I com es es tractava d'una sola vegada n'he menjat dues bullabeses. El primer dia, divendres, com ja era de nit al Café Carusso vaig menjar un tall de tonyina acompanyat d'un vi blanc de la comarca, Paternel de Cassis. Un sopar discret a l'aire lliure. A la fresca del passeig marítim que en diuen Quai du Port.
El dinar del dissabte es presentava gloriós, Restaurant Miramar, al mateix passeig, però amb el sol que feia vam dinar a dins tocant a la finestra; tanmateix si la sopa va estar bé, com després es menjar el peix amb el que s'ha fet, resulta un plat que no engresca, potser la presentació o potser el fet de sentir-se apretat en un restaurant gran i en el que ets més un consumidor que no un client. A més l'ampolla de Barbeyrolles anava amb una fresquera amb poc gel.
El sopar del diumenge és dels que m'agraden, de la desprestigiada per alguns nova cuina, poqueta cosa al plat, però ben treballada, com era el tartare de sardines. El vi també era de Cassis, Aumerade. Com això era en el Restaurant Les Trois Forts, al setè pis del Sofitel, des de la finestra es gaudeix d'una panoràmica vista del port.
El sopar del diumenge és dels que m'agraden, de la desprestigiada per alguns nova cuina, poqueta cosa al plat, però ben treballada, com era el tartare de sardines. El vi també era de Cassis, Aumerade. Com això era en el Restaurant Les Trois Forts, al setè pis del Sofitel, des de la finestra es gaudeix d'una panoràmica vista del port.
El 20 gener 2008 Joan de Sagarra, des de la seva tradicional pàgina a La Vanguardia deia la bullabesa que sirven en Chez Fonfon, mi restaurante marsellés... que se la recomiendo. Així doncs el dilluns vam anar al petit i simpàtic port on hi ha aquest coquetó restaurant i a on et pots menjar tant sopa de bullabesa com vulguis per 9 euros més econòmica que al Miramar.
3 comentaris:
Quina enveja! Sana eh... ;)
No et calia l'aclariment perquè una enveja teva segur que és sana.
Gràcies
"NO HAY UN BUEN MOMENTO,
SIN UNA BUENA COMIDA"
Covi
Publica un comentari a l'entrada