EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, d’agost 31, 2017

El corc i, com a pedra de toc, l'atac a Barcelona del 17 d'agost

El 17 d'agost la meva dona i jo vam arribar a l'Aeroport de Barcelona després d'un viatge de prop de deu dies a l'estranger. L'arribada va ser bella perquè, per sorpresa, ens van anar a buscar la nostra filla amb el seu marit i la nostra néta. Era un dia feliç. A primera hora de la tarda, com tothom, em vaig assabentar dels fets de la Rambla i l'endemà dels de Cambrils.

Per altra banda, fa unes poques setmanes que llegeixo el llibre "Poema", de Rafael Argullol, que per la seves característiques no es llegeix com una novel.la o un relat, sinó que un llegeix una pàgina al dia o un parell o tres. L'endemà, per la tarda del 18 d'agost vaig llegir:


21-VII-2012


Lo más llamativo
no es que la carcoma
se haya instalado en la casa,
sino que el espíritu de la carcoma
se haya adueñado sigilosamente
del corazón de sus habitantes.
La casa se hunde!, la casa se hunde!
En nuestras circunstancias
ya no podemos hablar de otra cosa
que no sea del inminente hundimiento.
Ni siquiera podemos consolarnos
con el recuerdo de los días dichosos,
llenos de diversión y opulencia,
en los que creíamos vivir
sin temor, en una morada segura
donde nunca aparecería la carcoma.
El miedo acaba desvaneciendo la memoria.
La casa se hunde!
Aunque, bien mirado, también
el patronazgo espiritual de la carcoma
ofrece sus ventajas: por fin
tenemos algo de que conversar.
Antes, en la casa segura,
sólo hablábamos de la admirable seguridad
de aquella casa, o callábamos,
hartos de la insoportable rutina.
La casa se hunde!, la casa se hunde!:
ése sí es un buen tema de conversación.

Rafael Argullol

"Poema" 2017

De seguida, acabat de llegir, em vaig dir que això que això que va passar és la "carcoma", en català el corc.

Preciso que no estic dient que el gihad és el corc, no. El corc és aquest suma de fets que estem vivint i els humans no som capaços de controlar que manera que la humanitat ha esdevingut una mena de guerra de tots contra tots. El corc és el "Trío de las Azores" que com va demostrar, entre altres, Noam Chomsky a "It's the Oil, stupid" el motiu de la guerra va ser el petroli i, com de passada, un camió militar es va posar a la porta del museu que contenia més art de l'antiguitat; el corc també és la societat líquida, que explica Zygmunt Bauman, que fa possible aquest manca del sentit del compromís que domina la societat i que, com una de les conseqüències, hi ha un 1% de persones que tenen tant de patrimoni com tota la resta del món, no cal dir que aquesta dada ens diu que no hi ha cap utopia que pugui mobilitzar les diferents comunitats humanes que hi ha al planeta. No cal dir que un altre corc són els moviments migratoris. No se malinterpreti, migracions hi hagut a tot al llarg de la història i el món és ple de distintes diàspores, com les xineses i les jueves. El tema és que les xifres de les migracions són avui dia aclaparadores perquè solen ser poblacions d'alta natalitat que van a països de baixa natalitat, per tant, l'impacte cultural és altíssim. No cal dir que aquest fenòmen va acompanyat d'altres fenòmens, que no entro en detalls perquè és més enllà de la reflexió que proposo.

Intentant fer una fotografia dels diferents corcs que fan difícil la nostra vida un podria referir-se a l'escalfament del planeta induït, la pèrdua de biodiversitat. La societat líquida també comporta un sobrevaloració d'allò que significa eficàcia que sempre és en perjudici del valors humanístics, tant si ens referim a què ja no s'estudia el grec com abans com els menysteniment tàcit per les llengües globals amb clar perjudic de la llengua catalana.

No entro en el tema de les religions perquè està subjecte al fanatisme en els dos sentits.

En qualsevol cas, hi ha molts corcs que resten defenses a les societats. Aquests dies sentim que els únics responsables dels fets de 17 d'agost són els que han assassinat, que és cert; tanmateix, no hi ha cap fenòmen que surti del no-res, tot té una explicació, que no s'ha de confondre en justificació, però on rau el corc? Quin és el mal dels mals. Sí, n'hi ha un: la cobdícia. La mare de totes les crueltats, violències, guerres, armisticis. El fet indiscutible és que avui tot el planeta està en xarxa, per tant, només hi ha un món, però ple de cobdícia.