ZAPATERO PRIMERO

L'Església Catòlica en particular i la dreta en general s'estan movent tant com poden, no per a que els socialistes perdin el govern d'Espanya a les properes eleccions, cosa normal, sinó que ho volen aconseguir per tots els mitjans, aplicant aquella filosofia anti-ètica que els fins justifiquen els mitjans.

I els mitjans que estan emprant són totes les formes d'erosionar el govern en tots els terrenys, tant si és la justícia, l'exèrcit o la policia. En el cas que m'ocupa però, d'entrada podria semblar normal que l'Església es queixi de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania; tanmateix aquí cal destacar un parell de coses.

Constitució no és sinònim de democràcia i la menció que es fa de l'Església Catòlica a la Constitució del 1978 és senzillament antidemocràtica, però com està a la Constitució l'hem d'acceptar. El que ja no és gens democràtic és el Concordat amb el Vaticà, que va ser signat just apareguda la Constitució al BOE, però sense passar pel Parlament. Va ser un gol no democràtic de l'UCD, l'Església i el Vaticà.

Em va agradar molt quan vaig sentir per la ràdio els següent de Rodríguez Zapatero: somos generosos y sensibles con las creencias de los ciudadanos, pero también muy claros en los principios que debe aplicar un Estado aconfesional y laico que garantiza la pluralidad y la tolerancia.

Si no vaig errat, Zapatero és el primer president que diu que Espanya és un país aconfessional, cosa que ja és en si prou significativa, ara només li falta que ho apliqui, és a dir, procedeixi a denunciar el Concordat i que l'Església la mantinguin els catòlics.

Ahir deien a la TV, en base un estudi del BBVA, que el 74% dels espanyols es declara catòlic doncs cap problema, que aquest 74% posi la creu a on pertoca a la Declaració de la Renda.

Ahir també, com era el Dia de Galícia, el bisbe de torn va dir que la llei de Déu va al davant de la llei que fan els homes, és a dir, propugna el nacionalcatolicisme, com l'enyoren Déu meu.

I el cas curiós és que tot aquest enrenou és per la famosa assignatura, que l'únic inconvenient que té és que d'alguna manera treu el lloc a la de religió, però si com també reconeix l'actual nº 1 de la cúpula del clergat espanyol que la religió no s'imposa, sinó que es proposa, on és el problema? Si la religió no ha d'imposar-se no hi ha cap raó per a què sigui una assignatura perquè una assignatura és allò que s'aprova o se suspèn i si se suspèn és que l'alumne no ha estat prou imposat en el seu aprenantatge, però es pot suspendre i ser un fervent catòlic. Segur que es pot levitar tot i havent suspès i es pot ser bisbe de Madrid i protegir els capellans pederastes.

Per altra banda, ja sabem que l'Església no té cap interès a comparar Espanya amb altres països perquè ja sap que té les de perdre, però aquest no és el cas de la dreta espanyola perquè el senyor Mariano Rajoy sempre s'està omplint la boca de "los paises normales" doncs aquí li facilito la llista d'uns quants països a on s'ensenya d'una manera transversal el que a Espanya s'ha concretat en una sola assignatura: Austria, Dinamarca, França, Irlanda del Nord, Bulgària, Malta i Xipre, i és matèria integrada a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Irlanda, Luxemburg, Anglaterra, Hongría, Països Baixos, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia, Finlandia, Gal.les, Liechtenstein i Islàndia.

Nota afegida a la una del migdia: Recomano la lectura del Editorial d'EL PAIS d'avui No violarás la intimidad