EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de febrer 21, 2007

"Con las muerte en los tacones", de Maribel Ibarz


Al Taller Sala 22, situat al carrer Tapioles, 22, al Poble Sec, he vist el millor espectacle dels tres darrers malgrat que la funció es faci en un espai petit i més incòmode que la Sala Becket abans de la darrera millora, que ja és dir.

La majoria ha de seure en bancs sense respatller i només els pocs que ens han vist de certa edat hem assegut a les poques cadires que hi havia a la segona fila.

La taquillera amb barret de copa de purpurina fa de responsable general, tant de l'entrada com de la sala, que està tot per fer, però que no hi manquen elements decoratius per a què ens anem fent la idea que estem entrant en un cabaret. Amb foto de, per exemple, la Bella Otero.

El minso programa de mà ens diu que l'espectacle és a cavall del teatre humorístic i el cabaret contemporani.
La sort d'aquest espectacle, i que no és poca, és la simpatia, l'energia i el talent artístic de Maribel Ibarz que des del principi sap donar el to. Així, quan demana al personal inexistent que apugi el teló, és ella mateixa qui ho ha de fer manualment.

Com a bon espectacle de cabaret, la Maribel sap fer riure i, alhora, sap donar aquell toc de picardial -sexual és clar- per a demostrar-nos que és una vedette de veritat, però que va tenir la mala sort que havia de començar a treballar de vedette just quan El Molino va tancar.

El que sí queda clar que val la pena anar a veure el magnífic treball que Maribel Díaz perquè és una vedette de veritat. I que, pel que sembla, és una espècie no protegida en extinció.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Aquesta colla del carrer Tapioles estan fent una bona tasca, així que vas ser pel meu barri, eh???

Anònim ha dit...

Seguint el teu consell et visito, i això que estic una mica de baixa bloguera, ai, quantes competidores joves m'estan sortint... el Molino va endavant... diuen. Ara, que si les vedettes són de les sagues habituals com els arquitectus, que són fills de... els seus pares, malament, malament.

Albert ha dit...

júlia,
Encara que t'estranyi a mi em cau més simpàtic el Poble Sec que no "la popular Villa de Gracia", que de tant propaganda que li fan m'empalaga. Ah! I jo sóc dels desgraciats que somia que el Paral.lel fos un West End o un Broadway.

Benvinguda vedette,
Per un cavaller una vedette és una vedette, hihihi. No crec que aquesta Maribel sigui de casa bona i si ho és té més mèrit perquè que una pija vagi de Nou Barris al Poble Sec, vaja.