EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de març 17, 2007

Música a Santa Maria del Mar i Robert Hughes

Elliong No descobreixo res a ningú que em llegeixi que Basílica Santa Maria del Mar és junt amb el Palau de la Música la més bella sala de concerts de Barcelona; tanmateix, com tants barcelonins, desaprofito allò que tinc més a l'abast.

El 1969 vaig ser a Santa Maria del Mar pel Second Sacred Concert que Duke Ellington i la seva orquestra van interpretar junt amb l'Oriol Martorell i la seva Coral Sant Jordi.

Possiblement en aquell concert, en ple franquisme, va ser la primera vegada a la vida que sentia de forma forta i clara la paraula Llibertat. El concert va ser magnífic i servo un emotiu record.

I si més amunt he parlat de desaprofitar és perquè des d'aleshores no havia tornat a Santa Maria per escoltar música.

Aquesta setmana doncs hi he tornat. Ha estat per un programa perfecte i estupend per aquells que com jo fem un vol ras per la música clàssica. Es tractava del Glòria en Re major, RV589 d'Antonio Vivaldi i el Rèquiem en re menor, KV626 de W.A. Mozart.

Tot a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Cambra de Pardubice i el Cor de Cambra de Pardubice (República Txeca).

Com tinc feblesa pel que diuen els de fora sobre nosaltres perquè se suposa que no tenen el pecat de la vanitat o xovinisme, Robert Hughes escriu sobre Santa del Mar: There is no church in the world that declares itself to be a citizen's church as plainly and vividly as Santa Maria del Mar, and whenever I go there, which is often, I look at the stone carving on the base of its altar and the little bronze figures of stevedores tacked to its oak doors, depicting the workers of the Ribera quarter carrying their loads -the church remembering the men who built it. I am filled with respect for the uncompromised , gritty reality that expresses itself in the city.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Admeto que és la més bella, però no pas la més còmoda, de vegades hi he passat un fred d'allò més desagradable. Potser ara ha millorat.

Albert de la Hoz ha dit...

Tens raó júlia, però aleshores també hauríem de parlar dels maletïts aparells d'aire condicionat que hi ha arreu a ple hivern quan es parla tant de la sostenibilitat i que els metges també critiquen. Clar que una de les excuses és el fum del tabac.

el llibreter ha dit...

Vaja, m'he perdut aquest concert i també l'Stabat Mater de Pergolesi amb la Sara Mingardo al Liceu. I més que no podré gaudir.

Només he escoltat un assaigs d'orgue a Santa Maria del Mar i, malgrat les interrupcions i represes de l'intèrpret, la sensació va ser ben inquietant.

Albert de la Hoz ha dit...

Benvingut llibreter en aquest senzill blog de l'Eixample.
En una ciutat que, per sort, es fan tantes coses el fet de perdre'n alguna és bona senyal perquè si no ens perdéssim mai res voldria dir que s'hi fa poca cosa.
Inquietant què? La música o l'atmosfera del lloc?

marcaliope ha dit...

Allí me bautizaron y crecí a su lado durante mis cinco primeros años, ¿que cómo la quiero...?

Y la música es celestial y las voces, cuando son: como ángeles.


Saludos, Albert

Albert de la Hoz ha dit...

Hola marcaliope,
Pues mi primer trabajo fue en una encuadernación en la calle Mirallers, quizá te vi en cochecito... Y en el trabajo seguía los cuartos y las horas del campanario.
Gracias por la visita.

Júlia ha dit...

Si no estic equivocada crec que és al carrer Mirallers on Verdaguer assistia als exorcismes...

marcaliope ha dit...

Calle Mirallers nº 9, allí nací.

Saludos

el llibreter ha dit...

Suposo que deu ser el lloc. Sóc molt mandrós per anar a escoltar música en directe, així que tinc pocs punts de comparació. Vaig assistir, fa molts anys, a la interpretació de La Passió segons Sant Joan, dirigida per Gustav Leonhardt, a la Catedral; però tot i que em va agradar molt, un simple assaig a Santa Maria del Mar interpretat per un desconegut em va fascinar més, em va deixar clavat a seient fins que es va acabar. Potser "inquietant" no és la paraula exacta, però se'm va difícil trobar una altra de diferent.

Albert de la Hoz ha dit...

júlia,
Em sonava alguna cosa especial del carrer Mirallers, potser és el que dius, no ho sabria dir.

marcaliope,
Quizá a tu familia le suene Encuadernaciones Carlos García (no recuerdo el número), donde trabajé fines 1959 y principios 1960, de repartidor de paquetes o haciendo trabajo manual.

llibreter,
Si vas quedar clavat amb aquells incòmodes seients és que realment et va agradar molt. Sobre la incomoditat que parla la júlia, jo trobo pitjo aquesta, la d'uns seients iguals que els de les fires de barri dels anys cinquanta quan a Catalunya hi ha una casa que exporta cadires arreu del món. El fred, si és natural, s'arregla no treient-se la roba de carrer.

Arare ha dit...

Fa uns quants anys vaig anar a sentir l'Stabat Mater i el Rèquiem de Mozart a Sta. Maria del Mar, també, i vaig quedar fascinada. El requiem també l'he sentit al Palau i fa dos estius, a una església de París... i sempre em fascina!

petonets musicals