No tinc cap dubte que en molts aspectes EUA és el país de les llibertats entre les que destaca el que sigui possible duu una vida alternativa al marge del sistema, com en el seu moment varen ser els hippies o la centenària secta dels
amish. I per descomptat el dret que té cada ciutadà a duu armes perquè no pot estar en inferioritat de condicions que un membre dels cosos armats, com la policia o l'exèrcit. Tanmateix, no tot acaba aquí.
Temps era temps que les revistes
NEWSWEEK i
TIME eren discretament al servei del govern, és a dir, que en determinats casos de la
Casa Blanca sortia un comunicat que aquestes revistes havien de publicar de forma exquisida per a què no es notés la mà negra.
De tota manera hem de reconéixer que com EUA no és una dictadura estil Hitler/Stalin hi ha persones amb sensibilitat que poden actuar, com per exemple, el
Centre de Drets Constitucionals, que en termes relatius la gran majoria de la ciutadania ignora, però allà hi és, i tant de bo cada país tingués un equivalent.
Si un es pregunta com és possible que l'any 2003 el 75% dels nordamericans creia correcta la guerra d'Iraq perquè estava convençuts d'allò de les armes de destrucció massiva, la resposta és senzilla, la propaganda del sistema. El que passa és que la veritat és tossuda i tots sabem com han evolucionat les coses des que va començar la invasió. Se'ns va dir que era per fer un món més lliure i ha esdevingut just a l'inrevés, l'amenaça islamista és més temible que mai. I l'esmentat 75% s'ha anat reduint a poc a poc i ara
podem veure que s'ha quedat en un 36%. No fa això reflexionar sobre la democràcia avui?
En el suplement
CULTURA de
La Vanguardia, d'abans d'ahir, hi ha un interessantíssim article signat per Xavier Montanyà sota el títol
Los blogs, arma de resistencia. En aquest article fa una observació molt interessant, a la primera guerra del Golf la principal font d'informació que vam tenir nosaltres els civilitzats, lliures i demòcrates va ser la
CNN, és a dir, interessada. Ara la cosa ha canviat. La blogosfera ha canviat el món i si alguns portem un blog és perquè no ens agrada fer els mots creuats, com entreteniment, hi ha persones que escriuen en un blog com un crit de guerra o d'auxili.
No és un crit personal normalment, ho fan perquè les condicions socials i polítiques del lloc on viuen són d'alt risc. Aquest és el cas que assenyla Xavier Montanyà.
I seguint la petjada de Xavier Montanyà he visitat el blog d'una dona iraquí de 24 anys, es tracta de
Baghdad Burning. El que hi trobem és esfereïdor i emotiu, és un crit de dolor i ràbia, ella ens diu
Recordo Bagdad abans de la guerra -un podia viure a qualsevol lloc. Nosaltres no sabíem què eren els nostres veïns, ni ens importava. Ningú preguntava per la religió o per la secta. Ningú es preguntava el que era considerat sense cap importància: ets tu suní o xiita? (I remember Baghdad before the war- one could live anywhere. We didn't know what our neighbors were- we didn't care. No one asked about religion or sect. No one bothered with what was considered a trivial topic: are you Sunni or Shia?)Ara la seva preocupació és marxar del seu país amb la seva família, ho parlen cada dia i no saben com fer-ho. Anar a l'aeroport és arriscat. I per descomptat també es fa aquelles preguntes trivials que es faria qualsevol, com quins llibres m'emportaria i quins discos m'acompanyarien per a poder escoltar la música del meu país, la música que sentia mentre em bressolaven.
De què va servir la invasió d'Iraq? Ja ens ho van dir, fer un món més just. I el resultat és un món pitjor. Com ens diu aquesta blogaire el seu país és una presió. I el món és més insegur que mai, els EUA ens fan canviar els passaports si hi volem entrar i a més hi ha uns
controls estrictes en la importació d'aliments, medecines i cosmètics).
I si abans lloava els EUA com el país de les llibertats, ara aquestes estan limitades. José Maria Aznar, que arran de la guerra va referir-se a l'antiamericanisme infantil, arran del GAL va dir que en la lluita contra el terrorisme no hi poden haver
atajos. Doncs resulta que el fiscal general de l'estat
Attorney General of the United States John Ashcroft es va treure de la màniga la
USA PATRIOT ACT, que no és altra cosa que fer possible la presó de Guantánamo i la limitació de moltes de les llibertats que fins fa poc ha gaudit el poble americà.
Al final Ashcroft va deixar el càrrec, però és interessant veure de quina manera més assèptica ho deia la CNN : ... La llei Patriòtica, que els qui estan a favor diuen que ajuda al govern a lluitar contra el terrorisme i els crítics que infringeix les llibertats civils. (...Patriot Act, which backers say helps the government in its fight against terrorism and critics say infringes on civil liberties.
NOTA: Per si de cas, i sense ànim d'ofendre els que ja ho saben, el títol d'aquesta entrada és una còpia parcial d'una obra del periodista Gaziel que es diu Allò que no diu La Vanguardia. I per altra banda la foto OPERATION DESERT STORM vol dir OPERACIÓ TURMENTA DEL DESERT, que és la de la primera guerra del Golf.
Aquesta foto és d'EL PAIS d'ahir, que és el diari que compro els dissabtes. Al peu de la foto diu: Benedicto XVI, ayer, en Lorenzago di Cadore, al norte de Italia. 
