EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de juliol 21, 2017

NIT DE REIS (o el que vulguis), William Shakespeare


NIT DE REIS (o el que vulguis)

Autors: William Shakespeare i Pau Carrió
Versió: Pau Carrió i La Kompanyia Lliure

Teatre Lliure de Gràcia

Intérprets:
Joan Amargós / Enric Auquer / Quim Àvila / Clàudia Benito / Raquel Ferri / Eduardo Lloveras / Jaume Madaula / Lluís Marquès / Joan Solé / Júlia Truyol

Director: Pau Carrió
Presentació
Concebuda com una peça d’entreteniment que tancava el cicle festiu del Nadal, Nit de Reis és considerada una de les comèdies d’estructura més rodona de Shakespeare. La rellegeix amb els seus propis codis Pau Carrió, que ja ha signat versions especialment renovadores i aplaudides de les obres del dramaturg anglès, entre els quals Victòria d’Enric V (basada en Enric IV i Enric V i vista al Grec 2014) o la seva pròpia versió del Hamlet estrenada el 2016. Ara porta a escena la història de dos bessons que naufraguen davant la costa d’Il·líria, on hi ha la cort del duc d’Orsino. La noia, Viola, es farà passar per home i entrarà a treballar, amb el nom de Cesàrio, a la cort del duc. Els embolics causats per aquests canvis de gènere donen peu a una història feta de disbauxa, festa, desconcert, separacions forçades, venjança, burla, ambigüitat, llàgrimes de riure i llàgrimes de tristesa…  Ho experimenten uns personatges que, com diu el mateix director del muntatge, “es busquen i no es troben, s’acaricien i s’esgarrapen”.
És el nou repte dels joves actors i actrius que integraran en els pròxims tres anys la Kompanyia Lliure i que ara es posen a les ordres de Pau Carrió després d’haver presentat aquesta temporada In memoriam (La quinta del biberó), Revolta de bruixes i Moby Dick, un viatge pel teatre.


Presentació
Concebuda com una peça d’entreteniment que tancava el cicle festiu del Nadal, Nit de Reis és considerada una de les comèdies d’estructura més rodona de Shakespeare. La rellegeix amb els seus propis codis Pau Carrió, que ja ha signat versions especialment renovadores i aplaudides de les obres del dramaturg anglès, entre els quals Victòria d’Enric V (basada en Enric IV i Enric V i vista al Grec 2014) o la seva pròpia versió del Hamlet estrenada el 2016. Ara porta a escena la història de dos bessons que naufraguen davant la costa d’Il·líria, on hi ha la cort del duc d’Orsino. La noia, Viola, es farà passar per home i entrarà a treballar, amb el nom de Cesàrio, a la cort del duc. Els embolics causats per aquests canvis de gènere donen peu a una història feta de disbauxa, festa, desconcert, separacions forçades, venjança, burla, ambigüitat, llàgrimes de riure i llàgrimes de tristesa…  Ho experimenten uns personatges que, com diu el mateix director del muntatge, “es busquen i no es troben, s’acaricien i s’esgarrapen”.
És el nou repte dels joves actors i actrius que integraran en els pròxims tres anys la Kompanyia Lliure i que ara es posen a les ordres de Pau Carrió després d’haver presentat aquesta temporada In memoriam (La quinta del biberó), Revolta de bruixes i Moby Dick, un viatge pel teatre.

La meva valoració

Encara que jo abans era bastant repatani en això que se’n diu “en versió de” perquè era una mena de fonamentalista que volia que allò que passa a l’escenari s’havia d’ajustar amb el que havia escrit l’autor. Tanmateix darrerament he vist un seguit de versions que m’han convençut i aquesta Nit de Reis n’és una i això que més que teatre sembla més aviat una comèdia musical, el que els americans en diuen senzillament un musical. Tanmateix molt ben travat, fins al punt que goso dir que si Shakespare veiés aquest treball diria que super el seu original perquè al presentar-se com un musical els treball dels actors i actrius és molt més laboriós perquè sempre estan ballant o, com a mínim, fent de saltimbanqui. Aquesta labor fa que l’engany característic d’aquesta perd relleu perquè els actors/saltimbanquis estan més queben dotats per fer la tasca que fan i converteixen aquest teatre de text en un musical amb molta substància












Cap comentari: