Amb tot el cinisme m'afanyo a dir que la reacció del món islàmic no tenen cap interès per mi perquè és món que el veig llunyà, més que Xina. Faig la comparació per a deixar clar que no em refereixo a la distància que es mesura en quilòmetres.
De tota manera és prou evident que el món islàmic té un complex d'inferioritat enfront Occident que és el món cristià. Evidentment que aquest complex no justifica el foc i la sang, però quan no es tenen arguments s'empra la força, d'això també en sap l'home més poderós del planeta.
Què passa amb Benet XVI? El mateix que els darrers predecessors. Dic "darrers" per no entrar amb les Creuades i la Inquisició. Evidentment que la història del cristianisme està té les mans tacades de sang i socarrimades, però el que jo vull avui assenyalar és el que no he vist que se li doni la importància que mereix.
Els papes de Roma s'agafen amb naturalitat el seu poder de convocatòria i tot sovint s'adrecen al món urbi et orbi gràcies els mass media amb els corresponents efectes immdiats, cosa que no passava en temps de Galileu i menys en el de les Creuades perquè hauríem tingut una guerra mediterrània de veritat.
En aquells temps el Papa tenia quasi tots els poders i ara estan repartits. Tanmateix Occident és l'àrea hegemònica del planeta amb els canons USA, les finances i la veu del Papa.El problema de fons, insisteixo car és més important del que sembla, és que el Papa és un poder mediàtic planetari, cosa que no passa en cap altre religió.
El tàndem que fan el Vaticà i els mass media -encara que no siguin catòlics els de la CNN no hi fa res- aquest tàndem implica una ingerència cultural planetària que és inadmissible.
Si els agnòstics europeus ens indignem quan el Papa atempta els nostres drets civils perquè, gràcies a la seva llibertat d'expressió, es veu amb forces d'influir en els poders legislatius; més greu és quan es fica amb el missatge d'una altra religió.
No comparteixo l'opinió del seu dret a la llibertat d'expressió perquè les llibertats no estan ben repartides. Algú es creu realment que hi ha igualtat d'oportunitats per tothom? o hi ha llibertat d'expressió per tothom? Malgrat estar en contra de molts el Papa sí que el té.
No ens hem pas d'enganyar, la religió catòlica o la cristiana en general és excloent respecte a la musulmana i a l'inrevés. Què vull dir que són excloents?
Doncs que hi ha altres religions que tenen la qualitat de barrejar-se i que un xinès pot practicar la religió de Buda i la de Laozi alhora, però aquí, la cosa no va així. Les religions monoteistes són impermeables, excloents i propicien el fanatisme i la intolerància sota el lema "nosaltres i ells".
Ja sé que és un impossible, però això només té un remei, que Joseph Ratzinger calli, que calli la Conferència Episcopal, que calli la COPE.
I no ho dic pels de la mitja lluna, ho dic per la salut intel.lectual de tothom.
11 comentaris:
Albert,
un post magnífic!.
Un petó.
Quina visió tan depriment.
Em sembla rocambolesc voler retallar la llibertat d'expressió, encara que sigui la del Papa.
Així va Europa.
Increïble.
joana, gràcies.
dessmond, és just el contrari, així ha anat Europa amb un Papa, un líder suposament només religiós, però que de fet és Cap d'Estat i com a conseqüència li escoltem tots els pets, i de retruc els de la COPE perquè, amic dessmond, el que fa la COPE no ho pots aïllar del que fa el Vaticà. La cosa és prou seriosa per ventilar-la amb un línia i mitja.
M'ho he deixat dssmond. Jo no dic que se li hagi de prohibir que parli; jo dic que calli, que calli per decència i dignitat religiosa, però de dignitat religiosa no en té car és un polític. I evidentment també em queixo dels que li posen el micro a la boca. Què en sabem dels altres líders religiosos que no siguin musulmans?
Suposo que el papa, com que no deu tenir un pel de tonto, ja sabia el que es feia. No ha dit gran cosa, ha cabrejat al mon musulma i ha aconseguit que els cristians fassin pinya al seu voltant.
Potser soc malpensat, pero tot plegat cansa moltissim. Sobretot perque sembla una baralla en la que no li donaria la rao a cap dels dos bandols.
dan, justa la fusta. No dono la raó a cap dels dos bàndols perquè són això dos bàndols. El meu punt és que del món musulmà no cal ni parlar i del cristià sí perquè m'afecta i em roba.
Un post molt bo i raonat, no entenc ni entendré que hores d'ara, en el món occidental, la jerarquia catòlica i el papa al capdavant tinguin, encara, adeptes i seguidors. El món musulmà és un altre món, com molt bé dius, i tirar benzina al foc és d'irresponsables.
i em sembla que tot plegat portarà cua! i és que si en una reunió de veïns hi ha tantes opinions com veïns i tothom es pensa que té la raó us podeu imaginar com ha d'anar el món quan tothom es considera ofès si posen en dubte allò que predica la seva religió!
per altra banda, jo també penso que el Papa sabia molt bé el que es deia!
júlia, cert, jo no entenc que tingui tants adeptes, però el que m'empipa és que el seu altaveu sigui planetari i, per exemple, el Dalai Lama calla. Calla sense que li diguin.
arare, francament no sé si el papa s'ho veia venir o no, crec que no, però li demanaria el vot de silenci que és ben catòlic.
Seré un "estrany" per a vosaltres, però, sense ànim d'ofendre (mira, com el Papa!), només unes paraules (si voleu també puc callar):
1_ El laïcisme també pot ser "excloent" (ex: comunisme), sempre es pot treure el Déu monoteïsta per una altre pseudo-absolut.
2_ Als USA, per exemple, pots tenir qualssevol religió, o vàries alhora... però, desenganyem-nos, el Déu que impera és el del mercat capitalista, tatuar-se el logo de la Nike, sang per petroli...
3_ Sobre el poder mediàtic... prefereixo el del Papa que el de les grans marques i la seva publicitat triplement invasiva, la autèntica religió. NO es poden fer manifestacions dins les esglésies, però tampoc en els centres comercials.
4_ En el fons també reconec que, per algunes coses, hauríem de callar i, per d'altres, hauríem de denunciar i mostrar la tasca que l'Església i Càritas Diocesana ja fan en l'ocult.
atentament
eloi
eloi, una discrepància civilitzada no ofèn mai
1.- Tots podem ser excloents, però les monoteïstes ho són per essència, que la yihad, que la Inquisició i que el Poble Escollit, mentre que del laïcisme no ho pots dir, pots trobar individus. El comunisme no és una religió, el César el que és del César.
2.- Als USA impera tot, el seu president resa abans de llençar bombes. El Déu és el diner, aquí també i la veritable església aquí és El Corte Inglés.
3.- Jo no vull el poder mediàntic d'un cap d'estat que mana en un club misògin. ¿Quan hi haurà una Mama de Roma? És una pregunta humanament autèntica gens frívola.
4.- Jo no tinc la capacitat de convocatòria de l'Església, però no tinc perquè callar. Evidentment hi ha persones que fan un treball pels altres en silenci, però al llarg de la història sempre hi hagut persones solidàries i a Xina, on la majoria és atea, també hi ha de persones solidàries. I jo tinc dret a cridar que l'Església em roba en virtud d'un Condordat antimocràtic i si fos decent em tornaria els diners que m'ha robat des que vaig fer apostasia.
Que faci caritat no li dona dret a robar dels qui no se senten pertànyer al club. JO també puc dir que els fins no justifiquen els mitjans.
Publica un comentari a l'entrada