EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’agost 24, 2005

Salvador, Bahia, de nou


















Salvador de Bahia és una ciutat que indubtablement dona molt de si al turista, visitant o estranger per la varietat dels seus barris, mercats i esglésies.

I no cal dir que els mercats són interessants no solament, tal com ja hem dit citant a Josep Pla, pels productes exposats, sinó també perquè ens permeten contemplar com treballa una part de la gent. Algunes d'aquestes persones es deixen fotografiar amablement com la senyora de la primera foto. A la tercera foto veiem articles per a un ritual de vudú.
La carretera convertida en mercat, com es fa aquí amb les taronges, també és interessant.

Així com la gent que hi ha a sengles parades d'autobús.

El conjunt de cases que veiem -com dalt d'una muntanya- és una petita vista d'una gran favela http://www.asfes.org/Habitat/TaRebocado.htm

Finalment tenim l'església do Senhor do Bonfim, que és considerada la de més devoció de tot Salvador. Val a dir que hi ha unes betes que són vermelles, blanques o violetes amb una inscripció que diu LEMBRANÇA DO SENHOR DO BONFIM DA BAHIA i que t'ofereixen pel carrer no tan sols al voltant d'aquesta església, sinó a qualsevol lloc turístic de Salvador. La cosa és que se t'acosta un bahià o una bahiana i quasi sense adonar-te et posa aquesta beta d'uns dos pams a la munyeca lligada com un polsera mentre et diu "amigos". Mentre et lliga la beta et diu que no ho fa per diners, que t'ho regala de tot cor. Després, quan la beta ja està ben posada, intentarà vendre't alguna cosa.
http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=13715704&postID=112561098716279269

dimarts, d’agost 23, 2005

Cachoeira, l'Estat de Bahia












El que passa a Cachoeira i que per les fotos veiem una mica és, per desgràcia, molt habitual al Brasil.

Ja ho podria haver dit per Salvador i per Santo Amaro, i aquí, a Cachoeira es repeteix. Són poblacions que tenen, com diuen de l'Havana, una gran riquesa arquitectònica, però que necessiten alguna cosa més que un manteniment. El guia ens parlava tot sovint de la declaració, pendent o no, que l'UNESCO les consideri Patrimoni de la Humanitat, amb l'esperança que aquesta declaració anirà acompanyada d'un flux de diners.

Pel que es veu de l'estat de les cases, és molt més econòmic enderrocar-les i fer-ne de noves, amb materials d'avui, que no pas la reconstrucció. Evidentment ja es veu que hi ha de tot. Així tenim que la primera foto ens en mostra una que ja té un ús, un museu; la segona es veu que era molt bonica, però està fatal; l'església del Rosari està bé; seguida per una casa amb rosa i groc que és una meravella, però que li cal un esforç econòmic; la cinquena és el claustre del convent del Carme del segle XVIII, que funciona temporalment com a hostal de joves, els guanys del qual permetran la seva restauració per retornar a la comunitat religiosa que l'ocupava, un cop aquesta estigui finalitzada; després tenim dues cases força dignes i dues portes.

Tot plegat, un país amb moltes velles glòries que per rehabilitar o posar guapes, el F.M.I. s'hi hauria d'abocar de valent.

dilluns, d’agost 22, 2005

Santo Amaro, de l'Estat de Bahia













Les cinc primeres fotografies són del Ball Maculelé, que s'assembla força al nostre ball de bastons. Un ball prou atractiu com es veu pel fet que hi ha unes col.legials que hi tenen llur mirada fixada; també hi veiem un nen que s'està aplicant en la percussió. Observem que el ball està presidit per unes bahianes assegudes.

Aquestes fotos van seguides de dues que mostren l'interior de l'església de la Mare de Déu de la Purificació i una altra en la que hi ha la porta de l'església amb unes col.legials assegudes. Abans hem vist una casa baixeta blanca mig tapada per un minibus, es tracta de la casa on viu la mare de Maria Bethania i Caetano Veloso. Les altres fotos són del mercat, que crec són prou interessants.





diumenge, d’agost 21, 2005

Aquí sí que hi ha cacau





















Després de recórrer aquest preciós camí de palmes (segona fotografia), s'arriba a una mena de barracó en el que hi ha el rètol (primera fotografia).

Estem en el municipi de Santo Amaro, a l'Estat de Bahia

Brasil ha estat el segon productor de cacau del món i la major part n'era de l'Estat de Bahia, que s'embarca al port d'Ilhéus.

El cas és que l'arbre del cacau és interessant perquè el fruit, enlloc de sortir de les branquetes, surt directament del tronc o de les branques principals. Això es pot veure perfectament a les dues darreres fotos. En la foto de primer pla veiem clarament la floreta que surt del tronc i una mica a la dreta, el fruit nadó de la pinya de cacau. A l'altra, feta amb flash, es veu clarament a primer terme la pinya del cacau i a sobre per l'esquerra també es veu una floreta de la que sortirà el fruit.

Dintre d'aquesta pinya hi ha els grans del cacau que estan envoltats d'una polpa que ens recorda a la xirimoia. Aquests grans són fermentats i després es procedeix a ensacar-los per exportar-los.

dissabte, d’agost 20, 2005

Salvador, Capital de l'Estat de Bahia















.

Foto d'una bahiana, de la manera tradicional -val a dir que les bahianes eren les minyones de les cases i duien aquests vestits que dissimulaven les formes femenines per a refrenar la temptació dels senyors de la casa; després tenim el far que es diu el Fuerte San António de Barra, interior de Igreja da Ordem Terceira de Sâo Francisco, una que és l'altar fet d'or; per acabar una posta de sol a Salvador.

divendres, d’agost 19, 2005

Manaus, Capital de l'Estat d'Amazones














Encara que aquestes fotografies s'expliquen soles, podem observar que al moll del mercat del port de Manaus no saben què és això que en diem el "toro" que serveix per a la càrrega i descàrrega, o sigui que veiem tota mena de mercaderies a les espatlles dels camàlics; un xicot venent llimones a la voravia, mantenint la porta del cotxe oberta, després de fer-li la fotografia em va aixecar el dit gros amb simpatia com agraint-me haver-lo retratat; una senyora menjant les sopes asseguda a terra; una família discutint la jugada; una parada d'herbolari al mercat; una parada de peixos on podem veure una manera ben peculiar, per nosaltres, d'exposar-los; la cúpula del mercat, que essencialment i curiosament és com les nostres; una camàlic carregant a les espatlles la mercaderia des de l'embarcació, no li cal el moll i fa més via per l'aigua; la Fira de la Banana i finalment un senyor que ja se n'ha proveït i suposem deu anar vers la seva tenda.

Indiscutiblement els mercats o, com deiem abans, les places són un lloc interessantíssim per visitar perquè si com deia Josep Pla som el que hem menjat; abans de menjar-ho ho hem conreat i comprat, per la qual cosa veure allò que es tria, remena i regateja per després omplir el pap és de les visites imprescindibles quan es viatja, sobretot quan qui escriu això és un assidu del Mercat del Ninot , naturalment, a l'Eixample