EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de setembre 18, 2006

Tots a classe!


Sembla que quan comença el curs escolar els qui escriuen a la premsa es veuen obligats a tocar el tema com si aquests dies fossin el principi d’alguna cosa quan tots sabem prou bé que l’escola o el treball és un camí i que les vacances d’estiu o de Nadal només són un parèntesi.

Això ve a tomb perquè a La Vanguardia d’ahir diumenge hi ha dos articles de dos especialistes, cada un d’una matèria diferent, que coïncideixen en la qüestió del que ara se’n diu la conciliació del treball dels pares amb les activitats escolars dels fills. Tanmateix no es refereixen a la conciliació perquè no hi és d’una manera directa, explícita.

Encara que sigui la pimera vegada que comparteixo l’opinió de Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, que escriu que els pares tenen la màxima responsabilitat en l’educació dels fills i que, per tant, confien l’educació dels fills a l’escola i als mestres sense renunciar a aquesta responsabilitat, adverteix que els mestres no poden substituir els pares. Tanmateix pica els dits als pares perquè quan hi ha un conflicte entre mestres i fill els pares tendeixen a donar la raó el fill.

Com que degut a la manca de conciliació i d’horaris la relació entre pares i fills és mínima, per fer-se els bons davants dels fills, no estan disposats a admetre ingerències externes en la seva tasca educativa i prefereixen culpar els mestres. L’Arquebisbe assenyala que aquest mal joc dels pares incideix negativament en l’educació.

En un altre àmbit de la convivència familiar, Antoni Puigverd ens parla de món de la seva infància, aquell en què l'educació dels fills era a l’entorn de la taula i els àpats. L’article forma part d'un reportatge a La Vanguardia sobre els menjadors escolars. Ara es diu que es vol que els menjadors escolars tinguin una vessant educativa, la qual cosa em sembla molt bé, però crec que primer és l’escola i la societat, els pares vaja, que en el seu conjunt han de recuperar la funció educativa que tenia abans el menjador de casa.

Puigverd ens explica que la seva àvia va refusar menjar unes mongetes que li havien posat al plat perquè eren negres. Aquestes mongetes van aparèixer a l’àpat següent i van seguir apareixent fins que se les va menjar. Aquesta actitud educativa contrasta amb la que vaig presenciar recentment en un aeroport. on una mare preguntava al seus fills de què volien l’entrepà, que si pernil o pollastre i què volien per beure.

Quina mena d'educació és aquesta en que molts pares desautoritzen als educadors davant els seus fills i els àpats d'aquests són à la carte.

4 comentaris:

julia ha dit...

Darrerament es parlar molt d'educació i d'escola i de mestres. No es va, però, al fons de tot, als objectius de l'educació, als continguts bàsics, i, sobretot al fet mateix de la institució escolar actual. L'autoritat cada dia és menor, no tan sols dels mestres i dels pares, també de la policia, per exemple. El xatatge s'utilitza com a mida de pressió amb èxit,i només cal veure el que va passar -i no passar- al Prat. En fi, un tema complex que mereix un debat aprofundit que no es fa, a nivell general.

Ets tu? Una foto molt maca.

Albert de la Hoz ha dit...

Totalment d'acord júlia i un exemple, que pot fer dir "ecs" a molts és el què ha passat amb el "vostè".
Sí, el de la foto sóc jo quan tenia 10 anys i és de la Cartilla de Escolaridad, Ministerio de Educació Nacional, "li sona senyoreta?"

Arare_ ha dit...

Quin nen més monoooooooooo!!!
Teniu més raó que uns sants! (tu i la Júlia)

Albert de la Hoz ha dit...

Gràcies senyoreta Montse?