EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’octubre 17, 2007

Els meus HOMENOTS

Entre els Mil Adagis recopilats per Víctor Català tenim el que diu que cada terra fa sa gerra, que és situar un costum a l'espai i em permeto dir que cada moment de la vida té una persona preferida, que és situar-ses en el temps.



ARMAND MATIAS GUIU
Quan anava al Col.legi Catalunya, just davant del Mercat del Clot, el migdia sortia depressa cap a casa per a escoltar a la ràdio Tambor, un programa per a nens, i al costat es pot veure la cara que feia aleshores.


Cadascú tenia el seu personatge preferit, però el meu era l' enanito cascarrabias que quan s'empipava deia cascaritas y demoniajos


Pel blog La Panxa del Bou m'he assabantat que el guionista de Tambor fa uns dies va morir, em refereixo a Armando Matias Guiu, també era l'autor d'uns diàlegs d'humor absurd que es deien Diálogos para besugos que com tants altres títols ha esdevingut una manera de dir quan unes persones parlen i no s'entenen.

Està molt lluny el temps que escoltava Tambor, però la veu de qui feia d'enanito cascarrabias i la del ciempies ressona encara dins meu.

Cascaritas y demoniajos! Matias Guiu ja no hi és.


JOAN MANUEL SERRAT
A l'estiu del 1966 començava el servei militar com marinero forzoso. Com era habitual -pels catalans- vaig ser enviat a Cartagena a fer tres mesos d' instrucció. Després un curs també de tres mesos a San Fernando per ser amanuense i finalment, el gener del 1967, com escrivent era embarcat al llevamines Guadiaro.

No era precisament una vida joiosa, feliç o excitant, sinó pobre, desgracia i avorrida. Després de la jornada en el meu despatxet -car la mida del despatx és proporcional a la del vaixell, sopar i dormir.

A l'esquerra al meu despatx.

El menjador es convertia en dormitori a la nit i prop de la meva llitera hi havia la televisió, no la veia, però la sentia perfectament; em vaig acostumar a dormir a la tele a prop. Una nit, una de les nits més màgiques de la meva vida, vaig sentir la veu de Franz Joham dient que al Palau de la Música...un cantant...havien tingut un gran èxit amb unes cançons en català i vaig començar a sentir Cançó de matinada. Em vaig aixecar del llit i vaig seguir el programa fins el final.

Des d'aleshores Serrat és part de la meva vida i com ell és només dues setmanes més vell que jo em desitjo que pugui anar seguint la seva trajectòria molts anys i per això el el felicito perquè ahir va rebre la medalla de la Legió d'Honor francesa.



ERNESTO CHE GUEVARA

A l'Abril del 1971 arribo a Anglaterra a on hi passaré 26 mesos. Tot i treballant de cambrer vaig beneficiar-me de què era aleshores un país infinitament més lliure que el meu.

A Charing Cross hi havia una llibreria especialitzada en llibres polítics d'esquerres, era evidentment Collets Bookshop, que com podeu veure va tancar el 1993, poc després de fer cent anys. Doncs en aquesta llibreria, en la que un es podia passar hores mirant llibres, papers i cartes de la ITT sobre Allende, vaig comprar un llibre sobre el Che.

És un llibre que ara direm que és utòpic perquè el seu objectiu és assolir l'home socialista i no l'home socialdemòcrata en el que, en el millor dels casos, ens hem de conformar.

I ara que fa quaranta anys que va morir m'ha semblat oportú recordar-lo aquí. Era un homenot contrari a tot el que significa burocràcia.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Benvolgut Veí, t'agraeixo la referència, però he de fer un aclariment, Matias Guiu va morir fa tres anys, en el blog vaig reproduir un dels primers posts que vaig escriure en començar-lo, per això vaig tornar a posar aquesta notícia.

Sobre el Che hi hauria molt a parlar i valorar, crec que s'ha de poder parlar dels mites de forma desacomplexada i lliure, però em sembla que no és possible, encara. Fa uns dies, al diari, un periodista comentava que, mentre es pot parlar de forma objectiva de, per exemple, un personatge immens com Rosa Luxemburg, coherent, i que va morir assassinada també, amb el Che qualsevol possible crítica desvetlla, encara, ressentiments i protestes.

No sé el perquè, em pensava que eres més 'jovenet', he, he.

Albert de la Hoz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
amelia ha dit...

"SOY UNA PARTE DE TODO AQUELLO,

QUE ENCONTRE EN MI CAMINO"

Una Abraçada!

Albert de la Hoz ha dit...

Bona tarda Júlia,
Gràcies per la visita i per l'aclariment sobre Matias Guiu.
Aquesta entrada està dedicada a tres homenots que em són entranyables per raons diferents i pel que fa a ideals no em creuré el que diguin aquells que ja no en tenen.

Hola Amelia,
Gràcies per la teva primera visita a la casa de l'Herald de l'Eixample a on ets benvinguda.

Com dius molt bé molts som una part de totes aquestes coses que passen o han passat.
Una abraçada per tu

Francesc Puigcarbó ha dit...

No m'havia adonat que es podien tornar a DEIXAR COMENTARIS.
Es deia del Che, que qu8an era Ministre, al su ministeri no hi havien lavabos, perqué els revolucionaris venen cagats no perdem eltemps a la feina amkb aquestes coses. se l'ha mitificat molt i tot plegat per una foto i en el fons, per poca cosa més.

Albert de la Hoz ha dit...

Hola Francesc,
El meu interés pel Che -com per la Marilyn Monroe- era anterior al mite.

Anònim ha dit...

Hola Albert
Ara feia dies que no donava el cop d'ull al bloc, però avui ho he fet, i de tot el que he vist , el que més m'ha cridat l'atenció es "homenots", imagino que perquè jo d epetita també escoltaba tambor a ràdio Barcelona, en Joan Serrat es el "meu" cantant, i el Che va ser un mite de jove també... o sigui que m'ha agradat retrobar-me amb tot aquest bagatge, que de fet mai he deixat de part. Salutacions i fins aviat

M.Àngels