Acabo de veure Capote. Direcció: Bennet Miller.Països: EUA i Alemanya.Interpretació: Philip Seymour Hoffman, Catherine Keener, Clifton Collins Jr., Chris Cooper, Bruce Greenwood, Bob Balaban, Amy Ryan, Mark Pellegrino, Allie Mickelson, Marshall BellGuió: Gerald Clarke, Dan Futterman. Producció: Caroline Baron, Michael Ohoven, William Vince.Música: Mychael Danna.Fotografia: Adam Kimmel.Muntatge: Christopher Tellefsen. Estrena a Catalunya: 17.02.06Versió doblada al català: No
D'entrada he de dir que de Truman Capote només he llegit, i fa anys, Desdejuni a can Tiffany, que no em va agradar, però com la pel.lícula porta una crítica molt favorable he volgut veure-la.
Com se sap no es pot considerar una biografia de Capote, sinó, en tot cas, és la biografia que comprén el període que va des del crim que li va inspirar escriure l'èxit de la seva vida, A sang freda, fins que presenta el llibre en societat.
Encara que sóc dels que pensa que una pel.lícula és només una pel.lícula i no hem d'esperar cap versemblança amb la realitat; sembla que aquesta pel.lícula és fidel al personatge.
En aquest sentit no deixe de ser interessant que l'actor que l'interpreta digui: La primera vegada que vaig veure a Truman Capote va ser per la televisió, jo era nen. Tenia quelcom d'alucinant, quasi mític. La primera sensació que tens és de perplexitat, ningú no es comporta com ell... Em vaig dir que havia de recordar aquesta sensació per treballar-la.
El fet és doncs que Phiilip Seymour Hoffman sempre havia fet papers secundaris, però que amb la interpretació de Capote ha assolit una de les millors actuacions de la seva carrera, es converteix en un veritable doble de Capote amb els gestos, els moviments, la veu, el pentinat; tot un estudi de la psicologia i de la personalitat d'aquest pariodista durant els quatre anys que li va durar l'execució completa del llibre.
Truman Capote sembla doncs que era tot un personatge a la vida literària del Nova York d'aleshores i es convertia fàcilment en el centre d'atenció a les seves festes perquè tenia carisma, explicava històries, tafanaries dels del seu ram. I si per una banda la pel.lícula és un alegat contra la pena de mort, Capote no es va estar de manipular un dels assassins a sang freda de la veritable història per tal de treure-li el suc que l'havia d'ajudar per fer el llibre.
Per mi la pel.lícula és recomenable perquè esta molt ben feta i interpretada i perquè no deixe de ser interessant com va fer-se un dels llibres considerat més interessant del segle XX, que, admeto, m'ha animat a llegir-lo
7 comentaris:
"A sang freda" és un dels pocs llibres que he llegit del tirón, en una sola nit. És brutal. I en Seymour Hoffman és un tros d'actor impressionant que borda tots els papers que fa, des del xaval reprimit de Happiness fins l'entregat infermer de Magnolia, passant pels seus papers més frikis a The Big Lebowsky o And then came Polly. La pel·li està ben feta, l'actriu també em va agradar molt i la fotografia té alguns punts boníssims.
Molt bona recomanació Albert! I a mí també em passa: començo tirant d'un petit fil que et porta a una fil... Petonets.
ostres... potser que l'afegeixi a la llista, el llibre aquest "A sang freda", ja que no l'he llegit!!! (apa, un altre)
Diuen que l'important d'un escriptor són les seves obres i no la seva vida.
Depèn de com també ho pot ser la seva vida, aquest en sembla un cas.
"No es ninguna verguenza tener una cara sucia. Lo malo es mantenerla sucia" -en De sangre fría-
Saludos, Albert!
litoschka, no el recordo a The big Lebowsky, però a les ordres dels Coen havia de ser bo. La noia molt bona, una elegància natural.
son i arare: a veure si llegiu aviat "A sang freda"
pedro, d'acord que d'un escriptor cal mirar la seva obra, com d'un pintor, etc., però quan s'agafa fama els ulls dels altres ho mirem tot, especialment si hi ha extravagàncies.
b-berrie, muy bien, te felicito que lo hayas leído
Hola Albert: jo vaig llegir el llibre A sang freda i he de dir que és un dels millors llibres que s'han escrit. La pel·li la vaig començar ahir a la nit i l'actor que fa de Capote només em sonava de la gran pel·lícula El talent de Mr. Ripley. L'hauré d'acabar de mirar, tot i que havent llegit el llibre, no té gaire sentit! Salut.
Publica un comentari a l'entrada