EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de maig 19, 2006

"Un franco, 14 pesetas", de Carlos Iglesias


Direcció: Carlos Iglesias.País: Espanya .Any: 2006.Durada: 105 min.Gènere: Drama, comèdia. Interpretació: Carlos Iglesias (Martín), Javier Gutiérrez (Marcos), Nieve de Medina (Pilar), Isabel Blanco (Hanna), Iván Martín (Pablito), Tim Frederik (Pablo), Eloísa Vargas (Luisa), Aldo Sebastianelli (Tonino), Ángela del Salto (Carmen).Guión: Carlos Iglesias; en colaboració amb Central de Guiones.Producció: José Manuel Lorenzo, Eduardo Campoy i Susana Maceiras.Música: Mario de Benito.Fotografia: Tote Trenas.Montaje: Luisma del Valle.Direcció artística: Enrique Fayanás.Vestuari: José M. de Cossío y Puy Uche.

Espanya, 1960. Dos amics, Martín (Carlos Iglesias) i Marcos (Javier Gutiérrez), decideixen anar a Suïssa a buscar feina. Deixen les seves famílies a Madrid i emprenen un viatge cap a una nova vida a l'Europa del progrés i les llibertats. Allà trobaran una mentalitat molt diferent molt diferent a la que han d'adaptar-se, treballant com mecànics en una fàbrica i vvint en un petit poblel. Amb l'arribada de Pilar (Nieve de Medina), l'esposa de Martín, amb el seu fill Pablo (Iván Martín), i de Mª Carmen (Ángela del Salto), la promesa Marcos, se'ls hi acaba la vida d'homes solters que duien en un país amb tanta llibertat. El treball segueix essent el día a día de Martín i Pilar, mentre el petit Pablo comença anar a l'escola i a integrar-se. Amb la mort del pare de Martín, se planteja que el que havien anat a buscar a Suïssa ja ho han assolit i que ha arribat l'hora de tornar. Per la seva sorpresa, serà més difícil la tornada que l'anada.

Crec que les persones més o menys joves que vegin aquesta pel.lícula la trobaran bona perquè en conjunt està ben travada, però tenir memòria té l'inconvenient que permet a un adonar-se que té uns punts flacs. Alguns no tenen importància, però d'altre sí.

La majoria dels espanyols que van emigrar a Suïssa i Alemanya no eren fresadors qualificats, no feien el viatge amb camisa blanca, ni duien una maleta decent; sinó que eren peons, anaven esparrecats i la maleta anava lligada amb un cordill. Quan arribaven al seu destí la fàbrica no els posava en un hotel de 3 estrelles -com a mínim- i un magnífic esmorzar, tot de franc, paga la fàbrica; sinó que els posava en uns barracons.

Si alguna suïssa s'enamorava d'un d'aquests desgraciats -o com ho hem de dir?- no seria precisament la mestressa d'un hotel de 3 estrelles.

Certament els espanyols que va emigrar, van estalviar força, però tothom sabia aquí que no anavena festes per no gastar. I en aquesta pel.lícula van al ball del poble on també hi va la mestressa de l'hotel. Evidentment estem parlant d'un poblet on tothom es coneix perquè en aquest sentit no hi ha cap diferència entre un poble suïs i un d'aquí perquè si algú es pensa que els suïssos no són classistes...

El que sí es credible que els estalvis del primer any a Suïssa es perdin per haver-los posat en una immobiliària fantasma d'Espanya, ara estem vivint l'espectacle de la gent que ha comprat segells fantasma.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

D'emigrans n'hi havia de moltes menes, com ara, que tampoc tots són iguals, n'hi ha amb carreres universitàires, encara que hagin de fer feines poc qualificades, i d'altres amb poca preparació i d'origens molt més miserables. La peli a mi em va agradar molt, pràcticament és biogràfica, així que el que explica és prou conegut pel director-actor. Però és una primera pel·lícula i té els defectes que tenen les primeres obres, parlar massa de tu mateix i no mostrar horitzons més universals. De tota manera, com que és un tema que ha estat molt poc tocat pel cinema i per la literatura, aquest, a mi em va agradar molt, encara que li reconegui algunes ensopegades. Crec que no se li ha de buscar connotacions massa àmplies, no parla de 'l'emigració' sinó d'uns emigrants concrets, o sigui, explica una història. Entenc molt bé el nen, quan ha de tornar, sé casos semblants...

Son ha dit...

Curiosament els meus pares van ser emigrants no especialitzats a França (no a Suïsa). A París els van tractar com a gossos i a Cannes van estar tot el bé que pot estar un emigrant pobre i "cateto" que vol tornar a Espanya a la mínima. Petonets i bon cap de setmana.

Albert ha dit...

Júlia: Si l'autor parla massa de si mateix, no ho sé; però continuo creient que els que van emigrar el 1960 no es van trobar un habitatge i un esmorzar com aquell. No m'ho crec. El problema del fill l'entenc, però no és el mateix quan es va anar que quan es va tornar.
son: El que tu dius s'ajusta amb el que jo sentia aleshores.

Albert ha dit...

Acabo de llegir que Carlos Iglesias, director-guionista-actor, va néixe a Madrid el 15.7.59 i situa la pel.lícula quan ell tenia un any.

Son ha dit...

Annotacions... sincerament penso que la gran majoria d'emigrants dels anys 60 eren com els meus pares: la "norma" eren persones que fugien de la gana dels camps, sense estudis perquè els hi va tocar la posguerra i havien treballat desde xiquets... Els emigrants "amb pedigrí" (com els joves que actualment marxen a Londres per estudiar anglès) eren franca minoria... En això estic d'acord amb tu Albert. Petonets.