EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de maig 30, 2006

"Adreça desconeguda", de Kathrine Kressman Taylor


A la meva entrada del dia 17 Octubre 2005 feia referència a un doble programa teatral (Casa i Jardí), que vaig veure el mateix dia en dos teatre diferents de Reus. Era la primer treball del Centre d'Arts Escèniques de Reus (C.A.E.R.). Aquest equip dirigit per Ferran Madico va estrenar el 13 Gener al Teatre Bartrina de Reus Adreça desconeguda, de Kathrine Kressman Taylor, dirigida per Fernando Bernués i interpretada per Jordi Bosch i Ramon Madaula.

Com es tracta d'una funció itinerant, cosa que em sembla molt bona i que ja pel fet que el C.A.E.R. sigui de Reus, trenca allò que en podríem dir el centralisme barceloní, aquesta obra lhe vista aquest cap de setmana passat al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Adreça desconeguda ens situa a l'any 1932. L'alemany i el jueu nordamericà Max Einstein comparteixen una amistat i són socis d'una galeria d'art a San Francisco (Califòrnia). En Martin ha decidit tornar al seus país amb els seus, mentre que en Max es queda a San Francisco per portar el negoci comú. Han promès d'escriure¡s i ho fan des del moment de la separació, perquè s'estimen com a germans. A principis de 1933, a Alemanya, Hinderburg deixa el poder a un nou canceller, el nacionalsocialista Adolf Hitler. Mentre es produeix el tràgic ascens del Tercer Reich, la tendra complicitat de les cartes bascularà subtilment fins a l'horror. Els dos homes viuran aquest gir històric en detriment de la seva amistat, i a la llum de la seva correspondència quedarà atrapada, con en una instantànea, no només tota la tragència de l'Alemanya nazi, sinó, a més, una altra història, intemporal i universal: la veritable i imprevisible condició de víctima i botxí de l'ésser humà. Veurem com aquests dos germans, a poc a poc, es van devorant.

Els dos actors fan un magnífic treball, però potser perquè jo em miro amb especial simpatia a Jordi Bosch des que va fer El barret dels Cascabells el veig sempre com un actoràs.

En qualsevol cas, qui tingui l'oportunitat de veure aquest obra allà on la facin, que ho aprofiti. Jo en desconec l'itinerari.

5 comentaris:

Pedro ha dit...

En Jordi Bosch és aquell alt com un sant Pau? Sí que és bo sí, és expressiu almenys.

Albert de la Hoz ha dit...

Sí noi, és un paio alt i fornit.

ferrancab ha dit...

Vaig llegir el llibre i em va semblar molt bo. Veig que l'obra va pel mateix camí.
Salutacions!

Judith ha dit...

La vaig veure representada a Mataró. En Bosch té més veu i més presència que en Madaula, tot i que s'ha de reconeixer que l'altre també estava força bé. El text és impressionant, i més encara tenint en compte l'any en què va ser escrit, ja que el fa esgarrifosament visionari.

caterina ha dit...

Em van regalar aquest llibre pel sant Jordi, la britat es que al principi, abans de llegir-lo no em motivava gaire.. Un dia vaig començar a llegir-lo, amb menys de mitja hora el vaig tenir acabat, em va fascinar.
ho recomano a tothom.

una besada