EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de març 16, 2007

"La vida de los otros",


La vida de los otros, títo original Das leben der anderen. Director: Florian Henckel. Intérprets: Martina Gedeck (Christa-Maria Sieland), Ulrich Mühe (Hauptmann Gerd Wiesler), Sebastian Koch (Georg Dreyman), Ulrich Tukur (Oberstleutnant Anton Grubitz), Thomas Thieme (Minister Bruno Hempf), Hans-Uwe Bauer (Paul Hauser), Volkmar Kleinert (Albert Jerska), Matthias Brenner (Karl Wallner), Charly Hübner (Udo), Herbert Knaup (Gregor Hessenstein). Any: 2006. Alemanya, 144 minuts.

D'entrada direm que malgrat ser una pel.lícula molt llarga no ho resulta gens perquè des del principi agafa interès encara que el el veritable interès de la pel.lícula no és solament pel que em podríem dir la trama o argument, sinó el rerafons que té tot plegat. Podríem dir que és una pel.lícula de bons i dolents, però que, com sempre, els bons no són tant bons i els dolents tampoc.

Personalment, sense tenir-hi cap relació, ni artística ni política m'ha fet pensar en el paper que fa Sergi López a El Laberinto del fauno perquè ens podria semblar que la seva dolentaria és el màxim, però resulta que tot és possible de superar. I és que les dictadures no tenen color.

Si aquesta pel.lícula em fa pensar amb el personatge encarnat per Sergi López és perquè representen un exemple de la diferència de tarannà entre espanyols -i catalans- i alemanys. No sé si és bo o dolent però els espanyols, catalans inclosos, som poc rigurosos i tenim una certa rebeldia -amagada, evidentment- enfront de l'autoritat; mentre que els alemanys tenen la justa fama de ser rigurosos i disciplinats.

Aquestes diferències no fan els espanyols bons o els alemanys dolents perquè com veiem ningú voldria per amic una mena de Sergi López, però podria semblar que la seva bestialitat l'humanitza, mentre que la fredor amb la què actua l'odiat Wiesler o els cínics dels seus comandaments ens fan un efecte més terrorífic.

Es tracta d'una gran pel.lícula en la que el veritable protagonista, el capità Wiesler, resulta un personatge antipàtic encara que al final ens resulta el contrari i això és degut a que durant molt de temps, potser massa temps, ell va creure en el socialisme stalisnista de la la RDA (o DDR) fins que s'adona de la seva crueltat i, aleshores, cau en desgràcia.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Vaig comentar aquesta peli a:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2007/02/ahir-vaig-fer-una-escapada-per-veure-la.html

Sobre el que dius, encara que les generalitzacions sempre són mentida, recordo haver sentit comentar sobre el tema que la desorganització, corruptela i fins i tot inoperància de certs poders hispànics dictatorials va possibilitar un cert respir durant la dictadura. Això va provocar, que, per exemple, les dades i fitxes dels camps de concentració a Alemanya fossin exhaustives, cosa que va palesar la seva absoluta crueltat i culpabilitat, mentre que aquí no quedava res o gairebé res, i no pas per una intenció, al menys al principi, de no deixar empremptes, sinó, simplement, per vagància funcionarial.

Júlia ha dit...

Tot té pros i contres, he, he.

Albert de la Hoz ha dit...

Sí júlia,
Recordo el teu comentari també.
Efectivament, aquesta vagància funcionarial; que no t'atenien perquè estaven menjant el seu entrepà, també anava bé per altres coses, com la que dius. Jo no sé cap cas concret, però coneixent la talla dels nostres funcionaris és fàcil imaginar-se com funcionava una oficina en la que tot era "secret"