EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de juny 22, 2007

De la pau a la indignació


El CETR (Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses) ha invitat els qui hem assistit a un dels seus cursos a un concert a l'església de Sant Felip Neri per l'organista Bernat Ballbé. En el programa hi havia Sweelinck, Byrd, Crest, Corrette, Bacj, Bossi i Slonimsky.
El concert tenia la peculiaritat que com en aquesta església hi ha dos orgues, la primera part es va fer amb un i la segona amb l'altra. Evidentment les característiques dels dos orgues són diferents i l'antigüitat també.
En la cultura europea la música d'orgue l'associem a la mística i com és una música que demana concentració, tot el contrari del que aleshores sonava a l'Estadi, fa que l'oient se senti amarat dels son que li arriben quasi per tot el cos perquè la música d'orgue, en un església petita especialment, té una potència que hi ha moment que sembla que arribi als fonaments.
En qualsevol cas un se sent amb pau i meravellat de la diversitat de timbres, dic jo, que arriba a tenir aquest instrument.
Fins aquí perfecte i agraït del CETR d'aquest regal.
El problema va sera la sortida. El meu problema, clar. La plaça de Sant Felip Neri és possiblement la més bella de Barcelona. I si la guerra va deixar marques a les parets i el record que uns nens hi van morir, també té la màgia d'una llegenda d'una donzella jueva; tanmateix, això no és el cas. El cas és que s'ha convertit en una plaça Real en petit, amb els seus indigents bruts pel terra, el gos estirat i l'ampolla de litre de cervesa.
És indignant adonar-se que l'incivisme s'ha escapat de les mans de l'Ajuntament i és absolutament incapaç d'erradicar-lo encara que el tinguis als nassos.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Doncs sí, és una vergonya, i hi ha molts indrets així, i que si no hi passes, no ho veus. Una amiga que va a treballar al centre, i passa a peu molt aviat pel carrer 'Fernandu' diu que és freqüent veure pel mig del carrer gent borratxa, dormint per terra enmig de la brutícia i coses així. I a tocar de la casa gran, per cert.

Albert de la Hoz ha dit...

Hola júlia,
Ai la casa gran!
Per la Rambla es passeja un home nu i els municipals no hi fan res. No ho faré, no tinc prou dallonses, però voldria tenir-los per demanar entrevista amb l'alcalde i presentar-me a la cita nu. M'hauria de rebre, no?