"Mies"

He vista al TNC l'espectacle de dansa de la companyia NATS NUS DANSA. Idea i direcció Toni Mira. Creació i interpretació: Fàtima Campos, Gema Díaz, Emili Gutiérrez, Joan Palau, Noemí Ventura i Toni Casas.

L'obra es presenta com un homenatge a l'arquitecte Mies van der Rohe, que els barcelonins coneixem pel Pavelló d'Alemanya de l'exposició del 1929 que ara tenim reconstruït davant de CaixaForum. I també per haver dissenyat la cadira Barcelona.

Se'ns explica que l'esperit renovador que l'arquitecte Mies van der Rohe va infiltrar en les arrels de l'art modern ha tocat també el coreògraf Toni Mira, director de la companyia Nats Nus Dansa. Profundament interessat per la filosofia que desprèn l'obra de l'inventor del minimalisme, Toni Mira ha viatjat a les ciutats gratificades amb la seva arquitectura.
"Vaig fer el que no havia fet mai: vaig demanar una beca que em permetés viatjar per observar i comprendre d'una manera subjectiva els edificis que va construir a Nova York, Chicago, Berlín... bé, i també a Barcelona, esclar!", diu Toni Mira. D'aquest viatge físic i emocional n'ha sortit Mies, un espectacle que fusiona la dansa amb l'arquitectura.

Tot haver apreciat en alguns gests dels dansaires una influència de l'entorn immediat, podríem dir les suposades parets de l'habitatge, així com pel final de l'obra ens apareix la cadina Barcelona que serà objecte per a què els dansaires facin alguns moviments a sobre de la cadira, cosa que és relativament habitual en el món de la dansa, fins i tot del cabaret, he de dir que jo no he sabut veure aquest homenatge a l'arquitecte.

El que sí he vist és un bon espectacle de ballet, en treballs força innovadors, per la qual cosa hi ha una creativitat innegable, acompanyada d'un cert humor. I tampoc em puc estar d'aplaudir a l'equip de ball en general i en particular un home, del que no sé el nom, però em va impressionar l'extraordinària preparació física que és capaç de fer passar per dansa el que podria ser molt bé gimnàstica d'élite.

A qui també aplaudeixo és a Miquel Ruiz, com a responsable de l'escenografia, especialment per l'escena del bosc amb riu, sense convertir l'escenari en un pessebre nadalenc.