La justícia que no és social és injusta, per la qual cosa quan parlem de justícia social no estem parlant d'una branca de la justícia, sinó que parlem de justícia de veritat.
Com tothom sap, fa uns dies, al Parlament de l'Estat espanyol, el President José Luis Rodríguez Zapatero, va sorprendre al personal que es donarien 2.500 € per cada infant nascut a partir d'aquell dia.
La idea no és dolenta, d'entrada sona bé, però és absolutament injusta perquè amb els meus impostos es pagaran els fills que pugui tenir l' Ana Patricia Botín o l'Arantxa Sánchez Vicario, per posar només dos exemples.
No cal dir que l'Administració disposa d'una eina perfecta per fer una entrega justa d'aquests 2.500 €, que és mitjançant la Declaració de Renda, que és una eina perfecta per a establir fins a quin nivell de renda es considera que és d'aplicació l'esmentat import. Per descomptat que, donant aquest import només a les persones que realment ho necessiten de bon segur que la quantitat podria ser superior.
Això no treu que també estigui d'acord amb altres demandes que es fan en el sentit que enlloc de donar diners, millor seria augmentar el nombre de guarderies o escoles bressol. No hi ha cap dubte que enlloc de fer invents a l'espanyola, valdria més aplicar allò que ja està inventat, que és el que fan els escandinaus, serveis. El 14 Desembre 2006 va fer una conferència la Sra. Janne Haaland-Matlary amb el títol: Reconciliació de la vida familiar i laboral. Què cal fer? al Centre d'Estudis Jordi Pujol, per la qual cosa, els socialistes podrien haver assistit i prendre nota.
I si dic que es tracta d'un invent a l'espanyola no és perquè una mesura semblant no s'hagi fet mai enlloc, però el temps passa. El 1909 els liberals anglesos ja eren més justos que els socialistes espanyols del segle XXI perquè el 20 d'abril d'aquell any, fa prop d'un segle, el liberal Lloyd George va fer un pressupost que se li va dir el Pressupost del Poble (People's Budget), que va defensar amb un discurs de tres hores. En aquests pressupost de tres milions de lliures hi havia una partida pels més pobres que tinguessin fills, de 10 lliures per cada fill de menys de setze anys si els pares guanyaven menys de 500 lliures a l'any.
Si l'actual govern socialista no és capaç d'aprendre això dels liberals anglesos, no sé si podem tenir esperances de què un dia copiarem, encara que siguin saltant algun article, el que fan els vikings.
Nota al marge. Tot i que l'anterior president va fer famós allò de cero patatero, a l'actual li podem dir cero zapatero, ha de ser en castellà, clar. Si algú es pregunta d'on he tret el dibuix d'on diu 2.500 € por niño que cliqui aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada