vida real que gràcies a la gran pantalla esdevé real com poques vegades.

Crec que en aquesta ocasió és quan més que mai Hollywood es vesteix de gala.

Em permeto recomenar la pel.lícula a qui no han sentit mai parlar de Johnny Cash perquè no deixe de ser una oportunitat per a conéixer un aspecte interessant de la història de la música moderna, una música que per raons diferents ha esdevingut la música de bona part del jovent d’arreu del món. I per descomptat no se la pot perdre qui se'n consideri admirador perquè encara que Joaquin Phoenix no sigui el seu clon en posar la imatge i la veu, no deixe de ser un perfecte intérpret com actor i de les seves cançons.

També és interessant des del punt de vista sociològic per com eren les relacions familiars que, com tantes coses de la vida, tot és relatiu i no hi ha absoluts, així per exemple, podem apreciar que la religiositat va ser molt positiva pel segon matrimoni de Johnny Cash perquè va trobar una dona molt religiosa, però molt forta.

Una frase de Joaquin Phoenix: Tocar la guitarra i cantar no va ser tan difícil com trobar l'home que hi ha darrera la llegenda, humanitzar a algú tan respectat com Johnny Cash

Les cançons de Johnny Cash tracten doncs de l’amor, la traïció, l’esperança, el pecat, la fe i Déu, com també en té relacionades amb la presó, com

San Quentin

San Quentin, you've been livin' hell to me
You've scalded me since nineteen sixty three
I've seen 'em come and go and I've seen them die
And long ago I stopped askin' why

San Quentin, I hate every inch of you.
You've cut me and have scarred me thru an' thru.
And I'll walk out a wiser, weaker man;
Mister Congressman why can't you understand.

San Quentin, what good do you think you do?
Do you think that I'll be different when you're through?
You bend my heart and mind and you warp my soul,
your stone walls turn my blood a little cold.

San Quentin, may you rot and burn in hell.
May your walls fall and may I live to tell.
May all the world forget you ever stood.
And the whole world regret you did no good.

San Quentin, you've been livin' hell to me.

En les fotos tenim a Johnny Cash amb la seva dona, que també cantava. En color a la pel.lícula i en blanc i negre en la realitat