EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de setembre 19, 2012

ANNA KARÈNINA

de Lev Tolstoi. Traducció d'Andreu Nin. Edicions Proa. 1985. 876 pàgines.

Si de la literatura del segle XIX es poden dir moltes coses, un d'elles és l'aparició de la dona com a personatge central i que pren decisions que trenca allò que s'entén per la feminitat o, més exactament deixa de ser una bona cristiana. En aquesta línia hi trobem en primer lloc Madame Bovary (1857), Anna Karènina (1877), La Regenta (1884) i finalment Pilar Prim (1906). Les dues primeres se les considera realistes, la d'Oviedo naturalista i modernista la catalana.

Es tracta de la Gran Novel.la Russa per excel.lència perquè si considerem que Tolstoi ocupa el primer lloc en el ranking dels escriptors russos, A.K. és la més important de les seves novel.les encara que cal dir que per  Nabokov la millor creació de Tolstoi és el relat curt La mort d'Ivan Ilich. Com és normal en la literatura del XIX el narrador és omniscient, és a dir, coneix el pensament de tots els personatges.

Com és també habitual en la ficció del XIX l'obra té tot un repertori de personatges, però és, clar, hi ha una jerarquia d'acord amb la qual Anna Karènina és el que té més pes en el conjunt del relat, però, com en una carrera de motos, està seguida per dècimes de segon per Levin. Això vol dir que és un poker amb dues parelles. Una parella està formada per Anna i Vromski; l'altra per Levin i Kitty. Els quatre pertanyen a l'alta societat.

Anna és una dona jove, bella, amb un gran respecte pel seu marit i estima el seu fill, però arran d'un viatge per a que la seva cunyada faci les paus amb el seu germà que s'ha entès amb la institutriu Anna coneix i s'enamora de Vromski, que també s'enamora d'ella. Vromski és una mena de play boy del segle XIX. Per altra banda tenim Levin que és un terratinent que fa la petició de mà de Kitti, que sempre li ha tingut una gran estima, però acaba de conéixer a Vromski de qui s'enamora.

L'argument pren volada a partir del moment que ens trobem que Vromski està deixant Kitti, soltera,  per lliurar-se a Anna, casada, i Levin és rebutjat per Kitti. Quan és un fet que Vromski està amb Anna i Kitti se sent també rebutjada, aleshores ens trobem que Levin ja no vol saber res de Kitti. Malgrat tot, a poc a poc arriba un retrobament de manera que Levin i Kitti es casen.

No cal dir que l'aspecte més distintiu entre les dues parelles és que la formada per Anna i Vromski trenca la norma social: són amants, ella és una adúltera i consegüentment és menyspreada per la societat. Es tracta d'un amor carnal en el cap ella es mortifica perquè viu un isolament o marginació social mentre que Vromski segueix tenint vida social. Aquesta combinació fa que la relació sigui sempre tensa perquè ella té una gran dependència afectiva envers Vromski, que l'estima, però d'una manera més tranquil.la perquè fa la seva vida. Ella sempre està pendent de l'amor d'ell, podríem dir que ella està enamorada de l'amor, de forma que la paraula "amor" està continuament als llavis d'Anna. Anna veu amb raó una actitud freda per part de Vromski que fa que hi vegi desamor i ella s'exaspera i es va tornant cada cop més gelosa. Ella se sent plenament adúltera, mentre que ell no, l'única cosa que li preocupa a ell del fet de no estar casats és que la seva filla i els fills que vinguin no podran heretar el molt que té ell. Ella no vol tenir més fills perquè només estima l'únic fill del seu matrimoni i que no pot veure i no estima la filla que ha tingut amb Vromski. Aquesta hipersensibilitat d'Anna la porta a tirar-se a les rodes d'un tren. De tota manera Anna ja havia desitjat la mort quan va passar per una malaltia molt greu i Vromski en una ocasió intenta suicidar-se, però la bala surt desviada. La tragèdia d'aquesta parella es completa que un cop morta Anna Rússia entra en guerra i Vromski hi va voluntari.

En un dels diagnòstics que fa el narrador sobre Vromski hi trobem un pensament budista: Això li palesá l'error etern que cometen els homes en imaginar-se que la felicitat és la realització dels anhels". Pàg. 505

Cal dir que una característica d'aquesta parella és que viu en certa frivolitat i el narrador tot sovint ens diu amb les seves mans blanques i belles, cobertes d'anells. L'única vegada que es refereix als anells que porta Kitty ho fa per dir que se'ls treu per fer una determinada feina. Anna no treballa mai.

A l'altre costat Levin sembla ser la veu interior de Tolstoi amb els seus dubte sobre la vida i la mort, l'existència de Déu, la lluita de classes, la religió i, per decomptat, també l'amor. Levin es un terratinent que està escrivint un llibre que vol ser revolucionari en la disciplina agrícola, manté la teoria que per damunt de totes les tècniques hi ha el treballador. A nivell teòric Levin es presenta com a classista en el sentit que no vol fer res per a l'educació i la sanitat del poble, la qual cosa el porta a enfrontar-se amb els de la seva mateixa classe, però per altra banda és el que no li fa res treballar al costat dels camperols:

Com més anava segant, més freqüents eren els moments de sopor dur

En els seus raonaments sobre el món agrícola feia judicis que al meu entendre eren de gran modernitat com quan parla de la seva teoria segons la qual la vaca no és sinó una màquina per a la transformació del farratge en llet.

Hi ha un passatge que segur que li va encantar a Kafka si va tenir la sort de llegir aquesta novel.la:

"Proveu això -li digués més d'una vegada-, aneu aquí o aneu allà", i l'apoderat traçava tot un pla per tal d'evitar l'obstacle fatal que tot ho destorbava. Però afegia tot seguit: "Tanmateix, no faran res; però prove-ho". I Levin ho provava, anava d'un indret a l'altre. Tots eren bons i amables, però resultava que aquell obstacle que hom havia d'evitar tornava a sortir i ho entrebancava tot de bell nou. La cosa que més li recava a Levin era que no pogué comprendren de cap de les maneres amb qui lluitava, a qui podia resultar avantatjós que el seu afer no es resolgués. Semblava que ningú, ni tan solament l'apoderat ho sabés. Si Leving hagués pogut comprendre, com comprenia,per exemple, que per arribar a la taquilla d'una estació de ferrocarill cal posar-se a la cua, no li hauria sabut greu; però ningú li ppodia explilcar per què existien els obstacles amb què ensopegava. Pàg. 696.

Com s'ha dit Kitti i Levin es casen i due a terme una vida normal i enlloc d'estar a Moscou o Petersburg participant de manera seguida de la vida social i aristocràtica van a viure al camp, a la casa gran que té Levin, que és on han viscut els seus avis, els seus pares i ara amb Kitti i el fill que han tingut. Per altra banda, com el tema social ocupa una part important de l'obra llegim:

Levin, que havia passat una gran part de la seva vida al camp i estava en relacions íntimes amb el poble, en aquesta època de la feina sentia sempre el contagi d'aquella excitació general. (.) Durant tot aquell dia, Levin, mentre parlava amb l'intendent i els camperols, i amb la muller, amb Dolly i els seus infants i amb el sogre, independentment de les seves preocupacions de propietari, el perseguia constantment la interrogació que el tenia tan capficat: "Què sóc? On sóc? Per què sóc aquí?"

Evidentment no toca aquí dona aquestes respostes que acaba donant, però és per a il.lustrar que el narrador no solament es preocupa per la societat, l'amor, la vida conjungal, sinó que aborda els temes més metafísics.

No he parlat de la dona, de Kitty, perquè és el ésser més normal. Una bona noia, també bella, però sense aquella cosa especial que té la vampiresa Anna, però que és la que junt amb Levin contribueix a llur felicitat.

És una novel.la que he gaudit des de la primera a la darrera pàgina, suposo que en bona part és gràcies a la traducció d'Andreu Nin, el millor traductor del rus. Així com "Guerra i Pau" en català és una traducció lamentable. O sigui que si algú ha tingut la paciència de llegir-me fins aquí, que sàpiga que recomano la lectura. És una obra encilopèdica en la que hi ha de tot i, molt especialment psicologia, així com descripcions de la vida russa, un país que encara ens resulta allunyat malgrat que el tenim molt a prop. Entenent per la vida russa la dels aristòcrates i la dels camperols perquè com Tolstoi era terratinent aporta un gran coneixement de les feines del camp i no hem d'oblidar que el segle XIX Rússia era principalment un país agrícola.

Cap comentari: