EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de febrer 22, 2016

La llista, de Jennifer Tremblay

Direcció: Allegra Fulton


Traducció del francès: Cristina Genebat
Intérpret: Laia Marull


Text de la directora:

Obra per a una actriu. Una dona que esquiva la vida. Frases curtes, que ens descobreixen el seu món interior, configuren la trama i ens ajuden a descobrir la vida d’Ella i el perquè del seu remordiment. Un text d’abast universal en què es reflecteix una societat cada cop més allunyada de les coses essencials, perduda en les obligacions quotidianes i desconnectada dels fets més senzills. Una possibilitat de canvi. Un relat en format de llista.

Vaig tenir el meu primer contacte amb l’obra de Jennifer Tremblay l’any 2010 precisament amb La llista, guanyadora del premi Governor General’s, quan em van demanar d’actuar-hi al Nightwood Theatre de Toronto. Posteriorment, l’any 2014, vaig realitzar-ne la seqüela,The Carousel, produïda pel mateix teatre. Totes dues van ser estrenes mundials en llengua anglesa. I totes dues van ser un gran èxit i em van portar a una profunda comprensió de la veu teatral de Jennifer Tremblay. 
Després, La llista s’ha traduït a molts idiomes i muntat en molts països de tot el món, però fins avui encara no s’ha fet ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol.

La llista és un monòleg rigorós, exigent i atractiu que explica de manera poètica la història d’una dona que pateix una situació terrible en el nostre món modern i atrafegat. Mentre fa equilibris per fer compatible la vida familiar, el matrimoni, el deure i el plaer, un fet posa en dubte el seu món acuradament construït. Veurem com ha de desmuntar els supòsits que té d’ella mateixa. Finalment, el seu dilema és un retrat bell i captivador d’una de les facetes de la dona d’avui. I aquest paper exigeix una gran actriu.
Conec la Laia Marull des de fa més de deu anys. La vaig conèixer quan estava filmant a Mont-real i ens vam fer amigues. Com que totes dues som actrius, la nostra conversa sovint ha tractat dels interessants mons on ens trobem immerses com a intèrprets; tant els interiors com els exteriors. Després d’haver-ne fet tres, sé que fer un monòleg és un dels ritus de pas de qualsevol gran actor, essent l’experiència un gran mestre, i sens dubte una manera de créixer com a intèrpret. Coneixent l’obra de la Laia i la seva persona, crec que està en el moment perfecte per fer aquesta peça.
El meu interès per dirigir-la radica, sobretot, en explicar aquesta història fascinant amb aquesta actriu meravellosa. En poder crear amb la meva col·lega Laia. En fer una bonica obra d’art. Cada dia busco en mi mateixa, en la meva vida i en cada projecte creatiu, la compassió, la curiositat i l'optimisme. Em sento molt afortunada d'haver trobat àmpliament cada una d'aquestes coses aquí, amb el meu equip de Barcelona. Estic plena de gratitud i d'alegria per haver pogut viure aquesta meravellosa aventura creativa amb La Brutal i el Teatre Lliure.
Allegra Fulton


Aquest monòleg va més enllà del monòleg interior perquè són majoritaris els moments en que Laia Marull ens obsequia amb la força caractristica del flux de consciència, i té sentit en una obra com aquesta. En el fons és un diàleg entre dues mestresses de casa, la narradora que ens explca la història i interpreta de forma directa la Laia Marull i la seva amiga o veïna, que fa poc que ha mort i és de qui en parla molt, que es diu Caroline.

Si el personatge representat per la Laia Marull és un super mestressa de casa, la Caroline és una mega mestressa de casa perquè la primera té un fill i la segona mora de part pel cinquè. La "Laia" és una mestressa racional i quan visita a la Caroline s'esvera de veure al mig del menjador el cove de la roba bruta i quan li pregunta perquè vol tenir un altre fill la resposta de la Caroline la deixa sense paraules perquè no és ètic discutir amb el llenguatge de la raó quan t'han donat una resposta que surt de l'ànima: "la facilitat d'estimar els nens".

No hi ha cap dubte que la Laia Marull ha esdevingut una de les grans dames de l'escena catalana i que amb aquest treball posa la cirereta a la seva carrera teatral.



Cap comentari: