Acabo de llegir
LA SABIDURÍA ORIENTAL: El Hinduismo. El Budismo. Confucio y el Confucianismo. Lao Tsé y el Taoismo, de Víctor García. Editorial Cincel, Madrid 1985. 199 pàgines.
Si ens atenem els temes que toca i el nombre de pàgines del llibre, es pot endevinar que fa una fàcil repassada de tot això per novells o que és un llibre dens i compacte, doncs està en el segon cas. És un llibre d'autor (com es diu ara en la nova cuina), però farcit de cites d'experts.
Intentant doncs resumir el llibre, de l'Hinduisme direm que es fonamenta en els Vedes, que és un conjunt de llibres sagrats i són els únics considerats d'inspiració divina, són text anteriors als 1500 anys abans de la nostra era, cosa que és una dada per a què altres religions revisin el que s'entén per un únic déu. Encara que l'hinduisme té també la seva crueltat perquè segons com hagi un viscut pot trobar-se en el cos d'un gos o un insecte, la qual cosa permetia al
brahman anar amb amanaces tan traumatitzants com la d'anar a l'infern.
L'hinduisme no és una església en el nostre sentit, ni tampoc un dogma o un credo, fins al punt que d'acord amb el poeta sant Kabir, del s.XV, admet l'ateïsme. El que no és gaire conegut que hi hagut figures heterodoxes com Charwak per a qui la religió és un obstacle per al progrés de la humanitat, que la idea de déu és una engaltada.
Com se sap el xintoisme és la religió del Japó per excel.lència que és com una amalgama de Lao Tsé i Confuci. La cosa que més m'ha cridat l'atenció és que quan Mc. Arthur va obligar a Hiro Hito que declarés públicament que no era d'orígen diví, molts japonesos fanàtics es varen suicidar; com també que molts japonesos consideravan que la derrota del Japó era merescuda perquè no es va respectar la moral del
buxido a l'atacar amb traidoria Pearl Harbour.
Buda, príncep de Sidharta, se'l situa pel 500 anys abans de la nostra era i va ser el cas típic de no ser profeta a la seva terra perquè tot i néixer a l'Índia, el budisme no va reeixir a lÍndia, però es va extendre per la Xina, on un branca, el
Ch'an, va anar al Japó amb el nom de Zen., Ceilan, Birmania, Tailàndia, Cambotja, Indonèsia, i Corea.
Els ensenyaments de Buda estan a les
sutres i després la
Tripitaka. La
sutra de més relleu és la de les Quatre Nobles Veritats i dins d'aquestes veritats cal esmentar la tercera en la que ens diu que quan s'atura el desig, s'atura el dolor perquè el desig és la causa del dolor. En el budisme, aquest transitar constant per la vida a través d'altres cosos és conegut com
samsara i el budista cerca alliberar-se d'aquest traginar amb el Nirvana, que és l'ideal suprem.
El budisme té dues grans branques, el Theravada o Hinayana i Mahayana. La segona és la que ha inspirat més totes les arts. També ha donat lloc a dos més, el Tantra i el
Ch'an o Zen.
Encara que nosaltres, quan diem que l'home és un animal polític ho atribuim a Aristòtil, el que primer va posar en pràctica aquest fet va ser Confuci. Per molts, el confucisme no és una religió, sinó un sinònim a humanisme, encara que ha tingut tractament de religió en alguna època. El confucisme és més aviat un conjunt de regles d'urbanitat, modals, protocol, etiqueta, rite. Confuci se'l considera contemporani de Buda, Lao Tsé, Herodoto, Pitàgores i Sòcrates.
Com per Confuci la forma és essencial, ell reclamava la humilitat i preferia dir
M'han ensenyat,
He sentit, enlloc de
Jo sé. La vida de Confuci va ser un fracàs si considerem que la seva esperança era ensenyar als governants a governar, però no va ser reconegut fins després de mort, com Sòcrates (Plató), Buda (Both Gaya), Crist (Pau), que va tenir entre altres a Mencio.
Els ensenyaments de Confuci són humanisme en estat pur i així li va dir a Tsé Lú que
Si no saps com servir els homes, com pots servir als déus? Encara més
Si no saps el què és la vida, com pots saber el què és la mort? I de Confuci ens ve
No fer els altres el que no vols que et facin a tu.
A Confuci li cap el mèrit de programar la vida, la moral i l'ensenyament del país més poblat del planeta per dos mil anys, Chung Kuo, l'Imperi del Mig, Xina. El complicat avui és valorar el que per una part semblava conservador perquèi defensava la figura del gentleman, com la descriu B. Russell quan ens parla de l'Atenes d'Aristòtil. Tanmateix, si ens diu que és l'home noble,
kiunt tsé, el que està manat a governar, també, a través de Mencio, se'ns diu que el governant governa mentre el poble l'accepta, i l'empeny tan lluny la sobirania del tercer poder que arriba a reivindicar el magnicidi.
Si per Confuci la mesura de totes les coses és l'home, en Lao Tsé és la natura. Lao Tsé ens resulta desconcertant perquè ens diu que al construir una habitació es fan portes i finestres, però que la seva utilitat la trobem a la part immaterial, en conseqüència, el material usat és necessri, però és el buit el que crea el que ens és realment útil.
Com ja hem dit la secta budista Ch'an (Zen) té els seus orígens en el taoisme i és que per molts el budisme és com una forma particular del taoisme.
Potser l'aspecte més original del taoisme és el seu anarquisme. En el capítol LVII del Tao ens diu que A mesura que augmenta el nombre de lleis i decrets augmenta el nombre de lladres.
