EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de juliol 25, 2006

"Adiós a China", de Suso Mourelo


Acabo de llegir ADIÓS A CHINA, UN VIAJE POR EL GIGANTE ASIÁTICO, de Suso Mourelo, Editorial Espasa, Madrid 2001. 289 pàgines.

No he llegit gaires llibres de viatges, però és evident que –si són bons- són una bona forma de conéixer un país a fons, dintre d’uns inevitables límits.

D’entrada he d’assenyalar que aquest autor em cau una mica antipàtic perquè menysprea els turistes, quan els que fem turisme és, en molts casos, perquè no tenim la sort de poder fer un viatge superior a les tres setmanes i fora del període fixat per l'empresa (Agost), però he de dir a favor seu que aporta un profund coneixement de la història, literatura, tradicions, ètnies, religions, política i llengua de la Xina. I el més important de tot, el llibre està escrit con amore envers els xinesos, en el sentit ampli del mot.

En un aspecte conceptual sembla que imiti a Javier Reverte, el qual en el llibre Dios, el diablo y la aventura fa un viatge envers el naixement del Nil, Suso Mourelo va a la recerca del naixement del Yangtsé, tot assenyalant els noms que rep al llarg del seu recorregut, que són Tuotuo, Jinxa, Chang Jiang i Yangtsé, i és que es tracta del tercer riu més llarg de la terra.

Després de portar anys dient Pequín, ara hem de dir Beijin, però resulta que també s’ha dit Cambaluc i no se’m negarà que és com sona més bé en català. Així que l’autor surt de Cambaluc amb tren cap a Xining.

El llibre està a més molt ben escrit i té un cert humor, així llegim: Luego se agacha y dispara un largo chorrito parabólico que innunda el suelo: la mayoría de los niños chinos no lleva pañales y sus pantalones tienen una apertura en el tiro.

I un bon observador social: Los chinos se han habituada a ser parte de algo: de una patria, de una clase universitaria, de un partido, de una industria, de un barrio, de una familia. La individualidad resulta sospechosa y excluyente. Tanmateix, no ho diu amb agror, sempre amb gran respecte a la sensibilitat d’un possible lector xinès.

Informat d'aspectes educatius qun escriu: Casi todos los chinos, por pequeños que sean, se toman en serio los estudios. Por eso apenas existe el fracaso escolar.

El llibre està escrit el 1996 , quan el que ara veiem tots de la Xina, aleshora ja s’estava entreveient, per tant, és crític amb el progrés, turisme i consegüent despersonalització cultural, però admet que Si existe algo que justifique el desarrollo, se llama higiene, doncs aquí també som molts, encara, que de nens no teníem dutxa a casa.

Assenyala que -El pensamiento empresarial chino es que no hay que salir al exterior porque China es un gran mercado, no hay otro igual en todo el mundo: quien quiera que venga y lo intente; los chinos no van a salir.

Resumint és un llibre que fa de bon llegir perquè permet una aproximació a la xina real, de carn i ossos, gràcies que explica també, sempre amb gran respecte, les persones, sobretot dones, que ha conegut. Tanmateix, vull acabar amb aquesta transcripció:

Al anochecer sigo la luna que lucha por vencer la niebla. Hace mucho tiemnpo el viejo Li Bai, que me ha acompañado en el camino, se adelantó a Jorge Manrique y escribió:

Los hombres hoy apenas miramos la luna
La luna que alumbro a nuestros ancestros
Pero las vidas de los hombre mueren
Igual que corren las aguas de los ríos.

7 comentaris:

júlia ha dit...

Respecte als bolquers, les criatures humils, a ciutat i encara més a pagès, han estat molts anys sempre. En això de la vida quotidiana m'adono que sovint 'veiem' estranya o si més no 'diversa' alguna manera de fer que, fa anys, era habitual a casa nostra. La higiene també ha estat una conquesta -potser excessiva perque desemboca de vegades en una veritable mania- del benestar econòmic.

júlia ha dit...

Perdó, no volia dir 'molts anys sempre' sinó 'molts anys sense'...

Albert de la Hoz ha dit...

Sí, tens raó amb això de la higiene. Abans quan la cullera ens queia al terra la cullíem i ja està. Ara, li diem el cambrer si ens la pot canviar. Et juro que ho faig per no fer el ridícul, hahaha.

Tian-Shi ha dit...

Dejaros de especulaciones, catalanitos. Es un libro mas del que se pueden sacar algunas cosillas.
Los escritores, al igual que los abogados, sacan ventaja de la ignoracia de los demas sobre un determinado tema.
Simplemente eso. Poned a un lado las masturbaciones mentales

Anònim ha dit...

That's a great story. Waiting for more. »

Anònim ha dit...

Excellent, love it! video editing programs

fransusklei ha dit...

És cert, a mi també em va caure molt malament l'autor,pérò vaig acabar de llegir-ho perque en certa manera sí ho trobava interessant. Trobo que no redacta especialment bé i, a més, de vegades vaig trobar que se li veia el llautó, no se si m'explico xD De manera que no estem d'acord amb el seu nivell com a redactor, però sí coincidim en que és un mica...gilipolles xD

I comentant els poemes de Li Bai, em va impressionar més el primer que sortia.Parlava dels borratxos i recordo la frase que deia "sólo los grandes bebedores tienen grandes amigos" o alguna cosa així xD