EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de gener 24, 2007

"Play Strindberg", de Friedrich Dürrenmatt


Play Strindberg, de Friedrich Dürrentmatt, traduïda al castellà per Miguel Sáenz. Direcció Georges Lavaudant. Intérprets: Núria Espert (Alice), José Luis Gómez (Edgar), Kurt (Lluís Homar). Teatre Nacional de Catalunya.

Hi ha uns gran magatzem que una de les seves frases publicitàries és que si no quedes satisfet et tornen els diners, doncs en una espectacle teatral que té per ingredient aquest trio actorassos fa impossible plantejar-se que et tornin els diners de l'entrada.

Quan era adoslescent, la primera obra teatral professional que vaig veure va ser Maria Rosa, al Grec, protagonitzada per la Núria Espert. Des d'aleshores he procurat no perdre-li petjada, tan si eren grans coses, com Las Criadas amb la Julieta o com Amics i coneguts amb l'Ovidi o A puerta cerrada amb l'Adolfo.

El Lluís Homar és per excel.lència un home del Lliure i crec que amb això està tot dit. Tot amant del teatre no pot oblidar el servei que el Lliure va fer a Barcelona i un dels seus heralds, i perdoneu, era l'Homar com el Fabià Puigserver.

José Luis Goméz no ha vingut gaire a Barcelona, però quan va venir, va fer-ho quan el Teatre Capsa era un imprescindible i d'aquests imprescindibles no oblidaré mai a José Luis Gómez fent de mico amb Informe para una academia, de Kafka, en la que es dirigia ell mateix.

Play Strindberg és una obra dura i càustica perquè posa d'una manera transparent els odis que es poden donar en un matrimoni, però picant l'ullet a l'espectador que fa riure. De tota manera cal dir que són uns odis molt matisats perquè, potser per això és una obra passada de moda, d'alguna manera el matrimoni guanya la partida.

Des del punt de vista del text crec que Qui té por a Virgínia Woolf és una obra molt més dura i cruel, una obra que per cert, no fa gaire la va interpretar a Barcelona la Núria Espert amb l'Adolfo Marsillach.

De tota manera, això darrer, no és un motiu per no anar al T.N.C., al contrari. Com deiem abans, això no es pot perdre.


Punt i apart

Acabo de sentir per la ràdio que ha mort Ryszard Kapuscinski, el millor periodista del món.
Molts, d'arreu del món, el recordarem.

4 comentaris:

júlia ha dit...

Òndia, no ho sabia, una gran pèrdua, un periodista irrepetible i un escriptor molt important.

Anònim ha dit...

"el millor periodista del món".

I tu ets periodista? Quina mamarratxada de frase.

molinera ha dit...

Usuario anónimo, per què dius que és una mamarratxada? Pot ser una exageració, però Kapuscinski ha estat un periodista molt diferent del que es veu i llegeix avui dia, crec que és irrepetible. Per dir que la frase és una mamarratxada i no explicar la teva opinió sobre la persona, no valia la pena comentar res...

Albert de la Hoz ha dit...

júlia,
Suposo que a hores d'ara ja has vist el que diuen els diaris.

anònim
Cal ser periodista o pintor per jutjar un periodista o un pintor?
Molt corporativista tu eh!

Bella molinera
Normalment els anònims es retraten sols.