EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de gener 26, 2007

GARGALLO a la Pedrera




He visitat a la Pedrera l'àmplia exposició que s'hi fa d'aquest escultor i que no hi ha dubte que és dels més interessants del segle XX de l'art català perquè encara que va néixer a Maella (Aragó) la seva catalanitat és indiscutible i per això és vàlid dir Pau Gargallo.

El motiu pels qual un simpatitza amb un artista, polític, etc. no sempre és objectiu i no té perquè ser-ho. La meva simpatia per Gargallo és anterior a que m'interessés per l'art, quan feia atletisme, la majoria de les competicions es feien a l'Estadi de Montjuïc i pels atletes la Marató és una cursa carregada de romanticisme i la Porta de Marató de l'Estadi era -ara no- quelcom especial, i si afegim que estava coronada per aquesta obra de Gargallo que ens fa pensar en el Olimpiades gregues, tenim els ingredients suficients per simpatitzar amb aquest escultor.

Una obra que veig relativament sovint i sempre em meravella és la que hi té al Palau de la Música.

Si tenim en compte que hi ha exposades més de cent peces, crec que és un motiu suficient per fer cap a la Pedrera, sobretot si es viu a Barcelona.

Una de les troballes que ha representat per mi aquesta exposició és el seu sentit del buit, per això se l'ha definit com l'escultor de l'aire. Aquest aspecte és el més interessant perquè li va permetre fer veritables creacions a partir de molt poc material, qui compara la seves cares amb els busts clàssics de marbre un s'adona del camí recorregut, un camí que és el resultat de la reflexió sobre la matéria i l'espai.

Respecte l'època que va viure no m'hi entretinc, però vull dir que va ser membre dels Quatre Gats, fet prou rellevant, i com tocava va anar a París, d'on va tornar amb les piles posades al dia. Un altre aspecte a dir és que va treballar diferents materials, la qual cosa li permetia cercar noves formes.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també l'he vista. I vaig quedar gratament impressionat. I pensava fer un post. Ens trepitgem!

Albert de la Hoz ha dit...

Amic i veí,
No home, no diguis que ens trepitgem, que sona malament; diguem que tenem els mateixos vicis.