"La vida secreta de las palabras", de Isabel Coixet

“LA VIDA SECRETA DE LAS PALABRAS”, dirigida, escrita i a voltes a la càmara ISABEL COIXET. Intérprets: Hanna (SARAH POLLEY) Josef (TIM ROBBINS) Simon (JAVIER CAMARA), Dimitri (SVERRE ANKER OUSDAL), Dr. Sulitzer (STEVEN MACKINTOSH), Victor (EDDIE MARSAN), Inge, asesora de Hanna (JULIE CHRISTIE INGE), Martin (DANIEL MAYS), Liam (DEAN LENNOX KELLY), Scout (DANNY CUNNINGHAM), Abdul (EMMANUEL IDOWU), Director de la Fàbrica (REG WILSON) i esposa de l’amic de Josef (LEONOR WATLING)

Acabo de veure aquesta pel.lícula que pel meu gust o entendre, amb aquesta pel-lícula Isabel Coixet es pot considerar que junt amb els aragonesos (Buñuel i Saura) el millor del cinema espanyol.

No hi ha duote que s’han fet bones pel.lícules, poques, des dels grans temps de Saura, però fins ara no hi havia una pel.lícula que fos un veritable pas endavant.

Aquest pas endavant la fet Isabel Coixet amb una pel.lícula que a més de imaginació sura drama, emoció, solidaritat i bon cinema. I això és degut a què Coixet no solament se sap posar darrera la càmara, sinó perque, sobretot, escriu.

Hanna és una dona mig sorda que necessita un audífon per escoltar i que per això, entre altres raons, la fan una mica estranya quan no va conectada. De fet, a la seva manera, se sent bé desconectada, desconnetada del món, del món que l’envolta i del món que recorda.

Circumstàncies la fan anar d’infermera en una plataforma petrolífera al mig de la mar per a tenir cura d’un home (Josef) que a causa d’un accident té Graus cremades i que el seu millor amic ha mort

Josef està temporalment cec. A poc a poc els dos van parlant i van sortint secrets, mentides, rialles i plors. Al final, quan ell abandona la plataforma per a anar a un hospital els dos han quedat marcats.

Com tothom sap, aquest pel.lícula va donar la sorpresa la nit dels Goya

A guisa de parèntesi, però posat al final: S'ha dit que és la primera pel.lícula que s'ha fet en una plataforma petrolífera, la qual cosa no és certa perque encara que no recordo el nom, vaig veure fa uns pocs anys a l’Alexis una altra que és una dona del poble que es casa amb un treballador de la plataforma i que sonava la música del LP de Jethro Tull que es diu Aqualung.