EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de juliol 07, 2006

"Teatro de los sentidos"


Ahir vaig veure al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB) la peculiar obra Teatro de los sentidos. El eco de la sombra, l'autoria de la qual, segons el programa de mà, és del conjunt d'actors/investigadors, dirigits per Enrique Vargas. Intérprets/habitants: Pancho García, Arianna Marano, Marga Socias, Alekos, Claudio Frisk, Valentina Vargas, Patrizia Menichetti, Giovanna Pezullo, Gabriella Salvaterra, Nelson Jara, Stephen Laidet, Gabriel Hernández i Eva Pérez.

Encara que tota obra d'art es pretén única, singular, no hi ha cap dubte que aquesta ho assoleix plenament, amb tot el que això implica perquè no és una peça teatral en la que l'espectador contempla passivament com els altres actuen, treballen.

Aquí l'espectador, més ben dit el públic que ha passat per la taquilla, és el protagonista i, com a tal, és invitat a una experiència, alguns diuen sensual, però en el seu sentit més ampli perquè hi intervé el sentit de l'oïda, el tacte i sobretot el del olfacte.

Es juga també amb l'eco i l'ombra, l'ombra que sempre ens acompanya.

Així doncs els protagonistes passem per un laberit fosc, ple de flaires, ombres, bromes i, sobretot, màgia. No és la màgia del teatre, però és la màgia de la vida a on tot ens agafa per sorpresa, la sorpresa dels diferents descobriments que anem fent pel camí de la vida, pel laberint.

Val a dir que "El eco de la sombra", inspirat en "L’ombra", un conte d’Hans Christian Andersen, i amb referències al Faust de Goethe i l’Infern de Dante, la crítica danesa ha considerat aquest muntatge una obra mestra. La companyia ha rebut nombrosos premis, com el Premio MAX a les noves tendències escèniques (2005) i el Premi del públic i la crítica a Munich (2005).

Qui estigui obert a les coses noves que no se la perdi.

4 comentaris:

Joana ha dit...

No se no se.... potser soc massa tradicional en aquest aspecte...
Sembla tentador, però m'agrada ser anònima en un espectacle, potser és vergonya?..

Albert de la Hoz ha dit...

joana, en aquesta obra, que no és cap espectacle els tímids no passem cap "apuro".

Arare_ ha dit...

Després de La fura dels Baus, qualsevol mena de participació en una obra de teatre semple m'ha semblat "de nenes", he he he... Una vegada amb El Tricicle vaig haver de fer un parell de bots com si fos una pilota, vam riure tots tant que per poc no em fan un contracte allà mateix! aix... (és que de vegades s'ha de ser una mica boig... no?) Amb mi ho tenen fàcil (per això de la bogeria, dic)
Petonets de cap de setmana, Albert!

Albert de la Hoz ha dit...

arare, és difícil d'explicar, però no té comparació amb el que dius perquè la meva dona també va pujar una vegada a l'escenari cridada pels artistes. En aquest cas no hi ha escenari, com ja dic al post, és un laberint, en el que no et veu ningú, només un intérpret quan el trobes pel camí, tot és fosc i només hi ha la llum d'espelmes. No té res de boig, com ja dic és una obra sensual o sensorial, dels sentits. És un treball seriós i impactant, únic.
Bom cap de setmana i bona navegació.