EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de maig 07, 2007

"Després d'això el nostre exili"


Acabo de veure al cinema Aribau Club 2, (abans Club Doré) la pel.lícula Després d'això el nostre exili, títol internacional After this our exile, títol original cantonès: 父子 (pinyin: Fu Zi), Hong Kong/Xina, 2006, 35 mm, 150 min.Director: PATRICK TAM Guió: Tian Koi-leong, Patrick Tam.Producció: Vision Film Workshop.Intèrprets: Aaron Kwok, Charlie Young, Gow Ian Iskander, Kelly Lin, Qin Hailu. Aquesta pel.lícula es presenta a Barcelona dins del 9è Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona


Una pel.lícula molt més interessant que la comentada abans d'ahir perquè ens presenta persones de veritat.
Hi ha moments de la pel.lícula que recorden a Lloviendo piedras de Ken Loach perquè és un pare/marit que no té solució i cada vegada complica més la seva vida i la del seu fill; no ja la de la dona que el deixe.
En la perspectiva occidental, si mes no la meva, el final del film és un absurd, però sembla ser que encaixa amb el pensament xinès.
D'alguna manera l'argument es centra en el proverbi xinès de quan la venjança lliga pare i fill. La història comença quan el fill s'adona que la seva mare està més amorosa del que és normal en el moment que ell va cap al col.legi. Això el porta a tornar enrere i descobrir que sa mare vol abandonar la llar familiar. Aleshores el nen va corrent a cercar son pare per tal d'inpedir-ho i la parella discuteix al carrer davant de tots els veïns.
Ella diu a ell que el motiu és que està farta d'ell que només li crea problemes per la seva addició al joc i ell li promet que canviarà. Evidentment no canvia i ella aconsegueix marxar i casar-amb un altre mentre que ell s'eonfonsa cada vegada més i, de passada, enfonsa el seu fill, que no fa res per reunir-se amb sa mare.
L'actitud del fill només es pot entendre si un té en compte el confucianisme que encara que no es practiqui ha impregnat profundament el pensament xinès. Em refereixo a les claus d'ètica de les cinc relacions. El fill ha d'obeir el pare i la dona ha d'obeir l'home, per tant, el fill no pot entendre, perdonar, que la seva mare els abandoni perquè a la pràctica no compte que el pare/marit no tingui ren, és a dir, no sentit humà.

Cap comentari: