EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de setembre 07, 2007

Accidents de trànsit, cotxes ràpids i Ole Thorson


Tot sovint sento de persones assenyades que és una contradicció lamentar els accidents de trànsit i, per altra banda, permetre la fabricació de cotxes ràpids. Evidentment és un argument que té la seva lògica, però per a organitzar la vida de les persones en el món que vivim no serveix de gaire la lògica perquè hi ha moltes coses implicades que cal tenir en compte.

A més a més passa una cosa molt interessant que no és nova. En un article a El País fa molts anys vaig llegir de Josep Ferrater i Mora com criticava a les persones que tienen soluciones tajantes para todo. I efectivament no tot té un solució clara.

Comencem pel principi. L'Estat espanyol no pot determinar la velocitat màxima dels cotxes que surten de les fàbriques espanyoles perquè una mesura d'aquestes característiques crearia greus problemes a Brusel.les i faria que els cotxes fets a Espanya no es venguessin. I Brusel.les tampoc ho pot legislar perquè vindrien els cotxes d'EUA i Àsia.

De tota manera la cosa no passa per aquí. El problema de fons és de mentalitat. A la mentalitat espanyola, per raons que no són ara al cas, no li causa un problema moral l'incumpliment de la llei i la desobediència és quasi admirada, cosa que és impensable a molts països. Aquí, una persona que fa un engany a l'Administració no s'avergoneyix i més aviat en presumeix.

Quan vivia a Anglaterra, un diumenge pel matí, poca gent i pocs cotxes, llegia el diari tot caminant a poc a poc; a l'arribar a la vorera per travessar, em vaig aturar per seguir la lectura. Al cap de poc vaig sentir una claxonada que no vaig fer cas. A la tercera claxonada vaig aixecar el cap i vaig adonar-me de la cua de cotxes, potser cinc, que s'havia fet esperant que jo travessés el carrer. Vaig fer-ho corrent. Aquí és un risc fiar-se d'un pas cebra.

Per altra banda, qui ha voltat pels EUA ha pogut veure, en aquelles carreteres prou amples i rectes per uns quants quilòmetres, que els cotxes van a una velocitat que aquí seria ridícula. Suposo que ningú dubte de les possibilitats dels cotxes americans per anar a més de 150 Km/h.

És per això que em permeto reivindicar la tasca que fa Ole Thorson, una persona que per unes raons molt peculiars li segueixo la pista des de fa quaranta anys. Ole Thorson és l'expert que hi ha a Catalunya i a Espanya en temes de trànsit. Va venir a Barcelona fa més de quaranta anys i sempre amb aquesta preocupació, com es pot comprovar si es clica aquí i no deixe de ser exempificador que quan va anar a un poble del Maresme a fer una conferència per a racionalitzar el trànsit del poble la gent del poble quasi el va lapidar, per això és evident que l'afer no és com s'han de fer els cotxes, sinó que siguem civilitzats, que és el que demana Ole Thorson.

La millor manera de no afrontar el problema és dissimular-lo i nosaltres els catalans no podem ser titllats de país incívic, nosaltres no som espanyols, diuen alguns, però el comportament cívic dels catalans és igual que els de la resta d'Espanya.

Un exemple més de que és demagògic fer exigències a la indústria de l'automòbil és el que passa dins de la Ciutat de Barcelona. Cal veure el reportatge que va aparéixer a La Vanguardia d'ahir, en el que en alguns carrers de la ciutat l'Ajuntament ha determinat -amb l'aplaudiment d'Ole Thorson- que la velocitat màxima no ha de superar els 30 Km/h, per tant, és evident que fins i tot que reduint la velocitat màxima dels cotxes, només es reduiria una part dels accidents perquè anar a 50 Km./h pel carrer Vila i Vilà, Poble Sec, és arriscat.

¿És casual que Ole Thorson no hagi dit res, que jo sàpiga, sobre amb quina velocitat màxima han de fer-se els cotxes?

Cap comentari: