EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, d’agost 10, 2008

Nedar, piscina i mar

Abans de jubilar-me havia tingut temporades d'anar a la Piscina Sant Jordi, que és a dues illes de casa, i sempre tinc la sensació que no tinc disculpa de desaprofitar una oportunitat com aquesta, és a dir, d'una piscina pública i olímpica, cinquanta metres de llargada.
.
Igual que tinc mala lletra, també tinc mal estil en el crol (crawl), la qual cosa vol dir que sóc lent escrivint i nedant. El meu pare, que tenia molt bona lletra, també era un gran nedador. I no se'n va sortir amb mi perquè si a casa intentava ensenyar-me com agafar la ploma, a la platja de Badalona intentava que millorés l'estil.
.
Malgrat no haver estat un alumne aplicat amb les dues coses m'agrada nedar i sempre m'he enrotllat escrvint, sigui amb la Underwood, l'Olivetti o el pc. Volent escriure sobre nedar m'ha fet venir aquest paral.lelisme.
.
El cas és darrerament m'ha tornat l'esperit nedador, segurament conscient que si pot estar bé que com a jubilat amb plantegi reptes de caire, diguem, intel.lectual, crec que tampoc cal menystenir el cos, el contenidor que aplega tot el que som. En aquest sentit em ve al cap el títol d'un llibre que no he llegit em crec, L'ànima és al cervell.
.
Ara que som a l'estiu doncs i la meva dona és de vacances, ho aprofitem per anar a la platja i si jo acostumo a nedar uns vint-i-cinc minuts a la piscina, m'imposo nedar el mateix temps al mar, que té l'alicient de la natura i de les ones.
.
Nedar al mar no solament és nedar, té un aspecte lúdic indiscutible i això fa que el plaer sigui doble o triple. Nedar al mar no és només un exercici físic, sinó que és jugar amb les ones i mirar quin és el moment per ficar el cap o per submergir-se per uns segons. O durant uns minuts deixar el crol per nedar d'esquena o la papallona.
.
Si a més un té la sort de ser a la platja en un dia núvol, com ahir, aleshores un té la sensació que tota la platja i tot el mar és per mi. Fantàstic!
.
Finalment també he de dir que el meu pare va ser un gran esportista, però ara ho limito a la natació. Quan jo era molt nen i no nedava el meu pare es tirava a l¡aigua i s'anava endins; jo el pedria de vista i em posava a plorar, trigava més de dues hores a tornar.

6 comentaris:

Rita ha dit...

M'encanta nedar! Les fotos precioses! :-)

Albert, l'Herald ha dit...

Gràcies rita.

Joana ha dit...

Relaxants les imatges....

Sava ha dit...

Un post inspirador.

Albert, l'Herald ha dit...

Joana,
Doncs sí. Quan la platja és solitària s'agraeix, encara que sigui perquè està núvol.

Albert, l'Herald ha dit...

sava,

Doncs que es materialitzi aquesta inspiració.