EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de maig 10, 2006

CULTO ZEN. El Poder de la simplicidad, de Adriana Bielba i Igor Zabaleta


En un prestatge, com qualsevol altre llibre hi tinc un de molt luxós, folrat amb pell blava i al llom, en lletres d’or, diu El libro del niños cristiano, es tracta del llibre que duia a les mans ambvestit de mariner quan vaig fer la primera comunió. Des d’aleshores tots els llibres de religió que he llegit han estat dins del cristianisme; el màxima que m'havia permès va ser un d'un bisbe anglicà.

Ara que estic en l’edat taoista ja era hora que fes un canvi i comencés a revisar què es despatxa en altres llocs i, en particular, a la Xina. Així doncs he llegit Culto Zen. El Poder de la Simplicidad, de Adriana Bielba i Igor Zabaleta. Editat per Edimat, Madrid, 2005, de 192 pàgines.

Com es pot endevinar no és cap gran llibre, sospito que és un de tants dels que hi ha al mercat com introducció, en aquest cas, al Zen. Tanmateix, m’ha anat prou bé perquè he partit de coneixement zero sobre el tema.

Així doncs per exemple he de dir que el Zen és una mescla de budisme amb el taoïsme i ioga. I que al Japó el sintoïsme conviu amb el budisme, de manera que molts practiquen els dos alhora. El punt essencial per nosaltres és que el concepte de religió és un altre. No cal dir que l’essència de les tres religions monoteistes és la de creure i seguir unes pràctiques, com la d’anar a missa quan toca. Mentre que en el budisme, com l’element central, és la meditació, ningú no pot veure si l’altre és un bon seguidor o no perquè, especialment el Zen, més que una religió és una filosofia.

Una filosofia que és molt oberta gràcies al budisme, que mai ha tractat d’imposar-se a una altra religió i per això no ha causat cap guerra. Més ben dit, el budisme és l'única que no ha causat cap guerra.

Val a dir que si el Zen va néixer a la Xina, a on sembla que més s’ha extès és al Japó i ara ha arribat a Occident. No és estrany l’èxit a Occident pel que ja hem apuntat i perquè La idea es que no se tiene que intelectualizar lo místico: se ha de vivir.

Després d’uns capítols orientadors sobre el Zen hi ha uns koans, uns contes i, com no podria ser d’altra manera, uns haikus.

Transcric un koan que l’he trobat molt enginyós i que no té res a envejar a la més enginyosa de les paràboles de Jesucrist.

Dos monjes iban hacia su monasterio cuando al pasar un río escucharon los gritos de una dama que pedía socorro. Era una joven que estaba en peligro de ahogarse. Uno de los mojes se tiró al agua, cogió a la hermosa joven en sus brazos y la puso a salvo en la orilla. Tras despedirse, los monjes continuaron su camino. Transcurrido un tiempo, el que no había hecho nada dijo:

- Deberías saber que nuestras normas no permiten tocar a mujer alguna.
- Yo cogí a esa joven con mis brazos y luego la dejé en la orilla. Tú todavía la llevas encima

10 comentaris:

Arare_ ha dit...

La història de les religions és molt interessant! A mi se'm va perdre, en algun dels canvis de casa, aquell "Misalito Regina" amb tapes de nàcar que em van regalar per a la meva, de Primera Comunió, que vaig fer als sis anys (maremeva) ... respecte als contes com el que ens exposes, en el fons en el fons, com bé diuen les persones de mentalitat oberta, la història sempre estaria en estimar el proïsme, però ara només dóna un cop d'ull al teu voltant... buf buf... ahir hi pensava. No entenc el món.

Albert de la Hoz ha dit...

Recordo molt bé que els de les nenes eren de nàcar, però si fa anys la teva Primera Comunió, la meva va ser el Maig del 1952 i els del col.legi que aquell any havíem fet la Primera Comunió vam assistir a una missa oficial del Congrés Eucarístic, el del "Cristo en todas las almas" i del Papa que no va venir i de "Franco. Franco. Franco"

Judith ha dit...

Em tens enganxada amb tants posts orientals... Com et vaig dir ara faig xinès, de fet és una assignatura dels Estudis de l'Àsia Oriental que he començat recentment. L'altra assignatura que faig és de pensament i religió a la xina, i tot just fa una setmana estava llegint sobre el budhisme. El zen, com dius, neix a la Xina però amb el nom Chan, zen és la transliteració al japonès. No és exactament una barreja de taoisme i budhisme, sino una branca meditativa del budhisme. El taooisme hi influeix directament perquè és una religió autòctona de la Xina i com dius, una de les característiques del buddhisme és que és una religió molt oberta a d'altres influències.

Albert de la Hoz ha dit...

M'encanta que em diguis que et tinc enganxada a causa del meus posts orientals. Com et pots imaginar el tema m'atrau perquè la meva teoria és que fet un apropament -encara que senzillet en el meu cas- a una de les culturals més diferents a la meva, puc acostar-me a la natura humana i sortir dels dogmatismes de l'entorn. Ja veig que tu ens saps molt eh !

Ramon B. ha dit...

No sé què en penseu, però crec que a la Xina d'avui, el fet espiritual és un dels grans reptes. Algú diu que han substituït els valors religiosos pels de la feina i el rendiment. I, de fet, hi ha coses ben curioses: la persecució contra felun Gong (es diu així), una Església catòrila oficial i una altra clandestina (que és fidel a Roma), etc...

Albert de la Hoz ha dit...

Benvingut a l'Eixample Ramon. Com saps Mao Zedong i la Revolució Cultural que va muntar van tenir com a finalitat, entre altres, carregar-se tota la cultura tradicional xinesa, que va incloure la destrucció física de biblioteques i el llegat de Confuci. Encara que no he llegit he de suposar el budisme, el taoisme i, com diu Judit, el Chan. Després va venir Deng Xiaoping que va establir la consigna que fer-se ric és bo. I ara ve un tema més escabrós com europeus: l'Església. Més amunt la Judith diu que el budisme es va deixar influir pel taoisme. Tots els que han invadit Xina s'han fet seva la cultura xinesa i l'Església Catòlica no s'adona que entendre (estimar?) la Xina vol dir sinitzar-se, la qual cosa no s'ajusta a l'arrogància europea, que està acostumada a colonitzar mentre que, repeteixo, els xinesos, fins ara, no s'han deixar. Tot i que avui dia via el cinema, internet, els dos turismes,drogues i rock and roll la cosa pot anar canviant.

Empiezo a entender ha dit...

;-)

Empiezo a entender ha dit...

;-)

Albert de la Hoz ha dit...

Perdona por el hecho de la moderación (censura), pero es sin intención mía, resulta que un ténico me tocó cositas y ahora pasa eso. Espero que el miércoles de la semana próxima desaparezca

Anònim ha dit...

Solicito por este medio datos acerca de los autores Adriana Bielba e Igor Zabaleta, de Culto Zen, y de ser posible, comunicarme con ella y con él. Por favor, si alguien puede hacerles llegar mis emails: Arcesilaos@gmail.com, upayaprajna@yahoo.com, rsoto7@hotmail.com, se lo agradeceré mucho. Específicamente intereso saber de dónde proviene el koan de las páginas 148 y 149. Muchas gracias y feliz año 2011 a sus autores y las personas que lean el libro, estas líneas y el Blog en el cual se hallan. Cordialmente,
Rubén Soto Rivera.