EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’octubre 09, 2006

Islamisme? Cristianisme? Civilització!


Arran de la llei francesa de prohibirció del vel a l'escola, El País em va publicar una curta carta en la que deia que l'escola és un lloc de formació i no de manifestació; de manifestació de la religió pròpia.

De tota manera admeto que era i és un posicionament tímid, diguem que l'argument era només perquè la polèmica estava centrada en el món escolar.

Tanmateix, m'ha plagut llegir l'entrada que ha fet l'ex-ministre britànic d'afers estrangers, Jack Straw, en el blog que té al Lancashire Telegraph, que com es pot veure a l'esmentat diari, ha generat una bona polèmica, a més de la que ja es veu a l'esmentada entrada. Abans de comentar aquest article, faig una consideració.

A on hem arribat els europeus no és un accident, bé o malament, som més que el resultat d'una religió per molt arrelada que sigui la base cristiana. La civilització europea és el resultat del conflicte entre Fe i Raó, Església i Estat, i més.

Dintre dels diferents valors que hi ha a Europa, que no tots tenen connotacions religioses, hi ha una norma no escrita de com s'entén anar pel carrer, vestit amb la cara descoberta. Fa més de dos segles hi va haver la llei d'Esquilache i tenim la disbauxa del Carnastoltes, però ben controlada, per tant, aquí no hi ha excepcions. Més ben dit, no hauria d'haver-ne.

Quan a Estambul vaig visitar una mesquita-no-museu, la meva dona i filla van haver d'anar al pis de dalt, mentre els homes anàvem abaix. Allà hem de ballar la seva música i venen aquí i volen seguir ballant-la perquè saben que aquí hi ha drets i llibertats, mentre nosaltres no tenim el coratge de fer prevaler les nostres.

L'article de Straw és un exemple d'exquisidesa per a intentar convéncer a la comunitat musulmana de la seva jurisdicció que es tregui el vel que tapa la cara. Ens explica que un matrimoni se li va presentar al despatx i la dona, amb la cara tapada i deixant només els ulls visibles, li va dir és agradable parlar amb vostè cara a cara. Clar, ell va somriure i es va dir tant de bo fos així.

Straw ens explica que aquest matrimoni són anglesos i parlen amb educació anglesa i accent anglès, que se sentiria incòmode si es tornés a repetir una situació semblant. No veu la diferència entre una entrevista cara a cara amb un rostre velat i una conversa telefònica, per tant, voldria que es reflexionés sobre el tema.

Malgrat el refinament de Jack Straw una musulmana li etziba que ha ensenyat ara la seva veritable cara. El que sol passar quan un gosa dir allò que molts pensen, però no tots.

I és que si nosaltres no ens armem del valor necessari per a defensar els nostres valors aviat es perdrà l'Europa que hem construït amb segles. Per Espanya corre un iman que voldria que es prohibís la festa de Moros i Cristians, de moment algun poble ja ha caigut en l'autocensura com ha passat a Berlín amb una òpera. Ahir, a Nova York van fer una desfilada el Moros- i-Cristians- d'Alcoi-sense moros, la bola es fa més grossa cada dia que passa.

Com dic a dalt, aquí no està en joc la religió de Mahoma o la de Crist. Deixem que els creients facin la seva amb el degut respecte a les altres creences i a les no creences perquè els agnòstics i els ateus existim. Existim sense necessitat de convéncer ningú, però amb dret a saber com és la cara amb qui parlo, a passar-m'ho bé fent una festa innocent amb uns amics disfressats de moros per uns dies o del que sigui per Carnastoltes o per a veure una òpera com es va concebre.
Tot això tan senzill només demana que siguem civilitzats.

12 comentaris:

ian llorens ha dit...

T'has llegit el Tirant lo Blanc? Si el reeditessin a Alcoi, no en quedarien ni quatre pàgines.

Dan ha dit...

Realment la bola es fa mes grossa cada dia. I es que sempre, quan es començen a fer bestieses en nom d'algun Deu, costa molt d'aturar la caiguda fins l'insensatesa més absurda (com lo de voler prohibir la festa de moros i cristians d'alcoi).

Anònim ha dit...

En altres èpoques era habitual anar 'a matar jueus', quan es feien festes de Setmana Santa, pel dissabte -antic- de Glòria, amb les carraques o picant a les portes de les esglésies. Fins i tot a un llibre tan innocent com 'El trovador català' hi ha un poema que porta aquest nom 'anem a matar jueus'. Després van matar jueus, molts, de veritat, i ara la cosa seria d'un absolut mal gust. Si no n'haguessin matat cap i tots haguessim viscut -sempre- en pau s'hauria convertit la cosa en un folklorisme. Vull dir que tot depèn... del moment històric i de la sensibilitat del moment, condicionada per molts aspectes del present i del passat.

Albert ha dit...

ian llorens,
Benvingut al meu bloc!
Em sap greu reconéixer que només vaig llegir la primera part del Tirant... i al pas que anem haurem de revisar tota la literatura.
dan,
Benvingut també al meu bloc!
Doncs el que dius. ESperem que acabi tot això
Hola júlia,
Quan escrivia també pensava amb els Dissabtes de Glòria de quan era nen, però com és un tema jueu, vaig preferir no barrejar més coses, però estic d'acord amb el que dius. També recordo un article de Joan Fuster defensant la "judiada"

Mar ha dit...

Estoy de acuerdo contigo en que Europa está cediendo demasiado.

En efecto, defiendo que las religiones no pueden ni deben ser la ley, ni tampoco la ética de un pueblo (no deberían querer imponer su moral, aunque es lógico que quieran dejarse oir). Nuestra libertad acaba donde empieza la del otro.

Pero, Albert ¿dónde están los políticos que tienen el deber de defendernos?

Saludos!

Albert ha dit...

Bon dia mar,
Les aigües de la religió institucional a Espanya són fètides. L'actual ministre d'educació quan es va reunir amb els de la Conferencia Episcopal Española, a la seu d'ells, va comentar que allà dins s'hi respira poder. I és així, aquesta institució roba diners als qui no creiem i vol imposar una assignatura als qui no creiem. Tot amb la COPE al darrera. Per tant, a Espanya, abans de fer front els imans hem de tenir les mans netes i de moment els comptes no són nets. I els polítics no estan en condicions de fer res, suposo que has vist la foto de Montilla fent vassallatge a Martínez Sistach, cosa que m'empipa però l'entenc.

Mar ha dit...

Albert, ¿en qué te consideras robado por la iglesia?. Entiendo y respeto tu postura, lo que no significa que la comparta: no hay comparación posible entre la iglesia actual y el islam que nos amenaza. Y creo que el enfrentamiento de España al Islam debe ser independiente de la relación de los no creyentes con la iglesia, es de mayor trascendencia, ¿no crees?

Anònim ha dit...

Trobo molt interessant l’article. I vull afegir-hi el meu granet de sorra.
Dos dies després que escrivís l’article, o sia ahir, a Nova York, una avioneta es va estavellar contra un edifici. Era 11 d’octubre, i només pel fet de ser dia 11 ja teniem tots (bé, em temo que no tots), el cor en un puny.
A quíns límits ens hem deixat portar?
Algú creu de veritat que per acariciar el cap de la serp (traient els moros de la desfilada, per exemple), la seva picada serà més benigna? O no ens picarà?
“Tot això tant senzill només demana que siguem civilitzats”, diu vostè. I jo em pregunto: Quí ha de ser més civilitzat?
De veritat algú creu que la dita “aliança de civilitzacions” és el que estan desitjant els imams de la “jihad”? Encara estem així?
Em sembla a hores d’ara sorprenent, si no infantil, la “exquisidesa” del senyor Straw. Quan sap més bé que ningú d’on van sortir els suïcides del metro Londres.
Jo fa molts anys que no he estat a Londres. El senyor Straw sí que hi és. Aleshores, què és el que veu? Què és el que no veu?
I que no vingui ningú amb la cançoneta de la guerra de l’Irac. Quan aquell 11 de setembre van massacrar tants innocents a les torres bessones, la guerra de l’Irac no existia.
I el senyor Straw es sorprèn que una musulmana, com diu a l’article, “li etziba que ha ensenyat ara (ell) la seva veritable cara”?
La comentarista Mar es pregunta “...¿dónde están los políticos que tienen el deber de defendernos?”
Doncs si el senyor Straw a Anglaterra, i tants d’altres aquí, encara no entenen què signifiquen el vel i altres exigències (per exemple als menjadors escolars), i segueixen amb el “bonisme”, tenim mala peça al teler.
Els polítics els elegim entre tots. Per això és bò que articles com aquest comencin a ser regla I no excepció. A veure si triem els polítics adequats.
M’agradaria llegir, crec que fora molt interessant, un diàleg entre vostè i la senyora Mar en relació al segon comentari.
Reitero l’enhorabona per l’article.

Albert ha dit...

mar,
Contesto tard perquè he estat fora. Quan faci el primer post del que he fet tindrà matèria.
Evidentment que no es pot comparar l'Església actual amb el món islàmic. La societat europea porta segles lluitant contra la pressió eclsiàstica i els no creients ara ho tenim millor, però quedi clar mar, que el mèrit no és de l'església, la qual si pogués faria com sempre. El Concordat que tenim és un insult a la democràcia (veure el post del 16 de març). De tota manera no treu que de fet sigui molt més civilitzada l'Església que el clergat musulmà, però repeteixo, no li hem d'agrair res; com tampoc hem d'agrair als empresaris europeus la jornada de 8 hores, etc.
El que no entenc que em preguntis en què hem considero robat. Mira. Em vaig casar pel civil el 1974 i a tal efecte vaig haver de renunciar a l'Església Catòlica, per tant no pertanyo al teu club i, tanmateix, una part del meus impostos va a l'Església des del 74 fins ara i els diaris han publicat la quantitat que l'Estat hi aporta perquè la contribució dels del club és insuficient.
Jo també respecto als catòlics mar, però voldria que se'm respectés en fets per allò de obras son amores y no buenas razones.
Això no treu que m'agrada que em discuteixis perquè a mi també m'agrada.
peroides,
D'entrada, gràcies per visitar-me i, més encara, pel comentari elogiós. Espero que en part t'hagi respost.
Com sóc anglòfil, m'agraden les bones formes i, per tant, jo no diria mai que l'article de Straw sigui infantil. Jo no m'embolicaré en grans frases com això de l'aliança de civilitzacions, però l'exquisidesa sempre és positiva, la maquinària va millor amb oli que amb sorra.
Sobre els polítics, continuo creient que, primer Europa i Espanya en particular, no per mania, sinó perquè és on sóc, ha de prendre la via aconfesional. Cada euro que rep l'Església de l'Estat és un euro que discrimina a les altres confessions.
I a més hi ha l'aspecte de l'educació.
Estic d'acord amb el PP que demani a la UNESCO que la festa de Moros i Cristians sigui declarada patrimoni de la humanitat, però també hauria de recolzar l'actual govern sobre el que he apuntat abans.
De moment les manifestacions que s'han fet a Madrid han estat a favor del clergat.

Anònim ha dit...

Coïncidim en la necessitat que Espanya hauria de pendre decididament la via de l’aconfessionalitat. No tant sols perquè un euro rebut de l’estat per l’església catòlica pugui discriminar altres creences, sino perquè soc del parer que les creences religioses, filosòfiques, fins i tot estètiques (en el sentit més aprofundit del concepte), pertànyen a l’àmbit privat, personal. A l’àmbit de la societat civil i no de l’estat.
I estic d’acord també en que s’hagi demanat per part del PP (i m’agradaria que s’hi afegissin altres partits), la declaració de patrimoni de l’humanitat, de la festa de Moros i Cristians.

Diu que no s’embolicarà amb grans frases com la que jo he utilitzat de “aliança de civilitzacions”. Vostè utilitza en el seu article “Fe, raó, civilització, agnosticisme, cristianisme, islamisme, drets i llibertats, etc.”. Tanta diferència hi veu?

Tot i que no em sembla massa desitjable, per la acriticitat que sol comportar, qui més qui menys patim o gaudim de fílies –i fòbies-. Sincerament, no entenc què pot tenir a veure la seva confessada anglofilia i el gust per les bones formes, -aquest darrer el compartim-, amb el fet de considerar infantil un article o una actitut, sigui del senyor Straw o del porter dels vestidors del Chelsea.

Albert ha dit...

Amic peroides,
Deixem dir que quan dos que filen prim es troben feina rai. Amb això de les grans paraules tens raó, però això de l'Aliança és molt nova i encara que la respecto crec que ens agafa a tots de contra-pèl, oi?
Sobre les filies i fòbies tens raó, però no diria mai que l'article de Straw sigui infantil, el considero sofisticat i exquisit. Si el volgués atacar diria culturalista, però infantil gens ni mica. Sobre si pot sortir d'uns vestidors mira, jo he conegut xòfers de camions de tot Europa i els més educats eren anglesos i els entrenadors anglesos que ha tingut el Barça crec que eren també molt educats, però ens aparta del tema. I per descomptat comparteixo el que dius sobre què pertany a l'àmbit privat.

Unknown ha dit...

Ha Estambul les dones turistes que entren a visitar una Mesquita ( Camii) no han d'anar a cap pis ni el de dalt ni el de abaix.
Com a molt als turistes que no son musulmans no séls hi permet arribar al Mihrab.
Si estant fent cult pots entrar perfectamente i quedar-te a la zona de l'entrada, o sencillament t'inviten a tornar mes tard quant s'acabí l'oració. Als homes i a les dones turistes els fan descalçar y si van en pantalons curts s'els dona una mena de devantal per tapar les cames, sols que elles a mes han de portar el cap cobert i els braços en cas de que la camiseta sigui de tirantets. Evidentment les que van ensenyant el melic no poden entrar es qüestió de respecte, no els hi caldria ni que les tinguesin que avisar, peró els turistes tsolem tenir molt poc respecte amb les costum dels llosc on anem y tot es motiu de crítica o de fer el que no s'ha de fer.
Crec que s'haurien de dir les coses tal com son, a molt poques mesquites de Turquia tenen cap pis a dalt, no al menys per fer-t-hi pujar com dius.
Les dones solen resar en una part de la Mesquita que sol ser a la part de l'entrada, on queden cobertes per una pared de fusta que evita veure l'interior.

Aquesta primavera vaig voler accedir a la Catedral amb gent que venia de fora i a mes d'haber de pagar entrada a un lloc que s'en diu la casa de Déu, van fer tapar a les dones que portaven els braços descoberts.
Per tant com que volien veure la catedral per dins, ells van pagar,(jo em vaig quedar a fora, no vull donar diners a cap fariseu) es van tapar les espatlles ( eren gen gran i no ensenyaven pas al malic ni portaven pantaló calça)i varen haber de ballar al sode la seva música.

No soc musulmana,ni católica de fet les menjades de coco em repatejen, peró soc respectuosa quant vaig a un altre país, amb les seves costums.
Soc guia turístic, i m'hi passo moltes temporades a Estambul, així doncs hem de parlar quan sabem el que ens diem.
Turquia es un estat Laic, y encara que hi han mes de 3000 camii (mesquites) a la ciutat d'Estambul, no hi tens cap obligació en entrar-hi i es evident que si ho vols fer, per respecte has de seguir les seves normes.
atentament
Miren Nekane