EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, d’agost 09, 2008

LES DUES CARES DE LA LLUNA


d'Asha Miró. Editorial La Magrana. Barcelona 2004. 124 pàgines.
.
Jutjar aquest llibre és més difícil perquè com podem veure Asha Miró ha esdevingut una persona mediàtica i totes les persones mediàtiques resulten polièdriques i hom no sap mai quina cara està mirant.
.
De tota manera, com el motiu de llegir aquest llibre és fer cultura hindú, aquest llibre encara m'ha estat més útil que l'anterior perquè en aquest es mostren més aspectes de la cultura d'aquest ínabastable país. I cal dir que no em refereixo a la cultura amb majúscula, ans al contrari, és una font d'informació de la cultura senzilla de la gent senzilla, d'aquesta gent que són uns quants centenars de milions..
.
L'aspecte formal del llibre és que es tracta de les vivències que Asha Miró va tenir en el seu segon viatge a l'Índia. Aquest viatge no el va fer amb una colla de voluntaris d'una ONG, sinó amb uns professionals per a la realització d'un documental, per tant, l'equip el formen qui dirigirà el documental, dos càmeres i l'agent literària. Tot un símptoma.
.
Evidentment en aquest segon viatge descobreix coses importants de la seva vida. Coneix a la seva germana, que va ser amb la que el pare va haver de decidir quina de les dues lliurava a l'orfenatge perquè només li admetien una. Coneix també una germanastre, filla del mateix pare i de la seva primera dona, aquesta germanastra va ser qui li va donar llet en els primers mesos. Lògicament aquests trobament van acompanyats de gran emotivitat de totes les persones implicades.
.
En el primer viatge es dona per fet que va néixer a Nàsik, però resulta que a la capella de Santa Anna, a Nàsik, on va ser batejada ha pogut veure la pàgina del registre i se sap que va néixer el 7 novembre 1967 a Shaha, nom del pare Radhu Ghoderao. Una curiositat de la burocràcia hindú és que només es receoneix el nom de la primera dona, per tant, el nom de la seva mare biològica no surt perquè va ser la segona dona de Radhu.
.
Lògicament visita el lloc a on va néixer, Shaha, prop d'on passa una mena de rec que porta aigua del riu Godavari i això li fa dir: Som filles del Godavari.
.
Com Asha Miró posa tanta passió per a sabes les seves arrels, en contra del que li va dir la mare Adelina (veure La filla del Ganges) escriu: No ho entenen. Si ja he trobat la meva família, ¿perquè haig de tornar a Barcelona? I més endavant encara escriu: M'han quedat tantes preguntes per fer-li! Tot va anar massa de pressa i necessito tornar-la a veure. Es refereix a la seva germana.
.
Quan està còmoda, a la meva germana no li costa gens parlar. Tinc moltes preguntes per fer-li, sé que tot el que m'expliqui podria haver estat la meva història. Ella és l'altra cara de la lluna, l'altra cara de la meva història. Ara ja tenim la raó del títol.
.
La seva germana li diu: Aquesta ciutat d'on véns, Barcelona, no sé on és. M'has dit que està molt més lluny que Goa, que calen moltes hores de viatge en avió... Sempre m'han impressionat aquells capellans i aquelles monges que venien fins el nostre poble i que sense conèixer-nos de res ens curaven i ens ajudaven tant. Tenien una manera tan amable de tractar la gent més pobra com nosaltres! Al nostre poble ningú no era cristià, però agraíem que vinguessin a ajudar. Jo mai he estat batejada però des de petita he sentit el desig de resar al déu d'aquella gent tan bona... Sempre estaré agraïda als meus oncles per haver-me fet casar amb ell. És el millor marit que m'haguessin pogut trobar... ens estimem molt i no podríem viure l'un sense l'altre.
.
En el darrer capítol trobem el que jo en diria la pedra de toc del llibre, del viatge i el perquè l'autora té una pàgina web, com deia al principi ha esdevingut mediàtica i per això llegim: ara torno a casa pensant sobretot en les persones adoptades com jo, en totes aquelles persones nascudes a qualsevol racó del món que han estat educades en una altra cultura, en un altre entorn... Fa l'efecte que l'autora ara se senti redemptora dels adoptats. No ho sé, però...
.
Ah! A la pàgina 76 llegim: Al vespre, a l'arribar a l'hotel dels afores de Nàsik, a la recepció em pregunten si só l'Asha Ghoderao. És la primera vegada que algú em fa aquesta pregunta i m'impressiona. "Sí, sóc jo, ¿perquè?"
.
El català d'aquest llibre i el de La filla del Ganges l'he trobat molt bonic,assequible i gens afectat, però hi ha una paraula que en més d'una ocasió no està ben emprada. A la primera no li vaig donar importància, però com es repeteix l'error em permeto comentar-la. La paraula és sotrac i el diccionari diu: m 1 1 Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. I a la pàgina 80 llegeixo: el cotxe va fent eslàlom per entre els mil sotracs de la carretera. Les carreteres no tenen sotracs com es desprèn erròniament del llibre, sinó forats que provoquen el sotragueig o sotrac.

Cap comentari: