EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de novembre 11, 2006

Avui és Sant Martí



L'Herald de l'Eixample és, de fet, un martinenc. No Martinenc com diminutiu de Martí, sinó com gentilici de Sant Martí de Provençals perquè és a on va passar els quasi primers trenta anys de la vida.

Parròquies dedicades a Sant Martí bisbe de Tours n'hi ha moltes, per exemple a Talarn, Palafrugell, Fontanilles, la Seu Vella de Lleida, Mallorca, Cerdanyola, Arenys de Munt, etc.

Sant Martí de Provençals aplega els barris de La Sagrera, El Clot, El Poble Nou, El Camp de l'Arpa, La Verneda i encara que sigui del Clot, com la seva parròquia és lletja sempre he servat una simpatia per la Parròquia que em deiem la de Sant Martí Vell, que és la que està a La Verneda.

No solament era cosa d'estètica sinó que La Verneda és relativament prop d'on vivia i de nen tot eren camps que a l'estiu, els qui no anàvem a la torre o al poble, anavem a descobrir món pels camps i horts de Sant Martí Vell i la seva parròquia.

La Parròquia de Sant Martí era coneguda també com l'Església de les Ferradures perquè la porta era plena de ferradures. Malauradament no se'm va ocórrer fotografiar la porta i no fa gaire vaig fer-hi una visita i em va decebre trobar-hi una porta moderna...

El fet és que Sant Martí, bisbe de Tours, va esdevenir sant perquè als començaments de la seva carrera, com a soldat, quan era cap de patrulla a la ciutat de Amiens al nord de París, es quan succesix el famós passatge de la seva trobada a les portes de la ciutat amb un captaire quasi mort de fred. Martí amb l’espasa tallà en dues parts la seva capa, i va cobrir el captaire amb l’altre meitat, Aquella nit segons Sulpico Severo, va somiar que Jesús li cobria les espatlles amb la seva capa.

Les dues fotografies estan fetes el 2 Febrer 1963, poc després d'una nevada. I valgui dir l'obvietat que la primera foto avui seria impossible perquè l'espai està ple de cases, cases que empresonen la parròquia.

Al cap d'un any tornarem a celebrar Sant Martí i si un Martí em llegeix: Felicitats!

5 comentaris:

júlia ha dit...

Recordo que havia sentit comentar, en broma, que el sant, per ser-ho, hauria d'haver donat al captaire tota la capa... Precisament fa poc, per ràdio, escoltava coses sobre aquest sant, que havia estat molt popular i que havia ocupat espais que ha 'colonitzat' Sant Jordi, més endavant. Pel fet que és més antic, doncs, té tants pobles que porten el seu nom, quan Sant Jordi, importat de l'orient, en té molt pocs, i molt més moderns. Coses de la història...

Joana ha dit...

Avui és el Sant d'un encantador nen, el meu!.
Per ell és un dia importantissim.

Albert de la Hoz ha dit...

júlia,
Tens raó. De Sant Martí hi ha molts només a Catalunya, però a Espanya en general també n'abunda. I com anglòfil no em puc estar de citar Saint Martin in the Fields, que jo tradueixo com Sant Martí del Camp, que està tocant a la plaça Trafalgar.
Desconeixia aquesta usurpació de Sant Jordi.
joana,
Doncs felicita'l de part d'un martinenc i porta'l a conéixer aquesta parròquia, que El Clot té estació de tren.

Arare_ ha dit...

El Clot- Aragó, és l'estació de tren :)

Quina diferència veure els paisatges amb o sense cases, veritat? jo quan vaig al meu barri de petita no el reconec. No sé si és una llàstima o és que em faig vella i no entenc per què li havien de canviar tant la fesomia, aix... (el Verdum, que ara forma part de Nou Barris i no té res a veure amb el barri de quan jo era nena)

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Encara recordo que quan vaig tornar a casa d'un permís de la mili, creia que el taxista s'havia equivocat, no coneixia res, no coneixia el carrer del Clot, el meu.