EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de maig 09, 2006

MADE IN CHINA. El despertar social, político y cultural de la China contemporánea, de Manel Ollé


Acabo de llegir MADE IN CHINA, Es despertar social, político y cultural de la China contemporánea, de Manel Ollé. Editat per DESTINO, Barcelona, 2005.351 pàgines.

Tot i que es tracta d’un llibre ple de noms propis val a dir qu es llegeix com una novel.la perquè està molt ben escrit i, sobretot, molt ben estructurat.

Certament la Xina està de moda, encara que jo prefereixo dir que des que fa tres anys està d’actualitat quasi cada dia, que si el tèxtil, que si el petroli, que si els vols barats cap a la Xina. El cas és que des del meu punt de vista està al món passa per saber quina tendència presenta la Xina. Alguns diuen que l’Índia prendrà el lloc que ara ocupa la Xina, és possible, però de moment són els xinesos els qui estan posant nerviosos als nordamericans.

Consegüentment goso dir que aquest llibre és d’imprescindible lectura perquè efectivament fa un repàs històric a la Xina. Des de referències al darrer emperador passa el que l’autor considera el penúltim emperador, Mao Zedon, i després l’últilm que seria Deng Xiaopin fins a parlar-nos del que mana ara, Hu Jintao, que el descriu com un funcionario, distante y afable, moddesto y desconocido para sus súbditos, de momento un mero primo inter-pares en la permanente del comité central.

Lògicament l’autor toca tots els problemes que té Xina, com, essencialment, la manca de democràcia i, per tant, de justícia, llibertats, prestacions social, dret a la migració interna, etc. També presenta una aprofundida monografia a tota la casuística històrica i polítca que hi ha a l’entorn de Hong Kong, Macao i Taiwan.

Finalment el llibre hi dedica poc més de cent pàgines per fer un retrat dels aspectes culturals. En aquest sentit, ens parla tant de la cultura xinesa que es fa al continent com la que es fa als esmentats territoris i a la diàspora, com també la que es fa en anglès, per exemple, Amy Tan.

Un dels escritors que hi posa més relleu és Yu Hua (1960) del que diu que A diferencia del empacho de extranjería que conducía a cándidos mimetismos en la década de los ochenta, hay en Yu Hua una sabia y personal manera de inserirse en el diálogo estético que le ofrece la lectura de los clásicos contemporáneos... Su objetivo no es retratar la realidad sino desnudarla, buscar una verdad que es simple aceptación de lo brutal que puede llegar a ser el mundo.

Sobre les dones joves que escriuen ens diu Coincidiendo con el cambio de milenio, surgieron una serie de escritoras que presentan una pose literaria provocativa y escandalosa, que hablan sobre sexo, drogas y rock and roll. Se trata de las llamadas escritoras guapas, un fenómeno tan literario como de moda alimentado por la prensa, que, sin embargo, responde a un nuevo perfil sociològico emergente.

Lògicament també ens parla del premi Nobel, Gao Xingjian, sobre qui el CCCB va dedicar no fa gaire una exposició sobre la seva vessant literària i pictòrica i el seu hiterptext. Val a dir que per Manel Ollé l’obra de Gao Xingjian no està per sobre de la de Bei Dao, Yang Lian, Ma Jim, Ha Jin, etc. Això no treu que ens digui que La Muntanya de l’ànima sigui un viaje iniciático en busca de la belleza y del conocimiento absoluto: un viaje hacia el propio yo realizado a partir de materiales del paisaje ancestral de la vieja sabiduría china.

Com podem endevinar són molts els xinesos que com Gao Xingjian s'han exiliat, però també tenen valents exemples del compromís i de no marxar com Hong Ying que diu: Aquí la gente escucha pero no nos podemos expresar. Allí podemos expresarnos pero nadie escucha. Fa plorar.

Tanmateix Manell Ollé escriu: No hay libro o película prohibida en China que no tenga una subterránea y extensa difusión por toda China. Un consol.

Cosa no corrent en aquesta mena de llibres, Manel Ollé també fa un treball sobre el cinema xinès que no està per sota del que ha fet sobre la literatura. Posar el cinema al nivell de la literatura no és gaire corrent.

Així doncs fa més que una pinzellada més que exhaustiva de la trajectòria de Zhan Yimou, del que en sóc un seguidor des de Sorgo rojo i m'ha resultat especialment interessant quan fa la comparació entre l'etapa de Sorgo rojo, Ju Dou i La linterna roja amb la que comença amb Quiu jiu.

Evidentment, com en la literatura, fa també una panoràmica del cine de Hong Kong i el de Taiwan, un estil peculiar d'aquelles terres és el que s'anomena wuxia, que coneixem en general per kung fu i del que ha destacat Tigre y dragón (del taiwanès Ang Lee), mentre que el honkongnès Jogn Woo ha fet Impossible Mission II.

Manel Ollé ens diu: Lo cierto es que los nuevos cines chinos representan a estas alturas uno de los fenómenos más excitantes del panorama cinematográfico actual.

Com no podia ser d'altra manera Manel Ollé acaba el llibre parlant-nos d'internet. Suposo que els lectors ja saben com Google i Yahoo s'han oblidat allà del liberalisme, per tant, d l'autor transcric China llegó al sigle XXI con una red de telefonía fija muy poco desarrollada, lo cual facilitó que la implantación de Internet apuntara a una conectividad de alta calidad i l'esperança és una glasnost a ritmo de gigabyte.

Més per intuició que no pas per erudició he de dir que és el llibre imprescindible per aquells que desitgin posar-se al dia de la Xina actual amb un sol llibre.

A guisa d'annex, aquí teniu un article que ens diu que el xinesos són mediterranis, mentre que els japonesos gens ni mica.

6 comentaris:

júlia ha dit...

Jo crec que definir com són els xinesos és impossible, perquè en un país tan gran i poblat els caràcters han de ser, forçosament, molt variables, quan a països modestets com Espanya ja hi ha tantes diferències. Respecte a Xina, sembla mentia que la progressia de la meva joventut ens fes beure a galet amb Mao i la seva parafernàlia i crims, però, al capdavall, també havia passat amb Stalin, això. El que passa és que arriba un moment que no et refies de ningú. Buscaré el llibre, sembla molt interessant.

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies per la visita Júlia.
Mao Zedong responsable de la mort de 70 milions de persones.
Stalin resposable de la mort de 20 milions. A tal efecte visita: http://mercenades.blogspot.com/

Son55m2 ha dit...

... Esfereidores les dictadures, la manca de llibertat, de drets... Tot i que a països "democràtics" també es tortura, es tapa la boca... bé... deixaré les comparacions.

No sé si jo també em deixo arrossegar per la moda però m'encanta Yimou; he llegit la Montanya de l'ànima i no... jo encara no sé distingir entre un país i un altre... Per a mí la ritmicitat és semblant entre Hierro7, Heroe o La Papaya Verde... tres pel.lícules fetes a tres països diferentes... Però m'agraden.

Gràcies per la recomanació... també se la faré a un amic que marxa a treballar a la Xina any i mig...

Petonets Albert

Judith ha dit...

Sembla interessant, m'apunto la recomanació, i més ara que he començat a estudiar xinès :) Potser si que està de moda...

Només un detall sobre això del wuxià, no he llegit que diu el llibre però no és estrictament el kung fu, tal i com el coneixem per Bruce Lee, per exemple. El wuxià és un gènere que neix de la literatura i que combina història de caballers medievals amb fantasia i arts marcials. Hero i La casa de las dagas voladoras són wuxià, també... De Hong Kong el que també és molt popular és el cinema policiac i d'acció. Més enllà del gènere, el cinema social que s'està fent a la Xina reflecteix molt aquest moment de canvi que s'està visquent al país. Et recomano les pelis de Jia Zhangke, està considerat el millor director de la sisena generació (Zhang Yimou és de la cinquena, per entendre'ns).

Albert de la Hoz ha dit...

son: gràcies per la visita i compartim la dèria pel cinema de Zhang.
judith: la teva visita per no ser esperada és encara més agraïda i més si ets una estudiosa del xinès. T'agraeixo de tot cor tot el que em corregeixes sobre wuxià i estaré al cas de les pelis de Jia. El mot "moda" aplicat a la cultura, la que sigui, no m'agrada, per això he fet tot seguit una matisació, però l'he posat per allò del "ab el català que es parla"

ian llorens ha dit...

Si visites la Xina, deixa't aquest llibre a casa o, al menys, arrenca-li la portada. Es pel teu bé.