No és descobrir res, però sí reflectir-ho aquí que la veritable diada a Catalunya és Sant Jordi i per això sura tot el que el país duu a dins, la gent.Constato el fet només amb imatges, per una banda tenim els partits polítics que aprofitant que el poble és al carrer, ells volen demostrar que són també poble i tenen coses per dir-nos; per altra banda, tenim tres dones sudamericanes, cadascuna amb la seva rosa, que se les veu còmodes malgrat no tenir el dret el vot i no poder-se permetre's prendre's un refresc assegudes en una terrassa.
Finalment una vestida de catalana repartint roses.
Cada fotografia té una lectura de la jornada i no sé si el Sant Jordi és poc o massa portador de fusió, però és molt lluny d'aquell en què vaig fer cua a la Ronda de San Pere per a què Manuel de Pedrolo em signés el darrer Premi Sant Jordi.
4 comentaris:
Hola, herald, efectivament, el món -i Catalunya- han canviat molt. Precisament avui, de passada, mencionava Pedrolo i aquells anys en els quals no hi havia Sant Jordi sense llibre de Pedrolo, ai, som vellets.
També ha passat a la història allò del llibre de la caixa d'estalvis, quan ingressaves unes pessetes, he, he.
Bon dia júlia,
Potser l'evolució del Sant Jordi és natural i va amb els temps, però les Caixes -i també els bancs és vergonyós el que fan. Valdria més que paguessin més interessos, cobrar menys per préstec i deixessin de ser un bazar fent regals aparents.
hola Albert, no ens coneixem de res però com se que ets un connoiseur de cocktails vull et teu ajut
a mitjans de maig tinc a casa una colla de gent de la feina (18) i necessito una recepta d'un cockail per desprès de sopar, tots els que conec son com preludi del sopar i no el contrari
moltes gracies
julianen@gmail.com
enric julian
Hola julianen,
Opino que quan et diuen "expert" amb alguna cosa és que et demanen alguna cosa, però quan la cosa és un còctel et dic "encantat" perquè la comunitat coctelera és la més sana del món. Som els únics que ens esmercem per plaure els altres i com no és fàcil que et faci un còctel, en molt de gust et dic el què. Per mi el còctel no té una hora, és el cos que et diu quan i que vols, de la mateixa manera que una cervesa és sublim quan es ve de la platja. Un còctel escaient seria el BETWEEN THE SHEETS, que és un estandar. Un altre és P.S. I LOVE YOU a base de 30 ml Amaretto, 30 ml Kahlua i 30 ml Bayleys. José Luis Garci, tot un expert, et diria el GIMLET tot escoltant "Laura". Jo et diria el Gimlet que és el meu per anytime.
Ja m'ho diràs.
Cordialment
Albert
Publica un comentari a l'entrada