EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de novembre 08, 2006

"Salvador", de Manuel Huerga


Ahir vaig veure Salvador. Dirigida per Manuel Huerga. Repartiment: Daniel Brühl (Salvador Puig Antich), Tristán Ulloa (Oriol Allau), Leonardo Sbaraglia (Jesús), Joel Joan (Oriol), Leonor Watling (Cuca), Ingrid Rubio (Margalida) Celso Bugallo (pare de Salvador), Mercedes Sampietro (mare de Salvador). Porductor: Jaume Roures. Gènere: Drama. País: Espanya.

He anat tard a veure aquesta pel.lícula perquè em feia un efecte estrany. Quan va ser executat, l'any 1974, jo era un més d'allò que Richard Nixon va definir com la majoria silenciosa i, per tant, estava a la lluna de tota lluita clandestina i només sabia allò que diu La Vanguardia.

Manuel Huerga ha dit que Salvador Puig Antich era el símbol d'una generació i jo en discrepo. Possiblement va ser un símbol per aquells joves que des de l'Universitat o des d'una gran empresa (Seat, Harry Walker) es mobilitzaven, però a l'entorn en que jo em movia (administratiu) Salvador era el nom d'una víctima més de la dictadura, però sense cap mitificació. Aleshores jo treballava a Santa Eulàlia, L'Hospitalet, i es va parlar una mica a l'hora de dinar i encara perquè el comptable deia ser marxista.

Després d'haver llegit els articles que el diletante anarquista Joan de Sagarra ha escrit a La Vanguardia, només podria dir-li que jo tampoc vaig anar a la porta de La Model. Em permeto assenyalar que Salvador era anarquista.

Joan de Sagarra -com des del blog de la júlia- ha parlat de la passivitat dels altres partits polítics davant de la previsible pena de mort. Jo aquí no hi tinc res a dir, com he dit, estava a la lluna d'aquestes coses.

Per mi la pel.lícula té dues parts, la primera és un documental i la segona emociona com una pel.lícula i això comença quan a casa el pare del Salvador arriba la trucada que ha estat definitivament condemnat a mort.

Això no treu que els actors estan en el seu paper i d'una manera especial el germànic-català Daniel Brühl que ja havia vist a Bood Bye, Lenin!

8 comentaris:

Arare_ ha dit...

Estic d'acord amb tu, només que jo vaig mobilitzar-me, ja ho vaig comentar al meu blog en el seu dia, perquè aleshores era a la Universitat i allà qualsevol tema relacionat amb la lluita antifranquista ens feia moure molt. I de vegades també altres temes que no tenien res a veure amb la lluita però ja saps que sempre hi ha gent que aprofita qualsevol excusa per "no anar a classe"...

Si pots, ves a veure "Va a ser que nadie es perfecto".

Pedro ha dit...

Parla català el Daniel aquest a la peli? pura curiositat.

Albert de la Hoz ha dit...

arare,
Ho tindré en compte
pedro,
Com es parla en castellà, català i francès no ho recordo. Ho sento.

Anònim ha dit...

Albert, vaja! coincidim en comentaris de películes en els blogs. A mi em va agradar Salvador per una raó sentimental (jo era quasi adolescent quan el van executar) i començava la meva cosnciència política i de ràbia continguda per un passat nefast. La peli sembla més un docudrama de caire molt televisiu (en Huerga és el dire i es nota); però en Brühl està en el seu paper i em va arribar a erisar pell. Recomanable pesl qeu han viscut la dictadura i per les genracions joves que no sabien que en aquest país existia la pena de mort.

Albert de la Hoz ha dit...

veí de dalt,
Doncs no sé què dir-te perquè em fa l'efecte que els qui hem viscut la dictadura no ens cal.
No és que estiguem per sobre, sinó que no resulta agradable. SEmpre vaig al cine amb la meva dona i aquesta vegada hi he anat sol. M'explico?

Albert de la Hoz ha dit...

veí de dalt,
Doncs no sé què dir-te perquè em fa l'efecte que els qui hem viscut la dictadura no ens cal.
No és que estiguem per sobre, sinó que no resulta agradable. SEmpre vaig al cine amb la meva dona i aquesta vegada hi he anat sol. M'explico?

júlia ha dit...

Jo no hi he anat pel mateix, crec, que diu l'Albert. La pena de mort existia, però també va existir a França fins 1981, crec. No érem tan rarets. O al menys, no més que 'els altres europeus' ja que aquests fets, en una democràcia, encara em semblen molt més greus. Per cert, ara he rellegit 'El temps de les cireres' i no recordava les referències a aquests fets. Cal dir que, en aquest cas, s'ha de fer una crítica seriosa a l'esquerra, sobretot comunista, que no es va mobilitzar gens, quan ho havia fet en altres ocasions. No sé si la peli ho reflecteix prou, això.

Albert de la Hoz ha dit...

Bon dia júlia,
Sobre França d'acord, però a Escandinàvia era diferent.
A la part final no sé si et refereixes a l'esquerra d'aquí o a la de fora. Jo no jutjaré mai l'esquerra d'aquí en temps de Franco perquè jo era un més de la majoria silenciosa, és a dir, cagada.